Ef
Clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 57,13 KB
El moviment es una caracteristica fonamental de la materia viva. El moviment posa de manifest les potencials del cos i li permet relacionar-se amb l´ambient d´una manera extremadament complexa, flexible i funcional.
Els programes d´ensenyament tmb preveuen l´educacio relativa als Principals llenguatges no verbal: musica, imatge i moviment del cos.
Educar vol dir afavorir i enriquir el desenvolupament de l´individu; l´educacio motora, o sigui, educar el moviment, de forma part esencial d´aquesta labor + general.
L´educacio motora passarà a convertir-se em educacio fisicia quan el conjunt d´activitats q la formen estan programades amb l´objectiu d´aconseguir el desenvolupament complet i harmonic de la persona, o sigui, la formacio de la seva personalitat.
La personalitat es una realitat delicada i complexa constituida per 4 arees q es completen entre elles:
area morfologico-funcional-> area corporal
area intelectivo-cognitiva-> dels coneixements
area afectivo-social
area motriu
l´activitat contribueix a tots aqestes arees: es indispensables x un correcte desenvolupament biologic i pscicolig, afavoreis els procesos d´aprenentatge escolar i l´adqisicio d´habilitats logico-opertatives, millota els nivells de socialitzacio i enriqueix la participació emotiva dels alumnes. Tot aixo qeda inclos en la practica educativa q anomenem educacio per mitra del moviment.
L´educacio fisica tmb es una educacio del moviment, caracteritzada per uns objetius i uns continguts concrets. Es refereix a l´activitat corporal lliure i espontanea.
La motricitat es el conjunt de moviments realitzats x l´aparell motor sota el control dels organs dels sentits i el sistema nervios. Aquesta provoca a part dún benestar general i agradable, una millota de les condicions de nutrició dels teixits i aunmenta les capacitats de defensa de l´organisme.
EDUCACIO FISICA-> aquella part de l´educacio general que contribuyes al desenvolupament integral de l´esser humà, o sigui, les seves 4 arees de la personalitat, a traves del moviment, i que, a mes a mes te com a objectiu especific l´educacio del mobiment.
( millores q aporta l´activitat fisica-> salud, recreació,r.socials,eficiencia motriz, estetica, relacio amb l´entorn)
BIOMAQUINA DE FIDELIUS:
Sistema de moviment = sistema locomotor
Sistema articulat / sistea muscular / sistema ossí
Sistemade
direcció:
-sistema nerviós/vegetal
- sistema nervios voluntari/ esqueletic
Sistema d´alimentacío o productor d´energia
Sistema respitatori / sistema digestiu / sistema cardiovascular
Medi ambient
Que es la biomaquina? Es la representacio del cos en una maquina
Qui la va crear? Fidelius
CONDICIONAMENT FISIC
El condicionament fisic es un dels objectius de l ´educacio fisica i esta format per un conjunt d´activitats fisiques que ha de realitzar el subjecte, la finalitat de les quals es obtenir una millora de la condició fisica.
La condició fisica de Clark:
La defineix com la capacitat x desenvolupar el treball diari amb el vigor i les efectivitats, retardant l ´aparició de la fatiga, amb el menor cost energetic i evitant les lesions.
La carrega fisica es tota aquella quantitat d´exercici que actua sobre l´organisme com agent agresor, o que, en un principi li provocarà un desequilibri, però, posteriorment l´orfanisme es reequilibrarà amb una consequent “ sobrecompensacio” a fi que quan torni a apareixer el mateis agent agresor(estimul) l´organisme ja no es desequilibri
L´entrenament fisic es defineix com aquell proces cientific i pedagogic o sigui, progressiu metodic i sistematic, l´objectiu el qual es aconseguir que el subjecte pugui arribar a desenvolupar al maxim les seves qualitats físiques.
Classificació general del sistemas d´entrenament:
El sistema continu es el que aplica la carrega fisica tota seguida, sense pauses de recuperacio
Variants del sistema continu:
C. harmonic-> mante la mateixa intensitat durant l´aplicacio de tot el volum
C. Variable-> va cambiant la intensitt mentre que va aplicant el volum
El sistema fraccionat es el que aplica la carrega fisica partida en series i amb pauses de recuperacio entre elles
Variants del sistema fraccionat:
S. intervaling-> te unes pautes de recuperacio incomplertes.
S. de repeticions-> te unes pautes de recuperacions total, del 95% al 1oo%
En El sistema analitic la carrega no es pot controlar a partit dels seus factors ja que es busquen objectius mes tecnics o la millora dels grups musculars i no tant el desenvolupament de les qualitats fisiques,si be, tmb es fa servir de forma indirecta x aquesta finalitat
Formes mes corrents, del sistema analitic
Els circuits: te com a objectiu desenvolupar uns grusps musculars concrets. En un mateis circuit un mateix exercici tindra efectes diferents segons la intensitat, el nº de repeticions i desenvolupara diferents qualitats fisiques segons com combinem aquests factors.
L´entrenament total: es un sistema mixte on i trobem elements dels tres sistemas anomenats anteriorment(continu,fraccionat,analitic) ja que esta esta basat en el sistema natural de Herbert, el qual buscaba un treball dinamic, natural i complert, x la qual cosa aplica totes les varietats posibles d´exercicis i desplacaments.
Factors de la carrega fisica:
El producte del volum i la intensitat ens donara la quantitat de carrega fisica que te aquell exercici.
el volum: (quantitat, metres que correm, el temps que aguantem,el nº d repeticions)
la intensitat : (qualitat de realitzar-lo, es medeix amb WINT, que es la relacio entre la potencia real d´execusio i la potencia maxima que jo podria realitzar aquest treball.)
tmb podem trobar Wint a parit de la frecuencia cardiaca:
WINT = freq.real - freq.repos
Freq. Maxima - fre.repos
TEMA 2 L´ENTRENAMENT CONCEPTES GENERALS.
Per què cal fer activitat fisica?
Activitat fisica es sininim de moviment, el movimes es una de les act innates i mes naturals de l´esser humà q li permet el desenvolupar una vida plena. Per disposa d´un aparell locomotor preparat per realitzar qualsevol accio motriu de manera eficient, cal q totes les funcions q li donen supor estiguen en optimes condicions. La practica d´activitat fisica es un factor importantisim per mantenir la salut i la quialitat de vida. L´activitat fisica n´es una capacitat natural. La societat actual a generat un tipus de vida sedentaria la qual cosa provoca q l´aparell locomotor s´atrofii i es deteriori.
Fer activitat fisica vol dir entrenar?
Quan el conjunt de practiques fisiques es regular en el temps i orientada a obtenir mes rendiment de les capacitats de l´organisme, parlem d´entrenament.
Objectius de l´entrenament.
L´entrenament persegueix uns objectius molt concrets que aporten la motivacio necesaria per continuar treballant. L´entrenament requereix un esforç psiquic. Per afrontar l´entrenament s´ha de pensar en positiu. Dos tiupues dentrenament mes habituals que persegueixen objectius diferents:
-l´entrenament esportiu: te com a obj la millora del renidment en la practica d´un esport i es basa en dos aspectres: - l´entrenament de la condicio fisic a enament tecnic i tactic.
L´entrenament esportiu es dicideix en diferents etapes segons l´edat i el nivell dels practicants.
l´entrenament de manteniment: aqell q es realitza per mantenirse en forma o per practicar activitat fisica a nivell recreatiu o competitiu, sense haver d´arribar al maxim rendiment. Es refeix igualment pels principis i periodes de l´entrenament i es basa en l´entrenament de la cond fisica. L´entrenament dels aspectes tecnics i tactics es desenvolupa sovint a traves de la mateixa practica o competicio.
L´entrenament de la condicio fisica.
Es basa en l´entrenament de les qualitats motrius q la formen.
Les qualitats motrius
Son un conjunt de capacitats que permeten a l´individu realitzar moviments amb plena eficiencia. L´estat de desenvolupament de les qualitats motrius demostra el nivell de c.fisica q pot asolir cada individu, aquest nivell es diferent a cada persona i es millora amb l´entrenament. Podem aconseguir una forma fisica q ens permeti gaudir de la practica esportiva fins on nosaltres desitgem.
S´en fan diverses clasificacions:
-capacitats condicionals: lligades als procesos metabolics energetics de l´organisme
capacitats coordinatives: lligades als procesos de direccio del istema nervios central.
Capacitats motrius
Condicionals coordinatives
-força
-resistencia
-velocitat
- flexibilitat
- agilitat -fluidesa,precisio,
Carrega o treball.
L´entrenament es basa en un seguit d´exercicis q componen el treball fisic definit per dos inficadors:
volum: quantitat de treball. Es pot expresar en metres, quilos,minutos o nom de repeticions d´un exercici.
Intensitat: qualitat de treball. S´expresa amb un percentatge de traball maxim q es podria realitzar amb la velocitat d´execucio amb la frequencia cardíaca o amb la dificultat del treball
La recuperació o descans.
Es una fase en la qual l´organisme es refà de l´esforç realitzat. Es produeix en els periodes de descans: en les pautes que ia entre les repeticions i les series d´exercicis, entre sesions d´entrenament.
En els diferents sistemes d´entrenament es determina el tipus de recuperacio en fincio de dos aspectes, el grau de recuperacio :
completa: es torna a l´estat gairebe inicial
incompeta: es torna a començar el treball quan encara no s´ha recuperat del tot.
Tipus de recuperacio:
activa:si es realitzen alguns exercicis
pasiva: si el repos es total.
Recuperacio segons la carrega de treball.
6/12 h x carrega petita
24h per carreg mitjana
48h x carrega gran
72h x carrega límit
La fatiga-> estat transitori que apareix en l´organisme com a consecuencia de l´esforç. Comporta la disminucio de la capacitat funcional de tot l´organisme o nomes un organ, sistema o aparell afectat. La fatiga pot causar malestar avegades i dolor i se supera amb el descans. Aquesta es la fase previa a la supercompensació.
Aguda: millora en el descans
Física->
Cronica: no millora en el desncans
Psicologica-> una perona cansada sense fer exercici fisic / es recepta: exercici
El rendiment-> depen dels factors generics i ambientals, xro sobretot de l´entrenament.
El rendiment es presenta graficament amb una linea, que hauria de ser ascendent com a resultat de l ´adaptacio de l´organisme al treball fisic q se l demana (SGA) en l´entrenament. El rendiment ascendent de la condicio fisica reflectéis la millora de les diferents qualitats motrius.
Llei de Selye o de la síndrome general d´adaptació:
L´efecte que produeix un treball en l´organisme es concreta en una situacio d´estrés q genera una serie de reaccions q fan incrementar el nivell inicial de rendment.(supercompensacio)
Llei de Schutz o del llindar:
cada persona te un nivell inicial de rendiment , al qual s´ha de adaptar l´entrenament. En cada persona la intensitat de l´estimul haurà de ser diferent, x obtenir una reaccio adecuada.
Principis en el qual s´ha de basar cualsevol entrenament,
principi d´unitat-> l´organisme es una makina q actua en conjunt. ( biomakna)
Principi de la generalitat i l´especialitat-> entrenament a buscar un desenvolupament harmonic( biomarina)
Principi de relacio-> totes les qualitat fisikes estan relacionades. En la dase d´entrenament general totes se´n beneficien, xro en l´entrenament especific la relacio es pot concertir en favorable, desfavorable o indiferent. ( biomakina)
- P. De oportunitat-> el treball s´ha d´administrar en el moment oportú,(Selye)
P.de la intensitat-> treball no exesiu( Schultz)
P. De la progressio i la continuitat-> el resultat s´ha de presentar de forma continuada i la intensitat ha augmentar progressivament(continuitat: continuat Selye/ progressió: augment Schultz)
P. De proporció-> el treball ha de guardar proporció amb el desncans( Selye)
P. De la individualització-> els processos d´adaptacio varien segons la perona. x aixo entrenament ha de ser tan individualitzat como sigui posible.( general)
P. De la motivació-> entrenamet ha de treballar aspectos com ara la voluntad i la motivacio, x superar els esforços que es plantegen.( general)
L´entrenament de les qualitats motrius basiques.
