Tot catala

sencomana: es transmet cobejosos: ambiciosos ganyota: gest estrany fet amb la cara bordegàs: vailet escurant: netejant fins a no deixar-ne ni una gota goludament: amb moltes ganes enfila: entona desma: de manera mecànica superflu: innecessari sengruixeix: agafar gruix lleven: sespongen amoïni: preocupi obscena: sense vergonya menyspreen: consideren que no tenen interès ni valor
Modalitats oració
Primàries:
-enunciatives: el propòsit es dir
-interrogatives: el propòsit es preguntar -> totals: poden anar introduïdes per la conjunció que: que has deixat la jaqueta a larmari? Parcial: van introduïdes per un mot interrogatiu (què, qui, on..) que substitueix lelement de loració sobre el qual recau la pregunta On has deixat la jaqueta? Directes: oracions independents que acaben amb el signe dinterrogació Què ha passat a la sala de màquines aquest matí? Indirectes: estan subordinades a un verb declaratiu i no porten interrogant. explica al director què ha passat a la sala de màquines aquest matí.
-exhortativa: el propòsit es ordenar mandat: no sha dutilitzar dinfinitiu per expressar un mandat o una prohibició: Entrar per laltra porta ->Entreu per la porta porta aquests pantalons a la sala de màquines prohibició: no fumis ni beguis cervesa
secundaries:
-exclamativa: lemissor exclama -> poden anar introduïdes per interjeccions (ai, caram, ui...) o per mots exclamatius o intensius (que, quin, si que, com...)
-dubitativa: lemissor dubta
-desiderativa: lemissor desitja
mots de dos valors: ningú, res, cap, gaire, gens, mai i enlloc
elements de largumentació
1.Emissor: persona que defensa la seva visió de la realitat, els seus actes, les seves preferències.. amb lobjectiu de convèncer als receptors
2.Receptor: persona a qui va destinat el missatge
3.Situació comunicativa: conjunt de factors relacionats amb els temps, lespai i el canal. El missatge pot ser per escrit o oral
4.Tesi defensada: opinió que lemissor vol defensar i difondre.
5.Arguments: raons que lemissor utilitza com a proves per demostrar la validesa de la tesi que defensa.
Tipus darguments
1.Arguments de causa o defecte: relacionen un fet amb la causa hi poques balenes i cal protegir-les
2.Arguments pragmàtics: proposen lèxit o el benefici com a prova de validesa obligació de dur un mòbil quan se circula amb cotxe
3.Arguments dinèrcia: defensen el costum, la tradició la festa de Nadal sha de celebrar en família
4.Arguments dautoritat: utilitzen lopinió duna persona de prestigi els joves tenen més habilitat que les persones grans
5.A. per analogia: semblança i similitud no es pot anar pel món dient mentides
6.A. sentimentals: pretenen persuadir per mitjà de recursos emotius
Cohesió: propietat que relaciona i connecta les diferents parts dun text:
-Repetició: dun mateix element en frases successives per assegurar la comprensió ós bru
-Substitució lèxica: per no repetir les mateixes paraules tothom en lloc de tota la població
-Substitució pronominal: per referir-se a un element aparegut poc abans hi en lloc de a la protecció dels animals en perill dextinció
-El·lipsi: per suprimir un element sobreentès encara que [aquesta acció] pugui comportar algunes molèsties
-Connectors: per relacionar les frases i enllaçar-les encara que, si, contràriament..
