Resum Lucrècia Joan Ramis i Ramis

DAVALLADA DE LA LITERATURA CATALANA CULTAS: (Conseqüències) *castellanització de l'aristocracia dels antics territoris de la corona d'Aragó. *perdua del poder de la burgesia catalana. *ultilitzacio freqüent del castella en la literatura culta. * entrada de castellanismes en la literatura culta, al segle XVII. *perdua de la consiencia d'unitat entre diferents territoris de parla catalana. RENAIXAMENT: va suposar la revalorització de la cultura classica grega i llatina. Es una etapa intermedia entre el període ROMà i els renaixentistes.Segle XVI (apareix a itali) Barroc: Es un moviment antitètic al Renaixement. Segle XVII(s'ubica a Espanya, autors espanyols)Anglaterra ->am Shakespeare.IL.Lustració: es un moviment frances que va culminar en certa manera am la revolució del 1789. Segle XVIII (apareix a frança). PERE SERAFÍ: Segle XVI, el seu sobrenom "lo brech". Es un poeta va escriure un sonet, en castella. Tmbe pintor, i va pintar un retaula a l'església parroquial de lloret am un altre pintor (1548) FRANCESC VICENT García: anomenta rector deº vallfogona. Va néixer a toortosa 1579. Al 1605 es ordennat sacerdot a vic. " anys després se l'anomena rector a vallfogona de riucorb. 1622 es doctorat en teologia. Mor a vallogona al 1625. "vallfogona" variis autors van imitar el seu estil. Utilitzava un llenguatge molt castellanitzat. En la seba obra: segueix el model d'autors castellans de l'epoca:* en aspecte formal. *en tematica (satírica, burlesca, Erotica, catlogica i religiosa) Llenguatge castellanitzat, artificiós, elegant i ple d'ironia i topics. 2 estils diferents: -atiric i burlesc (mossa grabada de verola.). -líric (sonets) dirigit a una dama. Va escriure : *poesia, *teatre (1 obra) "comedia de santa barbara" *prosa (una obra) "el sermó" 1703 l'academia dels desconfiats de bcn a la llum "l'armonia del parnais". Que es converteix en un model literari, gramatical i ortografic.FRANCESC FONTANELLA: es relaciona am el culteranisme. Fa us de cultismes provinents del llati, d'hiperbatons violents i d'al.Lusions mitologhiques. Afrancesat políticament i castellanitzat literariament. Es autor d'una col.Leccio de soneets i de l'obra teatral "lo desengany".Baró DE MALDA: escriu en catala pqe la seva família es catalana i volia fer una literatura familiar. Autor d'una obra en prosa am 60 volums "calaix de sastre" Joan RAMIS I RAMIS: Escriptor menorquí. Fill de l'advocat de bartomeu ramis, de família benestnt. Primers estudis a Menorca que va estudiar retorica i poetica llatines. Format per l'amibient literari del Barroc. Am la tragedia "lucrecia" esdevingué lautor mes important del neoclasicisme catala. Arminda de tema barceloní i am al targicomedia "rosaura o el mes constant amor. Tmbe l'eloga "tirsis i fills", i la composició "al comte de cifuentes".

BANDOLERS SERRALLONGA(JOOAN SALA): al bandolerisme hi va participar la noblesa. Aqests bandolers sempre procedien de les clases populars. Perot Rocaguinarda i Joan sala els 2 bandolers mes mitificats x la literatura. Meitat sel Segle XVII els bandolersban ser perseguits. Alguns condemnats a mort (com serrallonga) vA néixer a viladrau el 23 dabril de 1594 i morir el 8 de Gener de 1634. Es fill de Neyerro Joan sala i Joana ferrer. Als 4 anys es qeda orfe de mare. Joan sala i margarida es casaren i van tindre 2 fills, elisabet i antoní. Al 1627 perseguit pels soldats de Felip IV va marxar un any al Rosselló. Capturat a ca l'Agustí, a santa coloma de farners. A serrallonga va ser excecutat el 8 de Gener de 1634 a bcn. El seu poema: torna, torna, serrallonga.LITERATURA POPULAR: es caracteritza per ser anonima. En el teatre hi ha la tradició de l'entremes medieval (sainet) en la poesia les nadales, corrandes, goigs(poesia religiosa) romanços. En la prosa les rondalles i les llegendes.LA GUERRA DELS SEGADORS: Carles II 1/11/1700, va morir sense descendencia, el seu fiil es arxiiduc carles. Segle XVII guerra de segadors. Comte duc dolivares (rei) es el primer ministre de Felip IV(es va dedicar a recollir diners) Felip IV va ofegar Catalunya, després de diverses batalles a Catalunya va acabar perdent."corpus de sang" 7 de juny de 1990 soriginà. Marca llinici de conflicte. S.XVIII guerra se succesio am Felip VI. 11/set/1714 s'ha celebra el fet de la unitat del poble contra un poder que els reprimia. El símbol es la resistencia del poble catala. Es va prohibir el sllibres en catala. Els mossos d'escuadra va ser cosa de Felip V, era policia que va posat a Felip V, era per sofocar les petites revoltes.