Els metodes utilitzats en l´entrenament de la condico fisica s´anomena sistemes d´entrenament i expresen el tipus de treball i el tipus de recuperacio. Cada qualitat motriu te els seus sistemes d´entrenament propis.
Valoracio de la condicio fisica.
Per adaptar l´entrenament a cada individu, cal saber-ne el grau inicial que te. Hi ha uns test de valoracio q mesuren aspectes concret de cada qualitat motriu. Han de ser sempre els mateixos, s´han d´aplicar a l´inici i al final del period q es vulgui mesurar, en les mateixes condicions i circumstancies.
Caracteristiques dels test de valoracio.
validesa: el resultat ga de mesusrar el q realment es proposaba, o la part del cos concreta q es vol valorar ha d´estar prou aillada pq no intervinguin altres aspectes en la valoracio.
Objectivitat: s´ha d´evitar els instruments de valoracio subjectiva q puguin mesurar de manera diferent dos individus. Els aparells han de ser precisos com el cronometre, cinta metrica..
Fiabilitat: l´erro a de ser minim. Cal evitar factors que puguin adulterar el resultat
Estandardització: els resultats d´un test tenen utilitat si es poden comprar amb altres resultats, s´han de poder aplicar en les mateixes condicions xq els resultats siguin homologables.
Per mesurar les qualitats motrius basiques.
-Resist :test de cooper(r.aer)Cursa de llançadora(potenc aer)Cursa de 1.000 m(r aer)
-Flexibilitat: Flexio endavant( flex coxofemoral i lumbar) Flx profunda (flex general)
-Força: fons braços(tricep) Llanç pilota(forç explos d braçs i tronc) Flexio barra( foç dorsal i biceps) Flexions abdominals( forç diferents musculs abd) Salt vertical(foç expl)
-Velocitat: Cursa de vel( x valorar vel d desplaçament) Cursa de 5m(vel reaccio)
TEMA:4 ACTIVITATS FISICOESPORTIVES
L´esser humà ha practicat per sobreviure i expresarse com a mitja de recreacio. L´activitat fisica es present en bona part de la vida de la persona. Ens permet portar un estid de vida actiu per a la salut.
Vessants de l´activitat fisica,segons l´objectiu:
Activitat fisica educativa: practicada en el medi escolar a traves de l´educacio fisica,q preten:
aprenentatge motor: els jocs, danses..
condicionament fisic: condicio fisica i entrenament d les c.motr
educacio en valor: higiene, alimentacio,cooperacio..
activitat fisica recreativa: persegueix la recreacio com a objectiu principal, inclou diferents objectius:
relacions socials: trobades esperotives, danses populars..
diversió: jocs,balls..
- activitat fisica utilitaria: es practica per complir unes obligacions determinades o x prescripcio medica.
salut: rehabilitacio
treball: esport profesional, dansa
Vessants de l´activitat fisica segones les caracteristiques.
Clasificar segons les seves caracteristiques principals:
activitats ritmicoexpressives: basades en el ritme i l´expressio com a caracteristiques del moviment
l´expresio corporal: el mim
la dansa: danses
els sitemes ritmics: gim jazz..
activitats fisicoesportives: dos objectius ben clarament diferents: la recreacio i la competicio:
act recreatives: act en la natura
act competitives: esports colectius, individuals
Activitats recreatives:
Es fan voluntariament durant el temps q qda lliure.
Caracteristiques.
obejctiu: es la recreacio,q genera diversio.nivell segons les necesitats propies
participacio: tothom q vulgui. No limita edad, sexe o condicio
flexibilitat en l´aplicacio de les normes: la norma s´adapta al grup.
Expontaneitat: les act son voluntaries i es practiquen lliurement
Tecnica: es necesita un nivell tecnic suficient x garantir seguratat i facilitat participacio
Terreny de practica: practicar en tots els medis segons les caracteristiques.
Els jocs
Son activitats recreatices q pot practicar qualsevol persona.
Caracteristiques:
el joc es una accio lliure.
Permet a la persona sortir de la vida ordinaria i gaudir del lleure
Sempre i a incertesa. Cada jugador te una oportunitat pot haver exit o fracas
Es juga amb un ordre i seguint unes regles
Es desenvolupa dins uns limits de temps i espai
El joc estimula la sociabilitat entre els membres del grup.
Tipues de jocs
- d´habilitat: aqells q intervenen accions globals, basades en habilitats motrius
basiques. : jocs de cursa, de salt, equilibri, força
de destresa: es basen en la utilitzacio de destresses motrius amb implements: jocs de llançament,conduccio,colpeig
sensorials: es basen en els aspectes percceptius dels mov.impliquen l´agudesa dels diversos sentits: jocs visuals,tactic,auditius
de cançó o dansats: es basen en els moviments ritmics i expresius.
Activitats alternatives.
Miren de recollir les manifestacions espontanies d´origen individual o colectiu q han sorgit i q s´hn popularitzat entre la poblacio. Han nascut x la necesitat de trobar noves sensacions. Terreny de practica:
espais urbans: qualsevols espai urbá pot ser susceptible d´acollir una activitat recreactiva. Moltes es poden practicar al carrer o parcs o be en instalacions especifiques
seminaturals: parcs o platja. Es poden practicar activitats i jocs alternatius
naturals: les activitats recreatives tmp s´han de desenvolupar en el medi terrestre, aeri i aquatic i donen lloc a noves activitats.
Clasificacio:
jocs col-lectius: el disc volador en eqip
act individuals: bici
jocs d´adversari: joc pales
LA RECISTENCIA
Concepte de resistencia:
Podem definir resitencia com la capacitat de sostenir un esforç el maxim de temps posible.
Hulrich Jonath -> capacitat x suportar la fatiga xq estableix un equillibri entre l´assimilacio i el consum o aprofitament d´oxigen.
Classes de resistencia:
r.aerobica-> capacitat que te l´organisme x prolongar el major temps posible un esforç d´intensitat lleu, a prop d´equilibri entre el consum i l´aport d´oxigen amb un deute d´oxigen insignificant
r. Anaerobica->( capacitat de desenvolupar un esforç intens el maxim de temps posible ) permet realitzar un esforç intens i que provoca un desequilibri entre el consum i l´aportde l oxigen. L´organisme contraurà un deute d´oxigen q haura de pagar quan acabi d´esforç
Beneficis de l´entrenament de resistencia:
El treball de resistencia implica una serie de transformacions morfo-funcionals a l´organisme, es a dir, repercutirá en els sistemes: circulatori,muscular,respiratori i en el cor.
Beneficis:
augment del volum cardiac, cor rebre + sang llabors augmenta la quantitat de sang que expulsa el seu sístole
enforteix i fa mes grans les parets del cor
millora i incrementa la capil·laritzacio amb un millor i + complert interncanvi d´oxigen
incidir positivament en el sistema respiratori, millorant la capacitat pulmonar
activa el funcionament dels organs de desintoxicacions, a fi d´eliminar substancincies de desfet.
Enforteix el sistema muscular
Activa tot el metabolismo de forma general
Desenvolupament de la resistencia:
Esta relacionat amb les adaptacions del sistema circulatori i respiratori, la qual cosa fa que necessitem un temps considerable x el seu desenvolupament.
entrenament de la resistencia:
carrera continua: consisteis a correr a un ritme uniforme i amb una intensitar moderada. Es important corre relaxadament( x economitzar l´esforç) 140-160 puls x minut els mes joves. La forma de treballar sera depen de l´edad del subjecte. Intercalar carrera amb passejos x d mica en mica anar disminuint els passetjos i augmentar la carrera com la intensitat de la mateixa. R. AEROBICA
el sistema intervaling (carrera d´intervals) : correr distancies curtes a un ritme alt intercalant, pauses de recuperacions entre elles. Millorar R.ANAEROBICA treballarem amb deute d´oxigen. Les intensistats han de ser bastant fortes xq a de influir en el sistema muscular, respiratori i de recuperació.
Utilitza 5 factor de treball:
distancia ( volum)
interval ( temps de pausa)
temps ( ritme de l´execusió: intensitat)
repeticions i accions ( actv durant la pausa)
sistema Fartlek: carrera continua xro intercalant cancis de ritme tan frequentment com sigui posible. R.Aerobica i Anaerobica. Forma de treballar depen del nivell de condicio fisica que presenti el subjecte. Pulsacions de 130-140( 140-160) a 160-180( 170-190)
circuit Training: realitzar un nombre prefixat de estacions amb pauses entre elles(r.anaerobica) o de forma continuada i a baixa intensitat(r.aerobica). objetctiu es millorar r.anaerobica i tmb altres quallitats: com la força, la velocitat la potencia i la coordinacio muscilar.
LA FORÇA
Introducció:
La força sempre es present en totes les activitats fisiques i esportives. Es la qualitat basica de la Condicio Fisica i es millora amb l´entrenament fisic. Comença a millorar a partir dels 12 anys, assolint dels 14 als 16 un augment fins al 85% i arribant al 1oo% a l´acabar el creixement muscular, cosa que succeeix dels 17 a 19 i que es mante fins als 25 que comença a disminuir.
Definicions:
Muska Moston: capacitat de vencer una resistencia exterior, o bé afrontar-la mitjançant un esforç muscular.
Antoni Prat: expresio externa de treball fisic realitzat en una sola contraccio muscular. La Resistencia Muscular,capacitat de realitzar succesives contraccions musculars en el major temps posible, o bé, la capacitat d´aguantar una contraccio.
Classes de força:
fisica: força es igual al producte de la masa x l´acceleracio q impriméis un nou cos, en cas de produirse desplaçament, o del contrari sera igual al grau de tensio que pugui assolir (estatica i dinamica)
estatica: força q aplicada contra una resistencia exterior no es dona cap desplaçament muscular.
Dinamica:força q aplicada contra una resistencia tant pot desplaçar-la com vencer-la, pero ambdos casos el muscul sofreix un desplaçament.
a) f. maxima:no importa el temps sino la carrega a vencer.Masa-max/accele-unica
b) f.rapida: la resistencia no es maxima i la velocitat tampoc.Masa-max/accel-max
c) f.explosiva: es venç una resistencia no maxima a la maxima acceleracio.MiA-max
fisiologia: clasifica la força en tres maneres diferents segons el moviment muscular visible.
a) isometrica:quan aplicar la força no es modifica la longitud del muscul,(no exercim cap tipus de moviment. Ex intentar moure una paret)
b) isotonica: preten vencer una resistencia modificant la longitud del muscul, si el muscul s´escursa_=contraccio concentrica, si s´allarga= c.exentrica
c) auxotònica: a l´aplicar la força fem servir tant la isotonica com la isometrica( ex. Flexio de braços i aguantar la planxa uns segons)
Obs x aplicar els diferents sistemes x desenvolupar la força.
1. alternancia: un dia de descans entre sesions de treball de força
2. progressio: escollir carregues de mes petites a mes grosses.
3. combinacio adecuada dels diferents elements que fem sevir en el treball de la forç
.el tipus de carregues que utilitzarem
.les series que aplicarem
.les repeticions per serie
.el numero de exercicis per cada serie
.descans que aplicarem entre series i entre repeticions(si es necesari)
Principals sistemes x al treball de la força
F.estatica(sistema isomtric) aguantar una contraccio durant 4 o 6 segons,fent varies repeticions durant cada sessio.(rehabilitacio)
F. Dinamica: tres tipus d´entrenament
a) forçes maximes o lentes: sistema de repeticions.Intensitat 1oo% i volums baixos
b) forçes submaximes: sistema intervaling.Intensitat 7o-8o% del wint maxim. Volum molt mes elevat
c)Força resistencia: Sistemes continus. Per aconseguir una moscularitat resistent. Entrenament aerobic intensitat del 60%, volums mol grans.