-els signes de puntuació: per delimitar les parts del text
Tema 2
Formentor: península formada per lextrem oriental de la serra de Tramuntana atupen: donen cops forts ribera: costa guaita: treu el cap, es deixa veure fontanella: font petita ungí: untà testa: cap consagrada: dedicava exclusivament del servei de Déu trone: tron encativam: posem en captivitat llim: fang revincla: retorça rosada: gotes dhumitat condensada geni: aptitud superior dalgunes persones que els permet crear coses innovadores, úniques oratge: vent delit: plaer a lloure: en llibertat lliurement bramulen: bramen, criden penyal: penya gran i elevada penyora: garantia planta: peu, fonament irat: furiós niran: aniran
Classes predicat:
-predicat nominal: format per un verb atributiu o copulatiu i un complement atributiu el coixí era de cotó
-predicat verbal: format per un verb predicatiu i els seus complements en Pere treballa en un banc
classes de verbs:
-verbs transitius: verbs que normalment exigeixen un complement directe (CD) perquè loració tingui un sentit complet he llegit un article interessant(CD)
-verbs transitius reflexius: verbs que expressen una acció que recau en el mateix subjecte que la produeix la Rosa es (CI) renta les mans(CD)
-verbs intransitius: verbs que no admeten complement directe (CD) he dormit fins al migdia (CC) Sempre confia en la sort(CRV)
-verbs atributius o copulatius: verbs que exigeixen un complement atributiu la barana era de ferro forjat (C.atr)
-Copulatiu: - ser: localització -haver-hi: presència - estar: permanència
Perífrasis verbals
-Dobligació: haver de + infinitiu / haver-se de + infinitiu
-Probabilitat: deure + infinitiu
-Imminència: estar a punt de + infinitiu
-Possibilitat: poder + infinitiu
-Duració: estar + gerundi / anar + infinitiu

La coma
Separa el vocatiu (nom amb què cridem una persona)Laura, on aniràs de vacances?Separa els elements duna sèrieCada dia treu el gos, balla i compra el paMarca el començament i lacabament dun incís La casa, aquella dallà, es la de la MariaMarca el començament o lacabament alguns connectorsCal connectar, duna banda, els auricularsMarca lacabament de certs circumstànciesCom que plovia, no he anat Separa les oracions adversatives El pis esta bé, però el trobo carSepara lelement que es presenta com a temaAl guanyador de la cursa, li donaran un premiMarca la posició dun verb sobreentèsEl Lluc té 15 anys i el Miquel, 16 Incisos: els dinformació cultural se solen escriure entre parèntesis La gent vivia de lagricultura (cereals, vinya, olivera..)
Incisos: els de valoració se solen escriure entre guions (Doctor Watson- va dir ell, fent-se el despistat-, què en penseu de tot plegat) i tmbé sutilitzen els guions en lescriptura dels diàlegs
la neologia de forma: es crea la paraula nova a partir duna altra ja existent
-Per derivació: dessuadora ( derivat de suar), glaçonera ( derivat de glaç)
-Per composició: cercatalents, migfondista
-Per lexicalització dunes sigles: ovni (objecta volador no identificat) sida (síndrome dimmunodeficiència adquirida)
-Per escurçament: eco (ecografia), mòbil (telèfon mòbil)
La neologia de significat: satribueix a una paraula ja existent un significant nou: ratolí (aparell de localització en una pantalla dordinador), navegar (moures per internet)
Els manlleus lingüístics: es pren una paraula duna altra llengua per designar un nou concepte
-De llengües modernes: amateur, escàner
-De llatí o el grec antic: genotip, in vitro
Abreviatures: formades per una o algunes de les lletres que formen la paraula. núm. (número) etc. (etcètera)
Sigles: formades per les lletres inicials dun o més mots. IEC( Institut dEstudis Catalans) ADN( àcid desoxiribonucleic)
