Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Arte y Humanidades

Ordenar por
Materia
Nivel

Explorando Obras Maestras: Guernica, Los Borrachos y la Mona Lisa

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 3,69 KB

Guernica de Picasso

La composición está distribuida a la manera de un tríptico, cuyo panel central estaría ocupado por el caballo y la mujer con la lámpara, el lateral derecho por la visión del incendio y la mujer que grita, y el izquierdo por el toro y la mujer con el niño muerto en brazos; aunque esta distribución es sólo una forma de ordenar una estructura mucho más compleja. Picasso encuadra los grupos en distintos dispositivos triangulares, de los cuales el más importante es el central, que tiene la lámpara en su vértice y en su base el cuerpo caído del guerrero. La escena da impresión de desarrollarse ante una decoración teatral, la mitad izquierda ofrece un fondo extraño, como de cortinajes y tablas, que resalta la visión... Continuar leyendo "Explorando Obras Maestras: Guernica, Los Borrachos y la Mona Lisa" »

Documentació i Context Històric de la Mesquita de Còrdova

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,57 KB

1 – Documentació General

Autor: Desconegut.
Cronologia: 785-788, ampliada el 833, 855, 962, 966 i 987.
Tipus d’obra: Arquitectura; mesquita.
Estil: Hispanomusulmà.
Materials: Pedra, maó, fusta i, a la decoració, guix.
Localització: Còrdova (Espanya).


2 – Context Històric

La mesquita de Còrdova va ser construïda sota el govern de l’emir Abderraman I (756-788), després d’haver elegit Còrdova com a capital del califat. Es va construir al terreny de l’església visigòtica de San Vicente. Fins al segle X, la mesquita va ser ampliada diverses vegades per poder acollir una població cada vegada més nombrosa. Un cop acabada la Reconquesta, el 1523, el capítol de Còrdova va ordenar la construcció d’una catedral al mig de la gran... Continuar leyendo "Documentació i Context Històric de la Mesquita de Còrdova" »

Gargallo: El Profeta - Anàlisi i Context Històric

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,86 KB

Context històric i cultural

París continuava sent la capital cultural i artística, com al segle XIX. Els nous corrents artístics del segle XX foren el reflex d'un món cada vegada més canviant: a nivell científic, noves formes de pensament i canvis polítics. Innovacions físiques i matemàtiques com la teoria de la relativitat, teories òptiques que aporten noves visions del món a través de microscopis o telescopis, les fotografies aèries, el cinema, la gran velocitat del transport. Les noves teories de la psicoanàlisi de S. Freud parlaven dels nous llenguatges del subconscient i dels somnis. Políticament, la rivalitat dels estats europeus degut a les ambicions colonials van culminar en la I Guerra Mundial (1914-18). Acabada la guerra,... Continuar leyendo "Gargallo: El Profeta - Anàlisi i Context Històric" »

Esplendor y Legado: Un Recorrido por la Civilización Romana

Enviado por carloscolacao15 y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 3,35 KB

La Civilización Romana: Un Legado Imperecedero

La civilización romana, al igual que su arte, se divide en tres etapas principales:

  • Época Monárquica: Siglos XVIII - XVI a.C.
  • Época Republicana: 509 - 47 a.C.
  • Época Imperial: 27 a.C - 476 d.C, que a su vez se divide en dos:
    • Alto Imperio: Siglo I a.C - Siglo III a.C.
    • Bajo Imperio: Siglo IV - Siglo V d.C.

Durante la época imperial se produce el periodo de mayor esplendor de la civilización romana. En esta época, el arte y, por tanto, también la arquitectura adquieren una mayor monumentalidad, para exaltar el poder de Roma y de los propios emperadores. Esto se puede ver en los coliseos o en los edificios conmemorativos.

Contexto Histórico

Roma constituía una ciudad estado situada en el centro del... Continuar leyendo "Esplendor y Legado: Un Recorrido por la Civilización Romana" »

Laocoont i els seus fills: Angoixa i dinamisme en l'escultura

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,06 KB

Laocoont i els seus fills

Descripció formal

El grup, presentat de manera frontal, essent una escultura exempta (de ple volum), s'organitza a l'entorn de la figura principal del sacerdot, que lluita per alliberar-se de l'atac de dues serps. Mentrestant, els seus fills, a ambdós costats, sembla que no tenen prou força per escapar-se.

Tot i ser una escultura exempta, el grup està representat de manera frontal (unifacial, predomini i major detallisme per davant que des dels altres angles).

Aquesta escultura es caracteritza pel dinamisme i l'expressivitat (característic del període hel·lenístic).