ALTRES SISTEMES
- La Pliometria: Força explosiva.
- Entrenament Isotonic: Millora força dinamica i la potencia.
- Electro Estimulació: Terapia, per millorar un muscul lesionat de forma rapida.
Recomanacions en l´entrement de la força
- Exesos son dolents.
- La ignorancia o mala direcció en el seu treball pot ocasionar risc de lesio.
- Recomanen fer un examen medic avans de l’inici de les activitats fisiques.
- Exercicis de força: No s’ha dinclinar l’esquena, augmentar carregues progresivament. Enfortiment dels musculs anterior a l’activitat fisica. Amb peses, emb de començar amb una cuarta part del pes de la persona, i despres anem augmentant.
SINDROME GENERAL D´ADAPTACIO(G.A.S)
TEORIA SOBRE EL STRESS.
Hans Selye: va estudiar en alguns dels seus pacients certes reaccions de l´organisme q eren comunes davant d´estimuls diferents, i va elaborar una teoria sobre el estress basant-se en la seguent observació: Una Agressio, produeix un desequilibri, xro mitjançant els mecanismes de restauracio que poseeix l´organisme passa a un reequilibri total i llavors es produeix, l´Adaptació. Si el reequilibri no es total, no hi ha restauracio i es pot produir,adhuc,la mort.
Stress: es aquell estat en que es troba un organisme sortmes a estimuls agresors, que tendeixen a alterar el seu equilibri homeostatic i davant els quals l´organisme fa respos amb una serie de reaccions fisiologiques, de les quals se n´obtenen de dos tipus.
a) tipiques: relacionades amb la naturalesa(clase) d´estimul agressor
b) atipiques: respecte l´agent agresspr, xro q sempre es donaran davant aquestes situacions, (atipiques-tipiques) aquestes reaccions son les q caracterritzen els Estimuls Stressants
Classes de reaccions atipiques-tipiques.
1.agument de l´activitat de les glandules suprarenals
2. atrofia del sistema metabolic dels greixos
3. alteracioins en el tub digestiu
4. aparcio de llagues(ulceres)en el tub digestiu i/o estomac
perdua de les ganes de menjar,perdua de pes,disminucio dels cosos antiacids de la sang, etc..
Herbert de Vries: va intentar raonar l´actuacio de l´organisme davant l´exercici fisic a partir de la teoria de Hans Selye. De Vries va demostrar xq un organisme sotmes a una agents stressants, en lloc de probocar Shock i d´esgotament proboca un estat de Contra-shock i desenvolupa una resistencia general que actua de forma preventiva contra les enfermetats nervioses i les relacionades amb la tensio. Vries ho defineix com: desviació,del proces normal stressant. X Vries el exercicis q desenvolupen la capacitat funcional, son els q ocasionen aquesta desviacio i son els q suposen una especie de remei contra la sobrecarrega d uns determinades articulacions, musculs,sentits.
conclusió es q, aquest va demostrar que l´esforç fisic i l´entremant esportiu milloren les relacions contra el stress.
Ho va experimentar amb animals, aunq Zinkin va ser qui mes ho va treballar amb rates(van ficar virus i van morir abans les que no van fer exercici q les q si)
PROKOP. Analisi entre les 3 fases del g.a.s de Hans Selye i les fases de l´entrenament esportiu
Prokop: va demostrar en els seus experiment q el millor estimul x a les glandules suprarenals es el q representa els 2/3 de la carrega maxima de l´entrenament. Va establir una analogia entre les 3 fases del sindrome general d´adaptacio de Selye i la periditzacio de l´entrenament de l´esportista, si bé no existeixen proves cientifiques q confirmin aqesta teoria, pot ser important tenir.la en compte:
Fases del sindrome general d´adaptació:
Fases de l´entrenament.
Etapa iniciació.
Comença en edats molt joves, es recomana practicar mes d´una activitat per especialitzarse en alguna concreta , preten crear una base social de futurs practicants i usuaris de l´esport..
Objectius:
-Millorar la c.fisica gracies al treball de totes les qualitats motrius i accentuar aqella qualitat q mes endavant predominarà en l´esport triat.
-Iniciar la practica de tecniques mes complexes, per tenir una gran experiencia motriu
-Coneixer els conceptes fonamentals i les situacions tactiques mes habituals
-Educar la capacitat d´esforç, de lluita i treball en eqip
Caracteristiques:
Potenciar el desenvolupament de les diferents qualitats motrius
El treball de la resistencia aerobica ha de proporcionar una bona base cardiorespiratoria i organica general.
Mantenir el nivell de flexibilitat o formar l´esportista en el coneixement de les posibilitats articulars
S´ha de desenvolupar la força-resistencia. En cao no es faran treballs de força maxima.
L´entrnament de la velocitat s´orienta a millorar la velocitat de reaccio i de moviment
Es important la coordinacio
Es comença a competir(tactiques)
Exemples:
Esport de gran dificultat tecnica: gim, patinatge(5-7)
“ aquatics: natacnio,waterpolo(6-8)
“ explosius: curses atletiques de vel(10-12)
“ resistencia: curses atletiques de fons(15-16)
Etapa de desenvolupament
Es detectaran futurs valors per a l´alt rendiment i s´optará per una modalitat esportiva determinada. L´entrenament de desenvolupament no te una durada determinada,es mantindrá fins que arribin a juvenil i junior.
Objectius:
-Millorar la c.fisica general i desenvolupar les qualitats motrius directament implicades en la practica de l´esport.
-Començar la especialitzacio aprofitant les caracteristiques morfologiques, intelectuals
-Ampliar i consolidar els fonaments tecnics i tactics
-Oferir una experiencia significatica en situacions de competicio
Caracteristiques:
-Treball mes especific
-Combinarà entrenament tecnic amb sesions de entrenament de la c.fisica
-Increment del volum de treball
-Continua el treball de resistencia aerobica general
-S´ha de contrarestar l´elasticitat amb la flexibilitat
-S´incedeix la força explosiva
-Es desenvolupen la velocitat d reaccio i la maxima velocitat de desplaçament gestual
-Es consolida la tecnica
-L´estrategia es fonamental
Etapa d´alt rendiment
Es consoliden els aspectes tecnics i tactics de l´activitat fisica escollida i l´evolucio de les qualitats fisiques basiques ariba al seu nivell maxim. Es defineix el nivell que asoleixen els esportistes: els q tenen un renidiment i motivacio prou alt per dedicarse a l´alta competicio= esportistes d´elit. Els que estan tan preparats hauran de mantenir el seu rendiment.
Objectius:
-Arribar a un maxim nivell de qualitats fisiques
-Aconseguir un gran domini de la tecnica
-Asolit un gran nivell de tactica indicudual i colectiva
-Asolir progresivament millors marques
-Exigir-se una superacio
-Mantenir control medic i tecnic
-Aconseguir el maxim rendiment
Caracteristiques:
(especificat) en l´entrenament de la c.fisica x aconseguir el max rendiment en aqelles qualitats motrius implicades directament en la competicio
(perfeccionament) en l´execusió dels gestos de competicio,mitjançant l´entrenament de la tecnica, per aconseguir la maxima eficiencia. El treball es basará en l´increment de la vel d´execusio en la tecniqes del esports explosius i la repeticio dels festos molt especialitzats de gran dificultat tecnica. L´entrenament de la tactica es especific i complex. S´ha de dedicar 5-8 h diaries i la resta del temps s´ha d´adoptar habits saludables.
EL BADMINTON
- alçada de la xarxa: 1,55m(1,52 mig i 1,55 als extrems)
- Lines de la pista es consideren terreny.
- Pals fora de la pista.
- Es comença el partit amb un sorteig. El guanyador pot escollir terreny, servir o rebre servei.
Puntuació:
Guanya el partit el millor de tres sets.
Nomes pot obtenir un punt el jugador servidor.
En individuals masculins i dobles: el set es de 15 punts, llevat prolongarlo a 17(si igualen a 14 es poden fer 3 punts mes)
En individuals femenins: guanya el set qui arriba a 11 llebat prolongaar-lo a 12 punts( iguals a 1o es poden fer 2 putns mes)
la prolongacio la demana el primer que ha arribat a la puntuacio prolongable.
Servei:
els jugadors han d´estar a les arees de servei diagonalment oposades, sense trepitjar cap linea. El servidor a de colpejar la base x sota de la seva cintura i amb la base de la raqeta mes avall que el manec. El volant a de caure al rectangle del receptor.
- Servei en partits individuals: el servidor ho fará del costat dret quan tingui 0(parell) i a l´esquerra (imparell). El servidor s´anotará punt si el receptor coment una falta en casa contrari perdrá el servei.
- Servei en parits dobles: al començament del set i cada vegada q un eqip obté el dret de servir, el servei es fa a partir de l´area de servei dreta, nomes pot tornar el volant al receptor,despres, si el joc continua, el pot colpejar qualsevol jugador. A la dreta quan es par i esquerra quan es impar.
Els errors d’arees d servei n sn considerats falta i es repeteix la jugada en cas d n haber fet falta.
Faltes:
tocar xarxa,volant fora de pista,no servir correctament.
Elements tecnics:
Lob(globus)
Clear(despeje)
Drop(deixada alta)
Drive(golpe plano)
Smash(rematada)
Block return(bloqueig)
Elements tactics:
posisions basiques:
a)durant el joc, b)pel servei.
Desplaçament a dos o tres temps.colocacions en pista,a)durant el joc,b)pel servei
LA VELOCITAT
Introducció:
La velocitat es un component d la condició motriu caracteritzada per un domini del sistema neuromuscular sobre el sistema vegetatiu.
Es una qualitat fonamental ja que no depen d’altres qualitats.
Xro combinant Velocitat+Força=Potencia, i junt amb la Coordinacio+Flexibilitat=Agilitat.
La velocitat va lligada positivamnt amb la força explosiva i máxima, i negativament amb la resistencia, sobretot aerobica.
Definicions:
-Segons la física: la velocitat es la capacitat per recorrer un espai amb el mínim de temps possible. V= E/T
-Segons la biomecànica: la velocitat es la capacitat del cos huma per poder realitzar successius movimnts del mateis tipus el mes rapidament possible, amb tot el cos o amb part especifica del mateix.
-Segons el profesor J.A.Prat: Existeixen dos tipus de velocitat:
a) velocitat del temps de reaccio: (predomini del sist nerviós)
b) velocitat del temps de moviment: (predomini del sist muscular)
Les dues velocitats es donen d forma totalment associada quan de forma general parlem d la velocitat d’un subjecte pero les dues velocitats s’han dentrenar d manera especifica i nomes així s’aconseguirá millorar la velocitat del subjecte.
#. J.A.Prat, distingueix dues formes d velocitats del temps de reacció:
a) velocitat de temps d reaccio simple: a kada estímul li correspon una única resposta.
b) velocitat de temps de reaccio discriminant: a un estimul li toca mes dua resposta i el subjecte a escollir, abans dexecutar el moviment, una d elles.
També, en la velocitat del temps de moviment distingeix tres variants:
velocitat d’un gest aillat
velocitat d’un moviment cíclic
agilitat.
Reacció de la velocitat amb arees del cos humà.
a) Area morfo-funcional, depen del tipus de plaqes q formin els osos d la seva articulacio corresponent i els musculs q s’hi insereixin.
Les millors plaqes son les de 3r génere:
El cos humá t preodimini dakests tipus d plaqes. També dependrá del tipus d fibres qe predominin al muscul, les millors son F2b.
b) Area de habilitats i destreses, constituida x diversos factors k a la vegada influencien molt directamnt la velocitat com poden ser:
- Certes propietats del propi muscul.
- Tipus d velocitat q volguem desemvolupar.
- Edat, sexe, cos... també intervenen de forma diferenciadora.
Area perceptivo-motriu, la relacio entre el sistema muscular i sistema nervios.
Sistemes energétics, metodes i sistemes de entrenamnt més usats en el desemvolupamnt d’aquesta qualitat.
