Catalan
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,91 KB
La poesia amorosa d’arrel popular: alguns poetes aprofiten les formes de la literatura popular . Jaon timoneda que va aplegar el recull Flor d’enamorats format per 280 poemes 54 dels quals estan escrits en catala .
El barroc: representa un trencament amb el renaixement ja que s’endinsa en el passisme i mostra els aspectos mes sordids de l’existencia (la lletjor, el dolor , kes contradiccions de l’anima humana . )
La poesia barroca : la tematica barroca denota una actitud de desengany i frustracio producte d’una conducte d’una epoca de profunda crisi social : -temes : desengany ,frustracio , pas de temps , mort . passisme .
-recursos : Artificiositat , Contrast,deformacio , cultismos i castellanismos , figures retoriques .
La poesia barroca a catalunya : va ser influida temáticamente i formalmente pel barroc Castella . Els maxims representats de la poesia barroca son Francesc Fontanella i Francesc Vicent Garcia .
La poesia de Francesc Fontanella que es caracteritza per nombrosos mots coincidents amb el Castella .
La seva poesia gira al voltant de dos eixos tematics . - uns romanços de to pastoril en que mostra els amors e deamors entre el pastor GIlet i la pastora Gileta . - Cal parar esment als sonets.
La poesia popular : la literatura popular va gaudir d’una gran vitalitat que contrastava amb la profunda crisi que patia la literatua culta . el poble era monolingue parlaba i entenia una llengua la catalana .
Als subgeneres tradicionals de la poesia popular s’hi van afegir les cançon de bandolers i de lladres de cami ral que es feien resso del fenómen del bandolerisme en terres catalanes i mediterranies .
La literatura popular era anonima .
-Temes : Amor,feines,infantils,religio,historics
-Recursos : versos curts i rima asonant
Abundor d’arcaismes i dialectalismes
Molt lligada ala musica i al cant
La transmisio era oral
Goigs :Son cançons religioses impresses en un full solt que lloen la mare de deu o els sants . Eren cantats en les processons i en els romiatges .
Nadales : son composicions poetiques que tracten temes relacionats amb les celebracions i els costums nadalencs . la majoria de nadales es caracteritzen pel to festiu.
Corrandes : Cançons curtes de Quatre versos heptasillabs amb rima assonant en els versos parells . la tematica de les corrandes es molt diversa .
Cançons de bandolers i lladres de cami ral : les cançons de bandolers presenten diverses formes tot i que el romanç tirallonga de versos heptasilabs amb rima asonant en els versos parells es la mes habitual .
El teatre dels segles Xvi Xvii Xviii : En aquest periode el genere teatral seguéis els corrent barroc i neoclasic per mitja de la comedia mitologica i la tragedia neoclásica .el teatre popular esta molt marcat per la tematica religiosa .
El teatre barroc : la comedia mitologica :.el barroc va generar un teatre molt diversificat quants els temes :l’amor la mitologia la comedia pastoril la histora ….. .A catalunya tenim un exemple de comedia mitologica amb elements pastorils : Lo desengany de Francesc Fontanella.
Tema i influencias : - Fontanella utilitza un tema mitologic de forma comica
- Un altre tema del barroc : lafrustracio el desencis devant la realitat .
Recursos formals : -El teatre del segle XVII durara fins al segle XIX emparava exclusivamente el vers
-Tot i els castellanismos un simptoma de la castellanitzacio de la llengua literaria ,l’estil culte i elaborat.
La tragedia neoclásica : Els subgeneresque mes foren promguts pel neoclassicme son la poesia de to i tematica bucolics i pastorils es faules d’intecio moralitzant i la tragedia de tema classic . Joan Ramis : Lucrecia se situa a l’antiga Roma els potagonistes son el princep tarquinus e el matrimoni format per col···latinus i Lucrecia que s’estimen apasionadamente Col··latinus ha de marxa al front i Tarrquinus personatge tira aprofita per declarar el seu amor a Lucrecia .
Lucrecia no n’accepta l’amor i tarquinus l’amenaçá de mort i irat la viola . la noia se suicida quan torna col·latinus despres d’explicar-lo el que ha suceit . l’obra acaba amb un pacte de cavallers per acabar amb el tira .
El Teatre popular : Durant els segles XVI XVII XVIII el teatre popular especialmente en el vessant religios amb el anomentas cicles tematics ve representar una continuacio i un perfecionament de les formes madievals .
Teatle religios dels segles XVI XVII XVIII :
-Cicle de Nadal : les representacions fan referencia al naixement de jesus i a ñ’adoracio dels pastors i dels reis d’orient .. en serien exemples en cant de la sibila , els pestors sebres vivent e els pastorets .
-Cicle de pasqua : El teatre d’aquest cicle tracta la passio mort i resureccio de Jesucristo.
Cicle hagiografic i maria :Les vides dels sants i de la mare de deu
Cicle biblic : Escenifica episodis de l’antic i el nou testamenta mb finalitat moralitzadora.
Pel que fa al teatre profa el sainet i l’entremes tingueren a partir del segle XVii un gran auge que continuara al llarg del segle XIX. Personatges i escenas dels estaments mes populars de la societat . un esntemes es una peça teatral escrita en una verietat dialectal i col·loquialque anava destinada a un public pages i menestral .