L'obra s'estructura en la piràmide que dibuixen els caps dels tres personatges, amb Laocoont al vèrtex superior. També s’observa una diagonal que... Continuar leyendo "Laocoont i els seus fills: Angoixa i dinamisme en l'escultura" »

Característiques de l'estil Roma imperial

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,72 KB

Títol: Relleus de l’Ara Pacis
Autor: desconegut, obra encarregada pel senat.
Cronologia: 13 – 9 aC.
Localització (original i actual):  origínària del Camp de Mart (Roma), actual mentestà al Palazzo Fiano (Roma).


Context històric:

Els relleus de l’Ara Pacis van ser fets durant període Imperial, durant la “Pax romana”. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en que l’Imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat.


Anàlisi formal:

  • Material: marbre.
  • Forma: els tres tipus de relleu: baix relleu, mig relleu i alt relleu.
  • Tècnica: talla.
  • Descripció: recinte rectangular sense coberta amb
... Continuar leyendo "Característiques de l'estil Roma imperial" »

Neoklasizismoa eta Erromantizismoa Artearen Historian

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en vasco con un tamaño de 2,66 KB

  • NEOKLASIZISMOA

    XVIII (18). mendearen bukaera eta XIX (19). mendearen hasierako mugimendu bat da. Haien helburu nagusia erroma eta greziara bueltatzea da (arte klasikora), akademiako arauak jarraitzen zituzten. Forma triangeluarrak erabiltzen dituzte eta perspektiba lineala, sensualitate lehuna, argi naturala eta kolorearen aldetik kolore saturatuak, primarioak eta tertziarioak ziren. Gai nagusiak mitologikoak ziren, historikoak eta erretratuak (goi mailakoenak). Margolari famatuenak Jaques louis David Frantziarra zen eta gehien bat erretratuak. Ingres, joera klasikoa garatu zuen, deformazio proportzionalak egiten zituen, sensualitatea eta erotismoa

    ERROMANTIZISMOA

    XIX (19). mendeko mugimendu iraultzailea da, Barrokoko influentziak dituena. Erromantizismoa
... Continuar leyendo "Neoklasizismoa eta Erromantizismoa Artearen Historian" »

Erromaniko eta Gotiko Arkitektura, Eskultura eta Pintura

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en vasco con un tamaño de 2,56 KB

Arkitektura erromanikoa eta Eskultura

Elizak, katedralak eta monasterioak=erainkin nagusikoak/Estaltzeko harrizko sabaiak/kanoi- eta ertz gangak, eta kupulak/Estalkiei erdi-puntuko arkuek, zutabe handiek eta pilareek eusten zuten/oso horma lodiek eraikitzen/kontrahormekin indartzen zen/lehio gutxi eta txikiak/itxura solidoa eta trinkoa ematen zien eraikinei/argi natural gutxi/tenplu Erro. gurutze latindarreko oinplanoa Eskultura erromanikoa/Eraikin Erro. funtzio didaktiko/erlijiosodun eskulturekin apaintzen/Eskulturek fededunei Eskritura Santuen mezua helarazteko helburua/Arkitekturara moldatzen ziren. Artistek irudiak luzatu/moztu/ bihurritu/giza irudiak esquematikoak ziren, ez ziren naturalak, ez zuten errealitatea ongi islatzen, eskulturak... Continuar leyendo "Erromaniko eta Gotiko Arkitektura, Eskultura eta Pintura" »

El conde Lucanor trabajo

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 1,45 KB

Martínez Montañés: formó en Granada y trasladó a Sevilla, luego fue a Madrid para modelar cabeza Felipe IV para estatua ecuestre. Sus retablos: arquitecturas claras y diáfanas, capiteles corintios y fustes helicoidales. Virtuosismo técnico en estatuas y relieves. Niño Jesús, Cristo de la Clemencia, La Cieguecita, San Jerónimo y San Cristóbal.

Juan de Mesa: discípulo de Montañés. Introdujo el Naturalismo, estudiaba cadáveres para dotar a sus obras de mayor dramatismo y patetismo. Cristo del Amor, Cristo de la Conversión del Buen Ladrón, Cristo de la Buena Muerte, Cristo de la Agonía, Jesús del Gran Poder, Nuestra Señora de las Angustias.

Alonso Cano: tres etapas: Sevilla, estudia en taller de escultura con Montañés y adopta... Continuar leyendo "El conde Lucanor trabajo" »

1000 en Números Romanos: Representación y Conversión

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 325 bytes

¿Cómo se Escribe 1000 en Números Romanos?

El número arábigo 1000 se representa en números romanos con la letra M.

Esto significa que si deseas escribir el dígito 1000 utilizando la numeración romana, debes usar el símbolo M, ya que este equivale a mil.