Tenin en compte el concepte de J.A.Prat, la velocitat al ser una qualitat k es treballa al 100% i amb un predomini total del sistema neuromuscular, la quantitat denergia k susara la traurà sempre del sistema anaeróbic i dins del grup anomenat potència anaeróbca alàctica.. el metode que es fan serviir son treballs al 100% d’intensitat i de volum no superior a 5 seg amb pauses de recuperacio total a fi de poder realitzar cada repeticio al 100%.
El sist d’entrenamnt qe reuneix aqestes caracteristiqes es el fraccionat de repeticions. Les pauses d repeticions oscilen entre 1 i 3 minuts i entre series de 4 a 5 min.
Métodes:
Els mes utilitzats en el treball d la velocitat de reacció:
metode de reacció repetida. ESTÚMUL-->RESPOSTA
metode de reaccio variat. Es descomposa la reaccio amb respostes senzilles i despres van augmentant les dificultats.
metode de reaccions discriminades. S’ha d’elegir una resposta entre diverses respostes possibles.
Els mes usats en la velocitat del temps de moviment són:
metode de repeticions, tant si es tracta dun gest aillat com dun moviment repetitiu.
sistema Polak, quan i a un estancament en la millora de la velocitat, llavors sentrena en condicions més fácils.
sistema italiá, consisteix en fer l’entrenament alleugerint el pes d’atleta.
LA FLEXIBILITAT
Introduccio:
La flexibilitat es una qualitat o capacitat física classificada dins del grup de la condició motriu i k complementaven al nom de qualitats motrius intermitges ja qe presenta predomini del sist neuromusculat per sobre del vegetatiu. La millora d’entrenament no es variable sino q una contraposicio a la perdua ja qe es una qualitat d’involució la qual cosa vol dir que la comencem a prendre des del moment del naixement.
Definicions:
- De forma general: la flexibilitat es la qualitat q possibilita realitzar els moviments amb la máxima amplitud particular.
De forma mes específica: la flexibilitat es aquella qe, en base a la movilitat articular i l’extensibilitat i elasticitat muscular, permet realitzar moviments amb el maxim recorregut articular, permetent al subjecte accions qe reqereixen gran agilitat i destresa.
Conclusions: es dons, lligada amb l’elegancia, la mobilitat i facilitat del moviment.
Segons Rasch Burke, la flexibilitat esta relacionada amb el tipus corporal del sexe, lestructura osea i articular i altres factors no tan coneguts.
Jean Le Boulch considera qe la mobilitat normal de les articulacions es condicio indispensable a fi d’adquirir una actitud qe permeti obtenir un bon rendiment funcional.
Els elemnts k intervenen en la definicio son els musculs i articulació.
Respecte al muscul, sa de fer un estudi de lelement funcional mes simple de la sibra muscular o miofirbil·la i el sarcòmer, també dels teixits qe envolten el musculs i les fibres, tendons i lligaments qe frenaran o ajudaran a la felxibilitat.
Respecte a larticulacio:
a) les q tenen molta mobilitat o diartrosis
b) les de tenen poca mobilitat o anfiartrosis
c) les qe no tenen mobilitat o sinartrosis.
Així sabem qin nivell de flexibilitat em d’estudiar.
Metodologia. Recomanacions:
1. Treball forma estética (extern-intern) o forma dinámica.
2. els exercicis dan de realitzar amb mes frquencia, menor quantitat i regularment
3. els primers exercicis amb mínima exigéncia
4. realitzar 3 a 4 series de 10 a 20 rep.
5. si es nota dolor, interrompre el treball d la flexibilitat.
6. sempre fer abans un calentament previ.
7. combinar exercicis de flexibilitat amb exercicis de força.
ACTIVITATS RÍTMICO EXPRESSIVES.
Definició:
Son les activitats fisiqes en el ritme (moviment ritmic) i l’expressió
1.EXPRESSIÓ.
Manifestació de la expresivitat. ->Expresivitat: capacitat de treure enfora alló qe tenim dins.
acte expressiu? Moment de realitzar l’expressió
Classificació:
a) Expressió corporal.(gestos, cos, ritme, coreografia, relaxació)
b) Origen i evolució d la dansa:
- prehistoria: els pobles primitius ballaven per demanar pluja, protegirse dels esperits, garantir la caça o per agreir o pregars als deus. Moviments senzills.
- món classic: la dansa era una forma d’adorar els deus
- edat mitjana: inici en el mon occidental del periode de negacio del cos. Es ballaven danses cortesanes i sescenificaven canços, petites historie.
- renaixement: renaixement d la dansa coma forma de relació social i refinament. Apareix ballet classic.
- mon conterporani: XIX - XX la dansa ha rebut inluencia dels nous corrents de pensament i a evolucionat.
c) Ballet clasic: origen: XV-XVII
- romanic. XIX
- rus. 2ª meitat XVIII-XIX
- universal.
d) dansa moderna: origen: fi XIX-XX.
Emile Jaques-Dalcroze va posar les bases d la dansa
Pare del expresionisme: Rudolf van Laban
-dansa conterporania
-dansa lliure
dansa jazz: origen: XVI
claqué.
2.SISTEMES RÍTMICS.
a) gym. Moderna
b) gym. rítimico-expresives
c) gym.jazz
d) aeróbic. Sorgeiz del jazz amb lintroduccio d la musica disco-pop, techno o funky.. hi han dos corrents: Sorensen i Anderson i lamerica Keneth Cooper. (aprox 1984)
#Importancia d’aqestes activitats dins del moviment.
moviments reflexos.
moviments basics fonamentals (caminar, correr, agafar...)
movimnts/facultat perceptiva i estimuls (auditius, visuals..)
facultats básiqes. F/R/V
moviemtns especialitzats (habilitats i destreses esportives artisticament)
comunicació no discrusiva.
Domini de totes les habilitats i expresarse.
També:
-Moviment expresiu
-Moviment voluntari
-Moviment involuntari
Moviment interpretatiu.
-Moviment estetic (crea bellesa)
-Moviment creatiu (el q inventes)
La dansa, lexpressió i leducació física tenen en comú el moviment del cos.
*es molt important, ja que sempre está present.
*Coneixements/característiques.
- Es molt millorable. (nseqé de la biomàqina de fidilus).
- Comenta a millorar a partir dels 12 // entre els 14 i el 16 augmenta fins un 85% // arriba al 100% quan sacaba el creixement muscular // disminueix a partir dels 25.
Definicions de força (segons..)
-MUSKA MOSTON: treball/capacitat de vencer una resistència exterior, o bé, aprontar-la fen un esforç muscular.
-ANTONI PRAT: expresió externa del treball físic realitzat en una sola contracció muscular.
-[Estetío, tbé defineix LA RESISTÈNCIA MUSCULAR: és la capacitat de realitzar succesives contraccions musculars en el major temps possible. O la capacitat daguantar una contracció.
Classes de força. La biomecànica classifica la força segons dues ciències:- segons la física: la força es igual al producte de la massa per l’acceleració que imprimeix a un cos. En cas de produirse un desplaçament será igual a la tensió que pugui assolir. en cas de produirse un desplaçament pot ser: Estàtica: força aplicada contra una resistencia exterior, sense desplaçament muscular. [ex: empuxa pared] Dinàmica: aplicada contra una resistència, la pot vèncer i MOURE. -Força lenta o màxima: no importa el temps, sino la càrrega que mous. [massa máxima] -Força ràpida: la resistència no es màxima i la velocitat tp. -Força explosiva: es venç una resistència no màxima a la màxima acceleració. [acc. Màxima] - segons la fisiologia (de l’exercici): la fisiologia classifica la força de tres maneres diferents segons el moviment muscular visible. F. Isomètica: a l’aplicar la força no es modifica la longitud del múscul, es a dí, no hi ha moviment. F. Isotònica: vencer una resistència modificant la longitud dl muscul. -Si el múscul sescursa: contracció concèntrica.-Si el múscul s’allarga: contracció exèntrica. F. Auxotònica: quan apliquem les dues anteriors.
observacions que cal tenir en compte al aplicar els diferents sistemes per a desenvolupar la força.- L’alternància: necesitat dun dia de descns entre les sesions.- La progressió: carregues de més petit a més gran.- Combinació adequada dls dif elements: *Tipus de càrregues *Series qe aplicarem*Repeticions per serie *Numero d’exercicis per cada serie*Descans (si it need). principals sistemes per al treball de força- Força estàtica: sistema isomètric. Aguantar una contracció durant 4/6 segons, amb varies repeticions. 1/2sesions 7manals. Objectiu de reabilitació.- Força dinàmica: *Forces màximes o lentes: sistema de repeticions. Intensitat 100%, volum baix.*Forces submàximes: sistema intervaling. Intensitat 70/80%, volum una mik més elevat.*Forca resistència: objectiu daconseguir una musculatura resistent. Sistema aeròbic. Intensitat 60% o menys, volum moooolgran.- Altres sistemes: *Pliomeetria: força explosiva.*Isocinètic: força dinamica i potència.*Estimulació: millorar un muscul lesionat. algunes recomanacions en l’entrenament de la força- excesos dolents.- Desconeixement dl tema. (san de coneixer les intensitats, progressions, sistematitzacions, ...)- Recomanable un exàmen previ, per sabé el nivell físic.- [+específic] espantlla Mai inclinada endevant // no augmentar les càrregues bruscament // si volem fer braços, s’ha de començar aixecant una 4ta part del teu pes com a molt.Resistència: capacitat de sostenir un esforç el maxim de temps posible. segons Hulrich Jonath: capacitat x suportar la fatiga xq estableix un equillibri entre l´assimilacio i el consum o aprofitament d´oxigen. Classes de resistencia:- r.aerobica-> capacitat que te l´organisme x prolongar el major temps posible un esforç d´intensitat lleu, a prop d´equilibri entre el consum i l´aport d´oxigen amb un deute d´oxigen insignificant- r. Anaerobica->( capacitat de desenvolupar un esforç intens el maxim de temps posible ) permet realitzar un esforç intens i que provoca un desequilibri entre el consum i l´aportde l oxigen. L´organisme contraurà un deute d´oxigen q haura de pagar quan acabi d´esforç
Beneficis: augment del volum cardiac, cor rebre + sang llabors augmenta la quantitat de sang que expulsa el seu sístole enforteix i fa mes grans les parets del cor millora i incrementa la capil·laritzacio amb un millor i + complert interncanvi d´oxigen incidir positivament en el sistema respiratori, millorant la capacitat pulmonar activa el funcionament dels organs de desintoxicacions, a fi d´eliminar substancincies de desfet.Enforteix el sistema muscular Activa tot el metabolismo de forma general
entrenament de la resistencia:- carrera continua: consisteis a correr a un ritme uniforme i amb una intensitar moderada. Es important corre relaxadament( x economitzar l´esforç) 140-160 puls x minut els mes joves. La forma de treballar sera depen de l´edad del subjecte. Intercalar carrera amb passejos x d mica en mica anar disminuint els passetjos i augmentar la carrera com la intensitat de la mateixa. R. AEROBICA- el sistema intervaling (carrera d´intervals) : correr distancies curtes a un ritme alt intercalant, pauses de recuperacions entre elles. Millorar R.ANAEROBICA treballarem amb deute d´oxigen. Les intensistats han de ser bastant fortes xq a de influir en el sistema muscular, respiratori i de recuperació. -[ Utilitza 5 factor de treball: distancia ( volum), interval ( temps de pausa), temps ( ritme de l´execusió: intensitat), repeticions i accions ( actv durant la pausa). ]- sistema Fartlek: carrera continua xro intercalant cancis de ritme tan frequentment com sigui posible. R.Aerobica i Anaerobica. Forma de treballar depen del nivell de condicio fisica que presenti el subjecte. Pulsacions de 130-140( 140-160) a 160-180( 170-190)- circuit Training: realitzar un nombre prefixat de estacions amb pauses entre elles(r.anaerobica) o de forma continuada i a baixa intensitat(r.aerobica). objetctiu es millorar r.anaerobica i tmb altres quallitats: com la força, la velocitat la potencia i la coordinacio muscilar.
