Força 2

Metodes d'entrenament: Sessió d’exercicis gimnàstics, Circuit-training: De la mateixa manera que s’usa aquest mètode per a millorar la resistència, també és molt vàlid per al treball de la força. Tindrà les mateixes característiques, però amb exercicisdirigits al desenvolupament muscular en lloc del cardiorespiratori. Entrenament amb pesos, alteresi mà quines de musculació. Evolució de la força: De forma natural, ja a partir dels 8 anys, es fan evidents les millores de la força muscular. Però és a partir dels 12 anys quan aquesta qualitat física es desenvoluparà amb més celeritat. Aquest desenvolupament coincideix amb l’etapa anomenada pubertat, que va des de els 12/14 anys fins als 18 i que és quan l’home i la dona desenvolupen les seves característiques sexuals. Per això, aquesta etapa serà un període fonamentalper millorar aquesta qualitat. Però, per treballar-la, és molt important observar totes les consideracions anteriors. La força arriba al seu nivell màxim cap als 25 anys, però amb un entrenament adequat pot mantenir-se fins als 35 anys.Factors que influeixen sobre la força: Factors mecà nics:Estan directament relacionats amb les característiques i el comportament mecànic de l’aparell muscular. LONGITUD INICIAL DEL MUSCUL: la força que un múscul es capaç de desenvolupar depèn, entre altres factors,de la longitud inicial que té a l’inici i, també de l’angulació que te a cada moment de la seva contracció. PALANQUES OSSIES: els músculs es troben units als ossos i constitueixen un sistema de palanques que té una gran influència sobre la força real queuna persona es capaç de desenvolupar. Els músculs no generen força sino tensions que es tradueixen en forces mitjançant l’acció de les palanques a les quals estan connectats.Factors estructurals: Tenen a veure amb l’estructura o l’arquitectura muscular i es caracteritzen perquè l’entrenament els afecta de manera rellevant a mig i llarg termini.HIPERTROFIA MUSCULAR: és un fet conegut que la força que un múscul es capaç d’exercir depèn, en part, de la seva secció transversal o gruix, de tal manera que a més volum més força. TIPUS DE FIBRES: un percentatge alt de fibres ràpides (tipus II) té una influència molt positiva sobre els treballs de força màxima i força explosiva. Sembla haver-hi acord entre diferents autors a l’hora d’afirmar que per afavorir una presència elevada de fibres ràpides és imprescindible realitzar treballs amb càrregues molt altes o treballs amb un marcat caracter explosiu. Factors nerviosos: Són factors lligats a la funció neuromuscular, com ara el reclutament i la sincronitzaciód’unitats motores o la coordinació intermuscular. RECLUTAMENT UNITATS MOTORES: consisteix en aconseguir la participació de més unitats motores en l’execució d’una activitat determinada. En augmentar el número d’unitats motores que hi participen, fa que la quantitat de fibres musculars posades en funcionament sigui més elevat i, per tant, el grau de tensió que es pot desenvolupar. La millora en el reclutament de fibres musculars sembla que es uns dels primers efectes de bona part del mètodes d’entrenament de força, i ajuda a explicar perquè es produeix un increment de la força en absència d’hipertròfia.
SINCRONITZACIO UNITATS MOTORES: gràcies a d eterminats sistemes i mètodes d’entrenament s’aconsegueix que no només hi participin moltes unitats motores enuna determinada acció, sino que aquestes ho facin al mateix temps, és a dir, de manera sincronitzada. Aquest fet implicarà un augment en la força.COORDINACIO INTERMUSCULAR: concepte de cadena cinètica. En l’execució motriu humana no hi participen músculs aïllats (agonistes, antagonistes, sinergistes i fixadors) sino que ho fan grans cadenes musculars. Aconseguir una correcta coordinació entre els diferents grups musculars implicats en una acció suposa un augment de la força que s’exerceix en el seu desenvolupament.