Trobadors

Al s.XI es va crear un altre gènere literari que reflecteix el màxim refinament dels costums cavallerescos: la lírica trobadoresca.Va néixer a les corts d'Occitània.La dona crea l'amor cortès i obliga al home a patir per ella ia sentir-se inferior en aquesta lluita per enamorar-la. L'home expressa els seus dubtes, la seva tristesa, la seva soledat, en forma de poesia: és el naixement de la poesia trobadoresca. La poesia amorosa trobadoresca és una transposició de les relacions feudals de vassallatge que imperaven en l'àmbit social de l'edat mitjana a les relacions amoroses. Llengua i estil: la poesia trobadoresca estava escrita en provençal. La mètrica: ets trobadors van consolidar el sistema mètric actual i eren molt estrictes amb la rima. Gèneres: la cançò i el sirventès.

El trobador podia procedir de qualsevol classe social encara que normalment eren de la noblesa. Escrivien poemes per plaer i perquè algú o ells mateixos els cantessin davant d'una cort amb dames i cavallers. També en componia la melodia. El joglar: els senyors llogaven uns personatges característics de l'edat mitjana: els joglars. que feien vida nòmada i eren cantants i músics i tocaven sempre un instrument musical, també sabien fer diversos exercicis de circ i sabien ballar. Hi havia joglars que estaven al servei d'un trobador,es a dir, cobraven per fer-ne conèixer les cançons.Això passava si el trobador era un senyor feudal i componia cançons contra altres senyors feudals amb qui estava enemistat.