Els programes d´ensenyament tmb preveuen l´educacio relativa als Principals llenguatges no verbal: musica, imatge i moviment del cos.
Educar vol dir afavorir i enriquir el desenvolupament de l´individu; l´educacio motora, o sigui, educar el moviment, de forma part esencial d´aquesta labor + general.
L´educacio motora passarà a convertir-se em educacio fisicia quan el conjunt d´activitats q la formen estan programades amb l´objectiu d´aconseguir el desenvolupament complet i harmonic de la persona, o sigui, la formacio de la seva personalitat.
La personalitat es una realitat delicada i complexa constituida per 4 arees q es completen entre elles:
area morfologico-funcional-> area corporal
area intelectivo-cognitiva-> dels coneixements
area afectivo-social
area motriu
l´activitat contribueix a tots aqestes arees: es indispensables x un correcte desenvolupament biologic i pscicolig, afavoreis els procesos d´aprenentatge escolar i l´adqisicio d´habilitats logico-opertatives, millota els nivells de socialitzacio i enriqueix la participació emotiva dels alumnes. Tot aixo qeda inclos en la practica educativa q anomenem educacio per mitra del moviment.
L´educacio fisica tmb es una educacio del moviment, caracteritzada per uns objetius i uns continguts concrets. Es refereix a l´activitat corporal lliure i espontanea.
La motricitat es el conjunt de moviments realitzats x l´aparell motor sota el control dels organs dels sentits i el sistema nervios. Aquesta provoca a part dún benestar general i agradable, una millota de les condicions de nutrició dels teixits i aunmenta les capacitats de defensa de l´organisme.
EDUCACIO FISICA-> aquella part de l´educacio general que contribuyes al desenvolupament integral de l´esser humà, o sigui, les seves 4 arees de la personalitat, a traves del moviment, i que, a mes a mes te com a objectiu especific l´educacio del mobiment.
( millores q aporta l´activitat fisica-> salud, recreació,r.socials,eficiencia motriz, estetica, relacio amb l´entorn)
BIOMAQUINA DE FIDELIUS:
Sistema de moviment = sistema locomotor
Sistema articulat / sistea muscular / sistema ossí
Sistemade
direcció:
-sistema nerviós/vegetal
- sistema nervios voluntari/ esqueletic
Sistema d´alimentacío o productor d´energia
Sistema respitatori / sistema digestiu / sistema cardiovascular
Medi ambient
Que es la biomaquina? Es la representacio del cos en una maquina
Qui la va crear? Fidelius
CONDICIONAMENT FISIC
El condicionament fisic es un dels objectius de l ´educacio fisica i esta format per un conjunt d´activitats fisiques que ha de realitzar el subjecte, la finalitat de les quals es obtenir una millora de la condició fisica.
La condició fisica de Clark:
La defineix com la capacitat x desenvolupar el treball diari amb el vigor i les efectivitats, retardant l ´aparició de la fatiga, amb el menor cost energetic i evitant les lesions.
La carrega fisica es tota aquella quantitat d´exercici que actua sobre l´organisme com agent agresor, o que, en un principi li provocarà un desequilibri, però, posteriorment l´orfanisme es reequilibrarà amb una consequent “ sobrecompensacio” a fi que quan torni a apareixer el mateis agent agresor(estimul) l´organisme ja no es desequilibri
L´entrenament fisic es defineix com aquell proces cientific i pedagogic o sigui, progressiu metodic i sistematic, l´objectiu el qual es aconseguir que el subjecte pugui arribar a desenvolupar al maxim les seves qualitats físiques.
Classificació general del sistemas d´entrenament:
El sistema continu es el que aplica la carrega fisica tota seguida, sense pauses de recuperacio
Variants del sistema continu:
C. harmonic-> mante la mateixa intensitat durant l´aplicacio de tot el volum
C. Variable-> va cambiant la intensitt mentre que va aplicant el volum
El sistema fraccionat es el que aplica la carrega fisica partida en series i amb pauses de recuperacio entre elles
Variants del sistema fraccionat:
S. intervaling-> te unes pautes de recuperacio incomplertes.
S. de repeticions-> te unes pautes de recuperacions total, del 95% al 1oo%
En El sistema analitic la carrega no es pot controlar a partit dels seus factors ja que es busquen objectius mes tecnics o la millora dels grups musculars i no tant el desenvolupament de les qualitats fisiques,si be, tmb es fa servir de forma indirecta x aquesta finalitat
Formes mes corrents, del sistema analitic
Els circuits: te com a objectiu desenvolupar uns grusps musculars concrets. En un mateis circuit un mateix exercici tindra efectes diferents segons la intensitat, el nº de repeticions i desenvolupara diferents qualitats fisiques segons com combinem aquests factors.
L´entrenament total: es un sistema mixte on i trobem elements dels tres sistemas anomenats anteriorment(continu,fraccionat,analitic) ja que esta esta basat en el sistema natural de Herbert, el qual buscaba un treball dinamic, natural i complert, x la qual cosa aplica totes les varietats posibles d´exercicis i desplacaments.
Factors de la carrega fisica:
El producte del volum i la intensitat ens donara la quantitat de carrega fisica que te aquell exercici.
el volum: (quantitat, metres que correm, el temps que aguantem,el nº d repeticions)
la intensitat : (qualitat de realitzar-lo, es medeix amb WINT, que es la relacio entre la potencia real d´execusio i la potencia maxima que jo podria realitzar aquest treball.)
tmb podem trobar Wint a parit de la frecuencia cardiaca:
WINT = freq.real - freq.repos
Freq. Maxima - fre.repos
TEMA 2 L´ENTRENAMENT CONCEPTES GENERALS.
Per què cal fer activitat fisica?
Activitat fisica es sininim de moviment, el movimes es una de les act innates i mes naturals de l´esser humà q li permet el desenvolupar una vida plena. Per disposa d´un aparell locomotor preparat per realitzar qualsevol accio motriu de manera eficient, cal q totes les funcions q li donen supor estiguen en optimes condicions. La practica d´activitat fisica es un factor importantisim per mantenir la salut i la quialitat de vida. L´activitat fisica n´es una capacitat natural. La societat actual a generat un tipus de vida sedentaria la qual cosa provoca q l´aparell locomotor s´atrofii i es deteriori.
Fer activitat fisica vol dir entrenar?
Quan el conjunt de practiques fisiques es regular en el temps i orientada a obtenir mes rendiment de les capacitats de l´organisme, parlem d´entrenament.
Objectius de l´entrenament.
L´entrenament persegueix uns objectius molt concrets que aporten la motivacio necesaria per continuar treballant. L´entrenament requereix un esforç psiquic. Per afrontar l´entrenament s´ha de pensar en positiu. Dos tiupues dentrenament mes habituals que persegueixen objectius diferents:
-l´entrenament esportiu: te com a obj la millora del renidment en la practica d´un esport i es basa en dos aspectres: - l´entrenament de la condicio fisic a enament tecnic i tactic.
L´entrenament esportiu es dicideix en diferents etapes segons l´edat i el nivell dels practicants.
l´entrenament de manteniment: aqell q es realitza per mantenirse en forma o per practicar activitat fisica a nivell recreatiu o competitiu, sense haver d´arribar al maxim rendiment. Es refeix igualment pels principis i periodes de l´entrenament i es basa en l´entrenament de la cond fisica. L´entrenament dels aspectes tecnics i tactics es desenvolupa sovint a traves de la mateixa practica o competicio.
L´entrenament de la condicio fisica.
Es basa en l´entrenament de les qualitats motrius q la formen.
Les qualitats motrius
Son un conjunt de capacitats que permeten a l´individu realitzar moviments amb plena eficiencia. L´estat de desenvolupament de les qualitats motrius demostra el nivell de c.fisica q pot asolir cada individu, aquest nivell es diferent a cada persona i es millora amb l´entrenament. Podem aconseguir una forma fisica q ens permeti gaudir de la practica esportiva fins on nosaltres desitgem.
S´en fan diverses clasificacions:
-capacitats condicionals: lligades als procesos metabolics energetics de l´organisme
capacitats coordinatives: lligades als procesos de direccio del istema nervios central.
Capacitats motrius
Condicionals coordinatives
-força
-resistencia
-velocitat
- flexibilitat
- agilitat -fluidesa,precisio,
Carrega o treball.
L´entrenament es basa en un seguit d´exercicis q componen el treball fisic definit per dos inficadors:
volum: quantitat de treball. Es pot expresar en metres, quilos,minutos o nom de repeticions d´un exercici.
Intensitat: qualitat de treball. S´expresa amb un percentatge de traball maxim q es podria realitzar amb la velocitat d´execucio amb la frequencia cardíaca o amb la dificultat del treball
La recuperació o descans.
Es una fase en la qual l´organisme es refà de l´esforç realitzat. Es produeix en els periodes de descans: en les pautes que ia entre les repeticions i les series d´exercicis, entre sesions d´entrenament.
En els diferents sistemes d´entrenament es determina el tipus de recuperacio en fincio de dos aspectes, el grau de recuperacio :
completa: es torna a l´estat gairebe inicial
incompeta: es torna a començar el treball quan encara no s´ha recuperat del tot.
Tipus de recuperacio:
activa:si es realitzen alguns exercicis
pasiva: si el repos es total.
Recuperacio segons la carrega de treball.
6/12 h x carrega petita
24h per carreg mitjana
48h x carrega gran
72h x carrega límit
La fatiga-> estat transitori que apareix en l´organisme com a consecuencia de l´esforç. Comporta la disminucio de la capacitat funcional de tot l´organisme o nomes un organ, sistema o aparell afectat. La fatiga pot causar malestar avegades i dolor i se supera amb el descans. Aquesta es la fase previa a la supercompensació.
Aguda: millora en el descans
Física->
Cronica: no millora en el desncans
Psicologica-> una perona cansada sense fer exercici fisic / es recepta: exercici
El rendiment-> depen dels factors generics i ambientals, xro sobretot de l´entrenament.
El rendiment es presenta graficament amb una linea, que hauria de ser ascendent com a resultat de l ´adaptacio de l´organisme al treball fisic q se l demana (SGA) en l´entrenament. El rendiment ascendent de la condicio fisica reflectéis la millora de les diferents qualitats motrius.
Llei de Selye o de la síndrome general d´adaptació:
L´efecte que produeix un treball en l´organisme es concreta en una situacio d´estrés q genera una serie de reaccions q fan incrementar el nivell inicial de rendment.(supercompensacio)
Llei de Schutz o del llindar:
cada persona te un nivell inicial de rendiment , al qual s´ha de adaptar l´entrenament. En cada persona la intensitat de l´estimul haurà de ser diferent, x obtenir una reaccio adecuada.
Principis en el qual s´ha de basar cualsevol entrenament,
principi d´unitat-> l´organisme es una makina q actua en conjunt. ( biomakna)
Principi de la generalitat i l´especialitat-> entrenament a buscar un desenvolupament harmonic( biomarina)
Principi de relacio-> totes les qualitat fisikes estan relacionades. En la dase d´entrenament general totes se´n beneficien, xro en l´entrenament especific la relacio es pot concertir en favorable, desfavorable o indiferent. ( biomakina)
- P. De oportunitat-> el treball s´ha d´administrar en el moment oportú,(Selye)
P.de la intensitat-> treball no exesiu( Schultz)
P. De la progressio i la continuitat-> el resultat s´ha de presentar de forma continuada i la intensitat ha augmentar progressivament(continuitat: continuat Selye/ progressió: augment Schultz)
P. De proporció-> el treball ha de guardar proporció amb el desncans( Selye)
P. De la individualització-> els processos d´adaptacio varien segons la perona. x aixo entrenament ha de ser tan individualitzat como sigui posible.( general)
P. De la motivació-> entrenamet ha de treballar aspectos com ara la voluntad i la motivacio, x superar els esforços que es plantegen.( general)
L´entrenament de les qualitats motrius basiques.