El sainet es un genere dramatúrgico tambe popular i divertit que podia intercalar-se entre els actes d’una obra extensa .
El barroc: representa un trencament amb el renaixement ja que s’endinsa en el passisme i mostra els aspectos mes sordids de l’existencia (la lletjor, el dolor , kes contradiccions de l’anima humana . )
La poesia barroca : la tematica barroca denota una actitud de desengany i frustracio producte d’una conducte d’una epoca de profunda crisi social : -temes : desengany ,frustracio , pas de temps , mort . passisme .
-recursos : Artificiositat , Contrast,deformacio , cultismos i castellanismos , figures retoriques .
La poesia barroca a catalunya : va ser influida temáticamente i formalmente pel barroc Castella . Els maxims representats de la poesia barroca son Francesc Fontanella i Francesc Vicent Garcia .
La poesia de Francesc Fontanella que es caracteritza per nombrosos mots coincidents amb el Castella .
La seva poesia gira al voltant de dos eixos tematics . - uns romanços de to pastoril en que mostra els amors e deamors entre el pastor GIlet i la pastora Gileta . - Cal parar esment als sonets.
La poesia popular : la literatura popular va gaudir d’una gran vitalitat que contrastava amb la profunda crisi que patia la literatua culta . el poble era monolingue parlaba i entenia una llengua la catalana .
Als subgeneres tradicionals de la poesia popular s’hi van afegir les cançon de bandolers i de lladres de cami ral que es feien resso del fenómen del bandolerisme en terres catalanes i mediterranies .
La literatura popular era anonima .
-Temes : Amor,feines,infantils,religio,historics
-Recursos : versos curts i rima asonant
Abundor d’arcaismes i dialectalismes
Molt lligada ala musica i al cant
La transmisio era oral
Goigs :Son cançons religioses impresses en un full solt que lloen la mare de deu o els sants . Eren cantats en les processons i en els romiatges .
Nadales : son composicions poetiques que tracten temes relacionats amb les celebracions i els costums nadalencs . la majoria de nadales es caracteritzen pel to festiu.
Corrandes : Cançons curtes de Quatre versos heptasillabs amb rima assonant en els versos parells . la tematica de les corrandes es molt diversa .
Cançons de bandolers i lladres de cami ral : les cançons de bandolers presenten diverses formes tot i que el romanç tirallonga de versos heptasilabs amb rima asonant en els versos parells es la mes habitual .
El teatre dels segles Xvi Xvii Xviii : En aquest periode el genere teatral seguéis els corrent barroc i neoclasic per mitja de la comedia mitologica i la tragedia neoclásica .el teatre popular esta molt marcat per la tematica religiosa .
El teatre barroc : la comedia mitologica :.el barroc va generar un teatre molt diversificat quants els temes :l’amor la mitologia la comedia pastoril la histora ….. .A catalunya tenim un exemple de comedia mitologica amb elements pastorils : Lo desengany de Francesc Fontanella.
Tema i influencias : - Fontanella utilitza un tema mitologic de forma comica
- Un altre tema del barroc : lafrustracio el desencis devant la realitat .
Recursos formals : -El teatre del segle XVII durara fins al segle XIX emparava exclusivamente el vers
-Tot i els castellanismos un simptoma de la castellanitzacio de la llengua literaria ,l’estil culte i elaborat.
La tragedia neoclásica : Els subgeneresque mes foren promguts pel neoclassicme son la poesia de to i tematica bucolics i pastorils es faules d’intecio moralitzant i la tragedia de tema classic . Joan Ramis : Lucrecia se situa a l’antiga Roma els potagonistes son el princep tarquinus e el matrimoni format per col···latinus i Lucrecia que s’estimen apasionadamente Col··latinus ha de marxa al front i Tarrquinus personatge tira aprofita per declarar el seu amor a Lucrecia .
Lucrecia no n’accepta l’amor i tarquinus l’amenaçá de mort i irat la viola . la noia se suicida quan torna col·latinus despres d’explicar-lo el que ha suceit . l’obra acaba amb un pacte de cavallers per acabar amb el tira .
El Teatre popular : Durant els segles XVI XVII XVIII el teatre popular especialmente en el vessant religios amb el anomentas cicles tematics ve representar una continuacio i un perfecionament de les formes madievals .
Teatle religios dels segles XVI XVII XVIII :
-Cicle de Nadal : les representacions fan referencia al naixement de jesus i a ñ’adoracio dels pastors i dels reis d’orient .. en serien exemples en cant de la sibila , els pestors sebres vivent e els pastorets .
-Cicle de pasqua : El teatre d’aquest cicle tracta la passio mort i resureccio de Jesucristo.
Cicle hagiografic i maria :Les vides dels sants i de la mare de deu
Cicle biblic : Escenifica episodis de l’antic i el nou testamenta mb finalitat moralitzadora.
Pel que fa al teatre profa el sainet i l’entremes tingueren a partir del segle XVii un gran auge que continuara al llarg del segle XIX. Personatges i escenas dels estaments mes populars de la societat . un esntemes es una peça teatral escrita en una verietat dialectal i col·loquialque anava destinada a un public pages i menestral .
El sainet es un genere dramatúrgico tambe popular i divertit que podia intercalar-se entre els actes d’una obra extensa .