Teatre vitalista
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,79 KB
1. El tema principal de la novel·la modernista és la lluita entre l’individu i el seu entorn.
2. L’acció se situa en un escenari rural, preferentment a la muntanya, que adiquerix un valor simbòlic. El protagonista representa L’artista que es troba enmig físic (simbolitzat per la natura) i social (la gent de camp) hostil, que li impedeix realitzar les seves aspiracions.3.Els sots feréstecs(1901)de Raimon Casellas, inaugurael període de la novel·la modernista que arriba al punt més alt amb Solitud(1905), de Victor Català.
4.La novel·la la Solitud tracta del conflicte interior d’una dona (La Mila), insatisfeta vitalment, davant un enorme físic i social advers, i la lluita per realitzar-se com a persona. Està escrita amb un estil ric en imatges i d’una gran força lírica. 1. Els artistas modernistas se sentiren especialment atrets pel teatre, que reunia totes les facetes artístiques: era l’art total. 2.El teatre d’idees o regeneracionista pretenia canviar la societat; en camvi, el teatre simbolista pretenia reflectir amb simbols el món interior dels personatges.3.Santiago Rusiñol és el dramaturg modernista més destacat. En una primera etapa, escriu un teatre simbolista(L’alegria que passa). La 2ona etapa està marcada per un acostament a la realitat social de l’època (L’hèroe).4.L’auca del senyor Esteve és la gran obra literària de Santiago Rusiñol. Retrata humorísticamen la petita burguesía catalana i planteja el conflicte entre l’artista i la societat burguesa, que es resol amb la reconciliació i el reconeixement mutus.4.Joan Maragall (1860-1911) és un dels escriptors més representatius del Modernismo. La seva obra reuneix les 2 actituds diferents dels artistas modernistes: l’actitud esteticista, expresada en la contemplació poètica de la natura, i l’actitud regeneracionista, expresada en el vitalismo de part de la seva poesia i el comprom´s social dels seus articles.Vanguardisme: aquest terme (Avantguardime) s’aplica per definir l’esperit de ruptura i d’experimentació en el món artístic durant la 1era meitat del segle xx.Noucentisme: és un moviment de principis del segle xx i pretén promoure la cultura a partir dels principis clàssics de l’ordre, el control i la mesura.
2. L’acció se situa en un escenari rural, preferentment a la muntanya, que adiquerix un valor simbòlic. El protagonista representa L’artista que es troba enmig físic (simbolitzat per la natura) i social (la gent de camp) hostil, que li impedeix realitzar les seves aspiracions.3.Els sots feréstecs(1901)de Raimon Casellas, inaugurael període de la novel·la modernista que arriba al punt més alt amb Solitud(1905), de Victor Català.
4.La novel·la la Solitud tracta del conflicte interior d’una dona (La Mila), insatisfeta vitalment, davant un enorme físic i social advers, i la lluita per realitzar-se com a persona. Està escrita amb un estil ric en imatges i d’una gran força lírica. 1. Els artistas modernistas se sentiren especialment atrets pel teatre, que reunia totes les facetes artístiques: era l’art total. 2.El teatre d’idees o regeneracionista pretenia canviar la societat; en camvi, el teatre simbolista pretenia reflectir amb simbols el món interior dels personatges.3.Santiago Rusiñol és el dramaturg modernista més destacat. En una primera etapa, escriu un teatre simbolista(L’alegria que passa). La 2ona etapa està marcada per un acostament a la realitat social de l’època (L’hèroe).4.L’auca del senyor Esteve és la gran obra literària de Santiago Rusiñol. Retrata humorísticamen la petita burguesía catalana i planteja el conflicte entre l’artista i la societat burguesa, que es resol amb la reconciliació i el reconeixement mutus.4.Joan Maragall (1860-1911) és un dels escriptors més representatius del Modernismo. La seva obra reuneix les 2 actituds diferents dels artistas modernistes: l’actitud esteticista, expresada en la contemplació poètica de la natura, i l’actitud regeneracionista, expresada en el vitalismo de part de la seva poesia i el comprom´s social dels seus articles.Vanguardisme: aquest terme (Avantguardime) s’aplica per definir l’esperit de ruptura i d’experimentació en el món artístic durant la 1era meitat del segle xx.Noucentisme: és un moviment de principis del segle xx i pretén promoure la cultura a partir dels principis clàssics de l’ordre, el control i la mesura.