Els metodes utilitzats en l´entrenament de la condico fisica s´anomena sistemes d´entrenament i expresen el tipus de treball i el tipus de recuperacio. Cada qualitat motriu te els seus sistemes d´entrenament propis.
Valoracio de la condicio fisica.
Per adaptar l´entrenament a cada individu, cal saber-ne el grau inicial que te. Hi ha uns test de valoracio q mesuren aspectes concret de cada qualitat motriu. Han de ser sempre els mateixos, s´han d´aplicar a l´inici i al final del period q es vulgui mesurar, en les mateixes condicions i circumstancies.
Caracteristiques dels test de valoracio.
validesa: el resultat ga de mesusrar el q realment es proposaba, o la part del cos concreta q es vol valorar ha d´estar prou aillada pq no intervinguin altres aspectes en la valoracio.
Objectivitat: s´ha d´evitar els instruments de valoracio subjectiva q puguin mesurar de manera diferent dos individus. Els aparells han de ser precisos com el cronometre, cinta metrica..
Fiabilitat: l´erro a de ser minim. Cal evitar factors que puguin adulterar el resultat
Estandardització: els resultats d´un test tenen utilitat si es poden comprar amb altres resultats, s´han de poder aplicar en les mateixes condicions xq els resultats siguin homologables.
Per mesurar les qualitats motrius basiques.
-Resist :test de cooper(r.aer)Cursa de llançadora(potenc aer)Cursa de 1.000 m(r aer)
-Flexibilitat: Flexio endavant( flex coxofemoral i lumbar) Flx profunda (flex general)
-Força: fons braços(tricep) Llanç pilota(forç explos d braçs i tronc) Flexio barra( foç dorsal i biceps) Flexions abdominals( forç diferents musculs abd) Salt vertical(foç expl)
-Velocitat: Cursa de vel( x valorar vel d desplaçament) Cursa de 5m(vel reaccio)
TEMA:4 ACTIVITATS FISICOESPORTIVES
L´esser humà ha practicat per sobreviure i expresarse com a mitja de recreacio. L´activitat fisica es present en bona part de la vida de la persona. Ens permet portar un estid de vida actiu per a la salut.
Vessants de l´activitat fisica,segons l´objectiu:
Activitat fisica educativa: practicada en el medi escolar a traves de l´educacio fisica,q preten:
aprenentatge motor: els jocs, danses..
condicionament fisic: condicio fisica i entrenament d les c.motr
educacio en valor: higiene, alimentacio,cooperacio..
activitat fisica recreativa: persegueix la recreacio com a objectiu principal, inclou diferents objectius:
relacions socials: trobades esperotives, danses populars..
diversió: jocs,balls..
- activitat fisica utilitaria: es practica per complir unes obligacions determinades o x prescripcio medica.
salut: rehabilitacio
treball: esport profesional, dansa
Vessants de l´activitat fisica segones les caracteristiques.
Clasificar segons les seves caracteristiques principals:
activitats ritmicoexpressives: basades en el ritme i l´expressio com a caracteristiques del moviment
l´expresio corporal: el mim
la dansa: danses
els sitemes ritmics: gim jazz..
activitats fisicoesportives: dos objectius ben clarament diferents: la recreacio i la competicio:
act recreatives: act en la natura
act competitives: esports colectius, individuals
Activitats recreatives:
Es fan voluntariament durant el temps q qda lliure.
Caracteristiques.
obejctiu: es la recreacio,q genera diversio.nivell segons les necesitats propies
participacio: tothom q vulgui. No limita edad, sexe o condicio
flexibilitat en l´aplicacio de les normes: la norma s´adapta al grup.
Expontaneitat: les act son voluntaries i es practiquen lliurement
Tecnica: es necesita un nivell tecnic suficient x garantir seguratat i facilitat participacio
Terreny de practica: practicar en tots els medis segons les caracteristiques.
Els jocs
Son activitats recreatices q pot practicar qualsevol persona.
Caracteristiques:
el joc es una accio lliure.
Permet a la persona sortir de la vida ordinaria i gaudir del lleure
Sempre i a incertesa. Cada jugador te una oportunitat pot haver exit o fracas
Es juga amb un ordre i seguint unes regles
Es desenvolupa dins uns limits de temps i espai
El joc estimula la sociabilitat entre els membres del grup.
Tipues de jocs
- d´habilitat: aqells q intervenen accions globals, basades en habilitats motrius
basiques. : jocs de cursa, de salt, equilibri, força
de destresa: es basen en la utilitzacio de destresses motrius amb implements: jocs de llançament,conduccio,colpeig
sensorials: es basen en els aspectes percceptius dels mov.impliquen l´agudesa dels diversos sentits: jocs visuals,tactic,auditius
de cançó o dansats: es basen en els moviments ritmics i expresius.
Activitats alternatives.
Miren de recollir les manifestacions espontanies d´origen individual o colectiu q han sorgit i q s´hn popularitzat entre la poblacio. Han nascut x la necesitat de trobar noves sensacions. Terreny de practica:
espais urbans: qualsevols espai urbá pot ser susceptible d´acollir una activitat recreactiva. Moltes es poden practicar al carrer o parcs o be en instalacions especifiques
seminaturals: parcs o platja. Es poden practicar activitats i jocs alternatius
naturals: les activitats recreatives tmp s´han de desenvolupar en el medi terrestre, aeri i aquatic i donen lloc a noves activitats.
Clasificacio:
jocs col-lectius: el disc volador en eqip
act individuals: bici
jocs d´adversari: joc pales
LA RECISTENCIA
Concepte de resistencia:
Podem definir resitencia com la capacitat de sostenir un esforç el maxim de temps posible.
Hulrich Jonath -> capacitat x suportar la fatiga xq estableix un equillibri entre l´assimilacio i el consum o aprofitament d´oxigen.
Classes de resistencia:
r.aerobica-> capacitat que te l´organisme x prolongar el major temps posible un esforç d´intensitat lleu, a prop d´equilibri entre el consum i l´aport d´oxigen amb un deute d´oxigen insignificant
r. Anaerobica->( capacitat de desenvolupar un esforç intens el maxim de temps posible ) permet realitzar un esforç intens i que provoca un desequilibri entre el consum i l´aportde l oxigen. L´organisme contraurà un deute d´oxigen q haura de pagar quan acabi d´esforç
Beneficis de l´entrenament de resistencia:
El treball de resistencia implica una serie de transformacions morfo-funcionals a l´organisme, es a dir, repercutirá en els sistemes: circulatori,muscular,respiratori i en el cor.
Beneficis:
augment del volum cardiac, cor rebre + sang llabors augmenta la quantitat de sang que expulsa el seu sístole
enforteix i fa mes grans les parets del cor
millora i incrementa la capil·laritzacio amb un millor i + complert interncanvi d´oxigen
incidir positivament en el sistema respiratori, millorant la capacitat pulmonar
activa el funcionament dels organs de desintoxicacions, a fi d´eliminar substancincies de desfet.
Enforteix el sistema muscular
Activa tot el metabolismo de forma general
Desenvolupament de la resistencia:
Esta relacionat amb les adaptacions del sistema circulatori i respiratori, la qual cosa fa que necessitem un temps considerable x el seu desenvolupament.
entrenament de la resistencia:
carrera continua: consisteis a correr a un ritme uniforme i amb una intensitar moderada. Es important corre relaxadament( x economitzar l´esforç) 140-160 puls x minut els mes joves. La forma de treballar sera depen de l´edad del subjecte. Intercalar carrera amb passejos x d mica en mica anar disminuint els passetjos i augmentar la carrera com la intensitat de la mateixa. R. AEROBICA
el sistema intervaling (carrera d´intervals) : correr distancies curtes a un ritme alt intercalant, pauses de recuperacions entre elles. Millorar R.ANAEROBICA treballarem amb deute d´oxigen. Les intensistats han de ser bastant fortes xq a de influir en el sistema muscular, respiratori i de recuperació.
Utilitza 5 factor de treball:
distancia ( volum)
interval ( temps de pausa)
temps ( ritme de l´execusió: intensitat)
repeticions i accions ( actv durant la pausa)
sistema Fartlek: carrera continua xro intercalant cancis de ritme tan frequentment com sigui posible. R.Aerobica i Anaerobica. Forma de treballar depen del nivell de condicio fisica que presenti el subjecte. Pulsacions de 130-140( 140-160) a 160-180( 170-190)
circuit Training: realitzar un nombre prefixat de estacions amb pauses entre elles(r.anaerobica) o de forma continuada i a baixa intensitat(r.aerobica). objetctiu es millorar r.anaerobica i tmb altres quallitats: com la força, la velocitat la potencia i la coordinacio muscilar.
LA FORÇA
Introducció:
La força sempre es present en totes les activitats fisiques i esportives. Es la qualitat basica de la Condicio Fisica i es millora amb l´entrenament fisic. Comença a millorar a partir dels 12 anys, assolint dels 14 als 16 un augment fins al 85% i arribant al 1oo% a l´acabar el creixement muscular, cosa que succeeix dels 17 a 19 i que es mante fins als 25 que comença a disminuir.
Definicions:
Muska Moston: capacitat de vencer una resistencia exterior, o bé afrontar-la mitjançant un esforç muscular.
Antoni Prat: expresio externa de treball fisic realitzat en una sola contraccio muscular. La Resistencia Muscular,capacitat de realitzar succesives contraccions musculars en el major temps posible, o bé, la capacitat d´aguantar una contraccio.
Classes de força:
fisica: força es igual al producte de la masa x l´acceleracio q impriméis un nou cos, en cas de produirse desplaçament, o del contrari sera igual al grau de tensio que pugui assolir (estatica i dinamica)
estatica: força q aplicada contra una resistencia exterior no es dona cap desplaçament muscular.
Dinamica:força q aplicada contra una resistencia tant pot desplaçar-la com vencer-la, pero ambdos casos el muscul sofreix un desplaçament.
a) f. maxima:no importa el temps sino la carrega a vencer.Masa-max/accele-unica
b) f.rapida: la resistencia no es maxima i la velocitat tampoc.Masa-max/accel-max
c) f.explosiva: es venç una resistencia no maxima a la maxima acceleracio.MiA-max
fisiologia: clasifica la força en tres maneres diferents segons el moviment muscular visible.
a) isometrica:quan aplicar la força no es modifica la longitud del muscul,(no exercim cap tipus de moviment. Ex intentar moure una paret)
b) isotonica: preten vencer una resistencia modificant la longitud del muscul, si el muscul s´escursa_=contraccio concentrica, si s´allarga= c.exentrica
c) auxotònica: a l´aplicar la força fem servir tant la isotonica com la isometrica( ex. Flexio de braços i aguantar la planxa uns segons)
Obs x aplicar els diferents sistemes x desenvolupar la força.
1. alternancia: un dia de descans entre sesions de treball de força
2. progressio: escollir carregues de mes petites a mes grosses.
3. combinacio adecuada dels diferents elements que fem sevir en el treball de la forç
.el tipus de carregues que utilitzarem
.les series que aplicarem
.les repeticions per serie
.el numero de exercicis per cada serie
.descans que aplicarem entre series i entre repeticions(si es necesari)
Principals sistemes x al treball de la força
F.estatica(sistema isomtric) aguantar una contraccio durant 4 o 6 segons,fent varies repeticions durant cada sessio.(rehabilitacio)
F. Dinamica: tres tipus d´entrenament
a) forçes maximes o lentes: sistema de repeticions.Intensitat 1oo% i volums baixos
b) forçes submaximes: sistema intervaling.Intensitat 7o-8o% del wint maxim. Volum molt mes elevat
c)Força resistencia: Sistemes continus. Per aconseguir una moscularitat resistent. Entrenament aerobic intensitat del 60%, volums mol grans.
ALTRES SISTEMES
- La Pliometria: Força explosiva.
- Entrenament Isotonic: Millora força dinamica i la potencia.