Símbols: formades per pictogrames, lletres o xifres que representen un concepte. %( tant per cent)
Tema 3
Quadres: subdivisions o parts dun acte que corresponen a un canvi de decoració innòcues: inofensives exòtics: estranys puixança: prosperitat presents: regals subjectes: exposats molls de cuina: instrument en forma de tisores llargues per agafar les brases del foc trasbals: trastorn, commoció furgar: en sentit figurat, buscar gramòfon: aparell antic que serveix per fer sonar la veu o la música gravades en un disc vis de vanadi: petita espiral en forma de clau, feta dun metall de gran duresa errat: equivocat aclucant: tancat gires: part de dins de les vores doblegades Compungiment: tristesa que un sent quan sap que ha actuat de manera incorrecta, penediment Ostensiblement: duna manera notòria, pública, visible Sha esdevingut: ha ocorregut Lilàs: arbrets de flors oloroses, morades o blanques Torbació: alteració, desconcert Garneu: malintencionat, astut Desesma: desorientació, confusió Feu-me esqueneta: ajupiu-vos i poseu lesquena perquè hi pugi Si sou servit: fórmula de cortesia amb què sinvita algú a acceptar alguna cosa A la italiana: espai escènic més utilitzat Escenari: espai tancat pels costats on es representa lobra Attrezzo: conjunt daccessoris de la decoració Regidor descena: dirigeix als tramoistes Tramoistes: mouen la tramoia, els mitjans mecànics per fer les transformacions escèniques Bastidors: darrere dels decorats Apuntador: dicta als actors els seus papers Traspunt: avisa als actors quan han de sortir Amfiteatre: grades circulars del primer pis Camerinos: cambres per que els actors es vesteixin o reposin Llotges: compartiments tancats de la sala amb seients per un cert nombre de persones Orquestra: espai en forma de fossa on es posen els músics que executen la part musical Platea: planta baixa de la sala Prosceni: part inferior situat entre lescena i lorquestra Galliner: pis més alt de la sala Vestíbul: entrada de ledifici que dóna accés a les parts inferiors
Li+el -> -lhi li+la -> -la-hi li+els -> ls-hi li+les -> -les-hi
CD: objecte sobre el qual recau lacció
-CD determinat: el, la, els les
-CD indefinit: en, -ne
-CD neutre: ho -ho
CI: persona o animal als quals va destinada lacció del verb o el CD
-CI singular: li -li
-CI plural: els -los
CRV: element exigit per un verb que requereix una preposició CC: circumstància en què sesdevé lacció
-CRV o CC: introduïts per la preposició de en -ne
-CRV o CC: introduïts per la preposició a,en, amb, per.. hi -hi
CAtr: ser, estar o semblar
-Atribut: ho -ho
-Atribut de caràcter intensiu: en -ne
CPred: carecterística que es percep o sobserva en el subjecte o en el CD en oracions de predicat verbal
-Predicatiu: hi -hi
-Predicatiu dels verbs fer-se i dir-se: en -ne
CAg: ésser que realitza lacció en les oracions passives
Boscana: pròpia dels bosc, silvestre Envidrat: amb moltes finestres i portes de vidre Onejar: moures com les ones del mar Prisada: amb una sèrie de plecs permanents, roba doblegada Moixines: carícies que es fan passant la mà per la cara Manyagueires: festes, carícies Escarxofat: assegut de manera ben còmoda Engolint: empassant-se, mirant la TV sense criteri Esgarrapant: agafant per mitjans il·lícits o poc delicats Ventant: movent per lefecte del vent Pispat: robat Pipa: pistola Potineries: feines brutes, mal fetes Entendridora: que arribava al cor, emocionat Assajat: provat, entrenat Sesverin: salarmin, perdin la serenitat Bugaderia: establiment on es la bugada Parsimònia: lentitud No facis lenze: no facis cap bestiesa Nanai: de cap manera Azalees: arbustos de flors vistoses Cantinflas: actor cinematogràfic mexicà de pelis còmiques Toca el dos: vés-ten Lhòstia de: moltes Rabejarà: mullarà Retret: reprovació, acció de recorda a algú que no actua com caldria Remugava: parlava entre dents mostrant desaprovació Sem rifa: es burla de mi Es persigna: fa el senyal de la creu amb la mà com a mostra de ser cristiana Astorada: espantada -Infinitiu