- Electro Estimulació: Terapia, per millorar un muscul lesionat de forma rapida.
Recomanacions en l´entrement de la força
- Exesos son dolents.
- La ignorancia o mala direcció en el seu treball pot ocasionar risc de lesio.
- Recomanen fer un examen medic avans de l’inici de les activitats fisiques.
- Exercicis de força: No s’ha dinclinar l’esquena, augmentar carregues progresivament. Enfortiment dels musculs anterior a l’activitat fisica. Amb peses, emb de començar amb una cuarta part del pes de la persona, i despres anem augmentant.
SINDROME GENERAL D´ADAPTACIO(G.A.S)
TEORIA SOBRE EL STRESS.
Hans Selye: va estudiar en alguns dels seus pacients certes reaccions de l´organisme q eren comunes davant d´estimuls diferents, i va elaborar una teoria sobre el estress basant-se en la seguent observació: Una Agressio, produeix un desequilibri, xro mitjançant els mecanismes de restauracio que poseeix l´organisme passa a un reequilibri total i llavors es produeix, l´Adaptació. Si el reequilibri no es total, no hi ha restauracio i es pot produir,adhuc,la mort.
Stress: es aquell estat en que es troba un organisme sortmes a estimuls agresors, que tendeixen a alterar el seu equilibri homeostatic i davant els quals l´organisme fa respos amb una serie de reaccions fisiologiques, de les quals se n´obtenen de dos tipus.
a) tipiques: relacionades amb la naturalesa(clase) d´estimul agressor
b) atipiques: respecte l´agent agresspr, xro q sempre es donaran davant aquestes situacions, (atipiques-tipiques) aquestes reaccions son les q caracterritzen els Estimuls Stressants
Classes de reaccions atipiques-tipiques.
1.agument de l´activitat de les glandules suprarenals
2. atrofia del sistema metabolic dels greixos
3. alteracioins en el tub digestiu
4. aparcio de llagues(ulceres)en el tub digestiu i/o estomac
perdua de les ganes de menjar,perdua de pes,disminucio dels cosos antiacids de la sang, etc..
Herbert de Vries: va intentar raonar l´actuacio de l´organisme davant l´exercici fisic a partir de la teoria de Hans Selye. De Vries va demostrar xq un organisme sotmes a una agents stressants, en lloc de probocar Shock i d´esgotament proboca un estat de Contra-shock i desenvolupa una resistencia general que actua de forma preventiva contra les enfermetats nervioses i les relacionades amb la tensio. Vries ho defineix com: desviació,del proces normal stressant. X Vries el exercicis q desenvolupen la capacitat funcional, son els q ocasionen aquesta desviacio i son els q suposen una especie de remei contra la sobrecarrega d uns determinades articulacions, musculs,sentits.
conclusió es q, aquest va demostrar que l´esforç fisic i l´entremant esportiu milloren les relacions contra el stress.
Ho va experimentar amb animals, aunq Zinkin va ser qui mes ho va treballar amb rates(van ficar virus i van morir abans les que no van fer exercici q les q si)
PROKOP. Analisi entre les 3 fases del g.a.s de Hans Selye i les fases de l´entrenament esportiu
Prokop: va demostrar en els seus experiment q el millor estimul x a les glandules suprarenals es el q representa els 2/3 de la carrega maxima de l´entrenament. Va establir una analogia entre les 3 fases del sindrome general d´adaptacio de Selye i la periditzacio de l´entrenament de l´esportista, si bé no existeixen proves cientifiques q confirmin aqesta teoria, pot ser important tenir.la en compte:
Fases del sindrome general d´adaptació:
Fases de l´entrenament.
Etapa iniciació.
Comença en edats molt joves, es recomana practicar mes d´una activitat per especialitzarse en alguna concreta , preten crear una base social de futurs practicants i usuaris de l´esport..
Objectius:
-Millorar la c.fisica gracies al treball de totes les qualitats motrius i accentuar aqella qualitat q mes endavant predominarà en l´esport triat.
-Iniciar la practica de tecniques mes complexes, per tenir una gran experiencia motriu
-Coneixer els conceptes fonamentals i les situacions tactiques mes habituals
-Educar la capacitat d´esforç, de lluita i treball en eqip
Caracteristiques:
Potenciar el desenvolupament de les diferents qualitats motrius
El treball de la resistencia aerobica ha de proporcionar una bona base cardiorespiratoria i organica general.
Mantenir el nivell de flexibilitat o formar l´esportista en el coneixement de les posibilitats articulars
S´ha de desenvolupar la força-resistencia. En cao no es faran treballs de força maxima.
L´entrnament de la velocitat s´orienta a millorar la velocitat de reaccio i de moviment
Es important la coordinacio
Es comença a competir(tactiques)
Exemples:
Esport de gran dificultat tecnica: gim, patinatge(5-7)
“ aquatics: natacnio,waterpolo(6-8)
“ explosius: curses atletiques de vel(10-12)
“ resistencia: curses atletiques de fons(15-16)
Etapa de desenvolupament
Es detectaran futurs valors per a l´alt rendiment i s´optará per una modalitat esportiva determinada. L´entrenament de desenvolupament no te una durada determinada,es mantindrá fins que arribin a juvenil i junior.
Objectius:
-Millorar la c.fisica general i desenvolupar les qualitats motrius directament implicades en la practica de l´esport.
-Començar la especialitzacio aprofitant les caracteristiques morfologiques, intelectuals
-Ampliar i consolidar els fonaments tecnics i tactics
-Oferir una experiencia significatica en situacions de competicio
Caracteristiques:
-Treball mes especific
-Combinarà entrenament tecnic amb sesions de entrenament de la c.fisica
-Increment del volum de treball
-Continua el treball de resistencia aerobica general
-S´ha de contrarestar l´elasticitat amb la flexibilitat
-S´incedeix la força explosiva
-Es desenvolupen la velocitat d reaccio i la maxima velocitat de desplaçament gestual
-Es consolida la tecnica
-L´estrategia es fonamental
Etapa d´alt rendiment
Es consoliden els aspectes tecnics i tactics de l´activitat fisica escollida i l´evolucio de les qualitats fisiques basiques ariba al seu nivell maxim. Es defineix el nivell que asoleixen els esportistes: els q tenen un renidiment i motivacio prou alt per dedicarse a l´alta competicio= esportistes d´elit. Els que estan tan preparats hauran de mantenir el seu rendiment.
Objectius:
-Arribar a un maxim nivell de qualitats fisiques
-Aconseguir un gran domini de la tecnica
-Asolit un gran nivell de tactica indicudual i colectiva
-Asolir progresivament millors marques
-Exigir-se una superacio
-Mantenir control medic i tecnic
-Aconseguir el maxim rendiment
Caracteristiques:
(especificat) en l´entrenament de la c.fisica x aconseguir el max rendiment en aqelles qualitats motrius implicades directament en la competicio
(perfeccionament) en l´execusió dels gestos de competicio,mitjançant l´entrenament de la tecnica, per aconseguir la maxima eficiencia. El treball es basará en l´increment de la vel d´execusio en la tecniqes del esports explosius i la repeticio dels festos molt especialitzats de gran dificultat tecnica. L´entrenament de la tactica es especific i complex. S´ha de dedicar 5-8 h diaries i la resta del temps s´ha d´adoptar habits saludables.
EL BADMINTON
- alçada de la xarxa: 1,55m(1,52 mig i 1,55 als extrems)
- Lines de la pista es consideren terreny.
- Pals fora de la pista.
- Es comença el partit amb un sorteig. El guanyador pot escollir terreny, servir o rebre servei.
Puntuació:
Guanya el partit el millor de tres sets.
Nomes pot obtenir un punt el jugador servidor.
En individuals masculins i dobles: el set es de 15 punts, llevat prolongarlo a 17(si igualen a 14 es poden fer 3 punts mes)
En individuals femenins: guanya el set qui arriba a 11 llebat prolongaar-lo a 12 punts( iguals a 1o es poden fer 2 putns mes)
la prolongacio la demana el primer que ha arribat a la puntuacio prolongable.
Servei:
els jugadors han d´estar a les arees de servei diagonalment oposades, sense trepitjar cap linea. El servidor a de colpejar la base x sota de la seva cintura i amb la base de la raqeta mes avall que el manec. El volant a de caure al rectangle del receptor.
- Servei en partits individuals: el servidor ho fará del costat dret quan tingui 0(parell) i a l´esquerra (imparell). El servidor s´anotará punt si el receptor coment una falta en casa contrari perdrá el servei.
- Servei en parits dobles: al començament del set i cada vegada q un eqip obté el dret de servir, el servei es fa a partir de l´area de servei dreta, nomes pot tornar el volant al receptor,despres, si el joc continua, el pot colpejar qualsevol jugador. A la dreta quan es par i esquerra quan es impar.
Els errors d’arees d servei n sn considerats falta i es repeteix la jugada en cas d n haber fet falta.
Faltes:
tocar xarxa,volant fora de pista,no servir correctament.
Elements tecnics:
Lob(globus)
Clear(despeje)
Drop(deixada alta)
Drive(golpe plano)
Smash(rematada)
Block return(bloqueig)
Elements tactics:
posisions basiques:
a)durant el joc, b)pel servei.
Desplaçament a dos o tres temps.colocacions en pista,a)durant el joc,b)pel servei
LA VELOCITAT
Introducció:
La velocitat es un component d la condició motriu caracteritzada per un domini del sistema neuromuscular sobre el sistema vegetatiu.
Es una qualitat fonamental ja que no depen d’altres qualitats.
Xro combinant Velocitat+Força=Potencia, i junt amb la Coordinacio+Flexibilitat=Agilitat.
La velocitat va lligada positivamnt amb la força explosiva i máxima, i negativament amb la resistencia, sobretot aerobica.
Definicions:
-Segons la física: la velocitat es la capacitat per recorrer un espai amb el mínim de temps possible. V= E/T
-Segons la biomecànica: la velocitat es la capacitat del cos huma per poder realitzar successius movimnts del mateis tipus el mes rapidament possible, amb tot el cos o amb part especifica del mateix.
-Segons el profesor J.A.Prat: Existeixen dos tipus de velocitat:
a) velocitat del temps de reaccio: (predomini del sist nerviós)
b) velocitat del temps de moviment: (predomini del sist muscular)
Les dues velocitats es donen d forma totalment associada quan de forma general parlem d la velocitat d’un subjecte pero les dues velocitats s’han dentrenar d manera especifica i nomes així s’aconseguirá millorar la velocitat del subjecte.
#. J.A.Prat, distingueix dues formes d velocitats del temps de reacció:
a) velocitat de temps d reaccio simple: a kada estímul li correspon una única resposta.
b) velocitat de temps de reaccio discriminant: a un estimul li toca mes dua resposta i el subjecte a escollir, abans dexecutar el moviment, una d elles.
També, en la velocitat del temps de moviment distingeix tres variants:
velocitat d’un gest aillat
velocitat d’un moviment cíclic
agilitat.
Reacció de la velocitat amb arees del cos humà.
a) Area morfo-funcional, depen del tipus de plaqes q formin els osos d la seva articulacio corresponent i els musculs q s’hi insereixin.
Les millors plaqes son les de 3r génere:
El cos humá t preodimini dakests tipus d plaqes. També dependrá del tipus d fibres qe predominin al muscul, les millors son F2b.
b) Area de habilitats i destreses, constituida x diversos factors k a la vegada influencien molt directamnt la velocitat com poden ser:
- Certes propietats del propi muscul.
- Tipus d velocitat q volguem desemvolupar.
- Edat, sexe, cos... també intervenen de forma diferenciadora.
Area perceptivo-motriu, la relacio entre el sistema muscular i sistema nervios.
Sistemes energétics, metodes i sistemes de entrenamnt més usats en el desemvolupamnt d’aquesta qualitat.
Tenin en compte el concepte de J.A.Prat, la velocitat al ser una qualitat k es treballa al 100% i amb un predomini total del sistema neuromuscular, la quantitat denergia k susara la traurà sempre del sistema anaeróbic i dins del grup anomenat potència anaeróbca alàctica.. el metode que es fan serviir son treballs al 100% d’intensitat i de volum no superior a 5 seg amb pauses de recuperacio total a fi de poder realitzar cada repeticio al 100%.
El sist d’entrenamnt qe reuneix aqestes caracteristiqes es el fraccionat de repeticions. Les pauses d repeticions oscilen entre 1 i 3 minuts i entre series de 4 a 5 min.
Métodes:
Els mes utilitzats en el treball d la velocitat de reacció:
metode de reacció repetida. ESTÚMUL-->RESPOSTA
metode de reaccio variat. Es descomposa la reaccio amb respostes senzilles i despres van augmentant les dificultats.
metode de reaccions discriminades. S’ha d’elegir una resposta entre diverses respostes possibles.
Els mes usats en la velocitat del temps de moviment són:
metode de repeticions, tant si es tracta dun gest aillat com dun moviment repetitiu.
sistema Polak, quan i a un estancament en la millora de la velocitat, llavors sentrena en condicions més fácils.
sistema italiá, consisteix en fer l’entrenament alleugerint el pes d’atleta.
LA FLEXIBILITAT
Introduccio:
La flexibilitat es una qualitat o capacitat física classificada dins del grup de la condició motriu i k complementaven al nom de qualitats motrius intermitges ja qe presenta predomini del sist neuromusculat per sobre del vegetatiu. La millora d’entrenament no es variable sino q una contraposicio a la perdua ja qe es una qualitat d’involució la qual cosa vol dir que la comencem a prendre des del moment del naixement.
Definicions:
- De forma general: la flexibilitat es la qualitat q possibilita realitzar els moviments amb la máxima amplitud particular.
De forma mes específica: la flexibilitat es aquella qe, en base a la movilitat articular i l’extensibilitat i elasticitat muscular, permet realitzar moviments amb el maxim recorregut articular, permetent al subjecte accions qe reqereixen gran agilitat i destresa.
Conclusions: es dons, lligada amb l’elegancia, la mobilitat i facilitat del moviment.
Segons Rasch Burke, la flexibilitat esta relacionada amb el tipus corporal del sexe, lestructura osea i articular i altres factors no tan coneguts.
Jean Le Boulch considera qe la mobilitat normal de les articulacions es condicio indispensable a fi d’adquirir una actitud qe permeti obtenir un bon rendiment funcional.
Els elemnts k intervenen en la definicio son els musculs i articulació.
Respecte al muscul, sa de fer un estudi de lelement funcional mes simple de la sibra muscular o miofirbil·la i el sarcòmer, també dels teixits qe envolten el musculs i les fibres, tendons i lligaments qe frenaran o ajudaran a la felxibilitat.
Respecte a larticulacio:
a) les q tenen molta mobilitat o diartrosis
b) les de tenen poca mobilitat o anfiartrosis
c) les qe no tenen mobilitat o sinartrosis.
Així sabem qin nivell de flexibilitat em d’estudiar.
Metodologia. Recomanacions:
1. Treball forma estética (extern-intern) o forma dinámica.
2. els exercicis dan de realitzar amb mes frquencia, menor quantitat i regularment
3. els primers exercicis amb mínima exigéncia
4. realitzar 3 a 4 series de 10 a 20 rep.
5. si es nota dolor, interrompre el treball d la flexibilitat.
6. sempre fer abans un calentament previ.
7. combinar exercicis de flexibilitat amb exercicis de força.
ACTIVITATS RÍTMICO EXPRESSIVES.
Definició:
Son les activitats fisiqes en el ritme (moviment ritmic) i l’expressió
1.EXPRESSIÓ.
Manifestació de la expresivitat. ->Expresivitat: capacitat de treure enfora alló qe tenim dins.
acte expressiu? Moment de realitzar l’expressió
Classificació:
a) Expressió corporal.(gestos, cos, ritme, coreografia, relaxació)
b) Origen i evolució d la dansa:
- prehistoria: els pobles primitius ballaven per demanar pluja, protegirse dels esperits, garantir la caça o per agreir o pregars als deus. Moviments senzills.
- món classic: la dansa era una forma d’adorar els deus
- edat mitjana: inici en el mon occidental del periode de negacio del cos. Es ballaven danses cortesanes i sescenificaven canços, petites historie.
- renaixement: renaixement d la dansa coma forma de relació social i refinament. Apareix ballet classic.
- mon conterporani: XIX - XX la dansa ha rebut inluencia dels nous corrents de pensament i a evolucionat.
c) Ballet clasic: origen: XV-XVII
- romanic. XIX
- rus. 2ª meitat XVIII-XIX
- universal.
d) dansa moderna: origen: fi XIX-XX.
Emile Jaques-Dalcroze va posar les bases d la dansa
Pare del expresionisme: Rudolf van Laban
-dansa conterporania
-dansa lliure
dansa jazz: origen: XVI
claqué.
2.SISTEMES RÍTMICS.
a) gym. Moderna
b) gym. rítimico-expresives
c) gym.jazz
d) aeróbic. Sorgeiz del jazz amb lintroduccio d la musica disco-pop, techno o funky.. hi han dos corrents: Sorensen i Anderson i lamerica Keneth Cooper. (aprox 1984)
#Importancia d’aqestes activitats dins del moviment.
moviments reflexos.
moviments basics fonamentals (caminar, correr, agafar...)
movimnts/facultat perceptiva i estimuls (auditius, visuals..)
facultats básiqes. F/R/V
moviemtns especialitzats (habilitats i destreses esportives artisticament)
comunicació no discrusiva.
Domini de totes les habilitats i expresarse.
També:
-Moviment expresiu
-Moviment voluntari
-Moviment involuntari
Moviment interpretatiu.
-Moviment estetic (crea bellesa)
-Moviment creatiu (el q inventes)
La dansa, lexpressió i leducació física tenen en comú el moviment del cos.
*es molt important, ja que sempre está present.
*Coneixements/característiques.
- Es molt millorable. (nseqé de la biomàqina de fidilus).
- Comenta a millorar a partir dels 12 // entre els 14 i el 16 augmenta fins un 85% // arriba al 100% quan sacaba el creixement muscular // disminueix a partir dels 25.
Definicions de força (segons..)
-MUSKA MOSTON: treball/capacitat de vencer una resistència exterior, o bé, aprontar-la fen un esforç muscular.
-ANTONI PRAT: expresió externa del treball físic realitzat en una sola contracció muscular.
-[Estetío, tbé defineix LA RESISTÈNCIA MUSCULAR: és la capacitat de realitzar succesives contraccions musculars en el major temps possible. O la capacitat daguantar una contracció.
Classes de força. La biomecànica classifica la força segons dues ciències:- segons la física: la força es igual al producte de la massa per l’acceleració que imprimeix a un cos. En cas de produirse un desplaçament será igual a la tensió que pugui assolir. en cas de produirse un desplaçament pot ser: Estàtica: força aplicada contra una resistencia exterior, sense desplaçament muscular. [ex: empuxa pared] Dinàmica: aplicada contra una resistència, la pot vèncer i MOURE. -Força lenta o màxima: no importa el temps, sino la càrrega que mous. [massa máxima] -Força ràpida: la resistència no es màxima i la velocitat tp. -Força explosiva: es venç una resistència no màxima a la màxima acceleració. [acc. Màxima] - segons la fisiologia (de l’exercici): la fisiologia classifica la força de tres maneres diferents segons el moviment muscular visible. F. Isomètica: a l’aplicar la força no es modifica la longitud del múscul, es a dí, no hi ha moviment. F. Isotònica: vencer una resistència modificant la longitud dl muscul. -Si el múscul sescursa: contracció concèntrica.-Si el múscul s’allarga: contracció exèntrica. F. Auxotònica: quan apliquem les dues anteriors.
observacions que cal tenir en compte al aplicar els diferents sistemes per a desenvolupar la força.- L’alternància: necesitat dun dia de descns entre les sesions.- La progressió: carregues de més petit a més gran.- Combinació adequada dls dif elements: *Tipus de càrregues *Series qe aplicarem*Repeticions per serie *Numero d’exercicis per cada serie*Descans (si it need). principals sistemes per al treball de força- Força estàtica: sistema isomètric. Aguantar una contracció durant 4/6 segons, amb varies repeticions. 1/2sesions 7manals. Objectiu de reabilitació.- Força dinàmica: *Forces màximes o lentes: sistema de repeticions. Intensitat 100%, volum baix.*Forces submàximes: sistema intervaling. Intensitat 70/80%, volum una mik més elevat.*Forca resistència: objectiu daconseguir una musculatura resistent. Sistema aeròbic. Intensitat 60% o menys, volum moooolgran.- Altres sistemes: *Pliomeetria: força explosiva.*Isocinètic: força dinamica i potència.*Estimulació: millorar un muscul lesionat. algunes recomanacions en l’entrenament de la força- excesos dolents.- Desconeixement dl tema. (san de coneixer les intensitats, progressions, sistematitzacions, ...)- Recomanable un exàmen previ, per sabé el nivell físic.- [+específic] espantlla Mai inclinada endevant // no augmentar les càrregues bruscament // si volem fer braços, s’ha de començar aixecant una 4ta part del teu pes com a molt.Resistència: capacitat de sostenir un esforç el maxim de temps posible. segons Hulrich Jonath: capacitat x suportar la fatiga xq estableix un equillibri entre l´assimilacio i el consum o aprofitament d´oxigen. Classes de resistencia:- r.aerobica-> capacitat que te l´organisme x prolongar el major temps posible un esforç d´intensitat lleu, a prop d´equilibri entre el consum i l´aport d´oxigen amb un deute d´oxigen insignificant- r. Anaerobica->( capacitat de desenvolupar un esforç intens el maxim de temps posible ) permet realitzar un esforç intens i que provoca un desequilibri entre el consum i l´aportde l oxigen. L´organisme contraurà un deute d´oxigen q haura de pagar quan acabi d´esforç
Beneficis: augment del volum cardiac, cor rebre + sang llabors augmenta la quantitat de sang que expulsa el seu sístole enforteix i fa mes grans les parets del cor millora i incrementa la capil·laritzacio amb un millor i + complert interncanvi d´oxigen incidir positivament en el sistema respiratori, millorant la capacitat pulmonar activa el funcionament dels organs de desintoxicacions, a fi d´eliminar substancincies de desfet.Enforteix el sistema muscular Activa tot el metabolismo de forma general
entrenament de la resistencia:- carrera continua: consisteis a correr a un ritme uniforme i amb una intensitar moderada. Es important corre relaxadament( x economitzar l´esforç) 140-160 puls x minut els mes joves. La forma de treballar sera depen de l´edad del subjecte. Intercalar carrera amb passejos x d mica en mica anar disminuint els passetjos i augmentar la carrera com la intensitat de la mateixa. R. AEROBICA- el sistema intervaling (carrera d´intervals) : correr distancies curtes a un ritme alt intercalant, pauses de recuperacions entre elles. Millorar R.ANAEROBICA treballarem amb deute d´oxigen. Les intensistats han de ser bastant fortes xq a de influir en el sistema muscular, respiratori i de recuperació. -[ Utilitza 5 factor de treball: distancia ( volum), interval ( temps de pausa), temps ( ritme de l´execusió: intensitat), repeticions i accions ( actv durant la pausa). ]- sistema Fartlek: carrera continua xro intercalant cancis de ritme tan frequentment com sigui posible. R.Aerobica i Anaerobica. Forma de treballar depen del nivell de condicio fisica que presenti el subjecte. Pulsacions de 130-140( 140-160) a 160-180( 170-190)- circuit Training: realitzar un nombre prefixat de estacions amb pauses entre elles(r.anaerobica) o de forma continuada i a baixa intensitat(r.aerobica). objetctiu es millorar r.anaerobica i tmb altres quallitats: com la força, la velocitat la potencia i la coordinacio muscilar.