Present : cantar
Passat : haver cantat
-Gerundi
Present : cantant
Passat : havent cantat
-Participi
cantat, cantada, cantats, cantades

IMPERATIU
canta
canti
cantem
canteu
cantin

Present d'indicatiu: Jo canto Pretèrit indefinit d'indicatiu: Jo he cantat Pretèrit imperfet d'indicatiu :Jo cantava Pretèrit plusquamperfet d'indicatiu: Jo havia cantat Pretèrit perfet d'indicatiu: Jo cantí Pretèrit perfet perifràstic d'indicatiu: Jo vaig cantar Pretèrit anterior d'indicatiu: Jo haguí cantat Pretèrit anterior perifràstic d'indicatiu: Jo vaig haver cantat Futur simple d'indicatiu: Jo cantaré Futur compost d'indicatiu: Jo hauré cantat Condicional simple d'indicatiu:Jo cantaria Condicional compost d'indicatiu :Jo hauria/haguera cantat Present de subjuntiu:Jo canti Pretèrit perfet de subjuntiu :Jo hagi cantat Pretèrit imperfet de subjuntiu: Jo cantés Pretèrit plusquamperfet de subjuntiu: Jo hagués cantat-Infinitiu
Present : cantar
Passat : haver cantat
-Gerundi
Present : cantant
Passat : havent cantat
-Participi
cantat, cantada, cantats, cantades

IMPERATIU
canta
canti
cantem
canteu
cantin

Present d'indicatiu: Jo canto Pretèrit indefinit d'indicatiu: Jo he cantat Pretèrit imperfet d'indicatiu :Jo cantava Pretèrit plusquamperfet d'indicatiu: Jo havia cantat Pretèrit perfet d'indicatiu: Jo cantí Pretèrit perfet perifràstic d'indicatiu: Jo vaig cantar Pretèrit anterior d'indicatiu: Jo haguí cantat Pretèrit anterior perifràstic d'indicatiu: Jo vaig haver cantat Futur simple d'indicatiu: Jo cantaré Futur compost d'indicatiu: Jo hauré cantat Condicional simple d'indicatiu:Jo cantaria Condicional compost d'indicatiu :Jo hauria/haguera cantat Present de subjuntiu:Jo canti Pretèrit perfet de subjuntiu :Jo hagi cantat Pretèrit imperfet de subjuntiu: Jo cantés Pretèrit plusquamperfet de subjuntiu: Jo hagués cantat
a tombant: moment en que acaba un temps servei:cojunt de criats tronada: d'una altre epoca casalici: casa gran arnada: feta malbe resclosit:manca de ventilacio surava embolcallava jove: nora matrona: donassa emblaimada: palida recel: desconfiança mal lleig: cancert eixorca:esteril usufractuaria: herencia aprofitarne engrapa: agafar fortament artritiques: afectada x l'artritis manyoc:bola de pels havia romas: s'havia estat mixo: gat musell: morro bany maria: ambient ofegador vellúria: vellesa esbandir: treure de sobre malastrugança: mala sensasio somorts: sense activitat encauar-se: ficarme perdiguer: investigador privat tocada del bolet donar per banda: sguir el corrent bofia: policia espolsar la son de les orelles: espavilar carretoina: cotxe romatic: de poca ventilacio desballestats: desencaixats emmetzinat: enveritnat metzina: veri arsenic: substancia toxica fil x randa: detalladament el numero: l'agent de policia caliqenyo:cigar prim i dur de consumir a què treia cap? quin sntit tnia?
oracions sub. advervials propies: d tmps (quan, mentre abans..) manera( com, com si, tal com..) lloc (alla, per tot arreu) a.impropies: condicionals(si, si de cas, sempre que..), concessives(encara que, malgrat que..), causals(pq, ja quem com que, que), finalitat(perquè. a fi que per tal que), consecutives(tan(t)..que, masa.. perque, de tal manera que, comparatives (tan(t).. com més .. que com.. més)