Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Latín

Lengua romance son una rama indoeuropea de lenguas que están estrechamente relacionadas entre sí y que históricamente han evolucionado (o son equivalentes) del latín vulgar entendido en su sentido etimológico, esto originó distintas lenguas, como el castellano, catalán, gallego, etc. EVOLUCIÓN La consonante f en posición inicial pasa a ser h. Los grupos consonánticos iniciales, pl, ll y cl pasan a ser ll. El origen de la j puede venir del sonido i (iustitia), la x latina (exemplu), los numerales, XL 40 L 50 LX 60 LXX 70 LXXX 80 XC 90 C 100, CD 400, D 500, DC 600, DCC 700, DCCC 800, CM 900, M 1000, MM 2000. Origen de la CH, del grupo Factu- (hecho) y Multu- (mucho). EL CIRCO. Era rectangular y curvado en uno de sus lados, las partes... Continuar leyendo "Lengua Romance y Literatura Clásica" »

MAITASUN MOTAK:

Gorteko maitasuna

XII. mendean, Provenzan, lirika kortesaren barruan mugimendu berria hasi zen: trobadoreek kantatzeko konposizio lirikoak sortu zituzten. Abesti horiek "Gorteko maitasuna" izeneko maitasun eredu bat erakusten dute. Bere ezaugarriak hauek dira:

• Goi mailako dama ezkondua, ezinezko maitasuna bihurtzen da, lortezina delako.
• Maitaleak, aldez aurretik, badaki bere amodioa ezinezkoa dela, emakumearen zerbitzura jarriko da.
• Lortezina den maitasun honek sufrimendu handia eragiten dio maitaleari, baina sufrimendu hori gozamenez jasaten da.
• Damaren menpekotasunak sortzen duen sufrimendua, maitale ona, zenbat eta sufrimendu gehiago, orduan eta maitale hobea.

Maitasun platonikoa

Platon filosofoaren ideietan oinarritzen da. Mundu... Continuar leyendo "Maitasunaren motak eta Shakespeare-en lana" »

OPCIÓN A

1) Traducción

“Los cónsules Gneo Servilio Cepio y Cayo Sempronio Bleso se retiraron hacia África con doscientas sesenta naves. Tomaron algunas ciudades; dejando atrás un enorme botín, sufrieron un naufragio. Así pues, como las continuas desgracias de los romanos les desanimaban, el senado decretó que se retiraría del combate naval y tan sólo se salvaron sesenta naves de la guardia de Italia.”

2) Morfología

• Ducentis: ablativo plural femenino del adjetivo numeral: ducenti-ae-a.
• Ceperunt: 3ª persona del plural del pretérito perfecto de indicativo activo de capio.
• Reducentes: nominativo plural masculino del participio de presente activo del verbo reduco.
• Recederetur: 3ª persona del singular del pretérito imperfecto de subjuntivo

L'Alba i el Dídac: Una Història de Supervivència

L'Alba, una noia de catorze anys, tornava de l'hort i, de sobte, es va trobar amb dos nens que pegaven a un noi, el Dídac, i el van llençar a la reclosa perquè era negre. Ella els estava intentant separar quan van aparèixer uns plats voladors. En aquell moment, l'Alba es va tirar a l'aigua per salvar el Dídac.

El Descobriment del Desastre

Quan van sortir, es van trobar que Benaure, el seu poble, estava tot destruït. Aquells dos nois que van pegar al Dídac estaven morts. Van anar corrents al poble i estava tot arruïnat; tothom estava mort. L'Alba va caure en la idea que els seus pares també podrien estar morts i va anar corrents a comprovar-ho. Efectivament, també ho estaven.

La Solitud

Comèdies de Plaute i Terenci

Plaute

Aulularia (La comèdia de l'olla)

Un vell anomenat Euclió troba una olla plena d'or a casa seva i la manté en secret per por que no li robin. Promet la seva filla a un veí ric, Megador, sense saber que està embarassada del nebot d'aquest.

Amphitruo (Amfitrió)

És l'única comèdia antiga conservada amb argument basat en un mite. Júpiter pren la forma d'Amfitrió per unir-se a la seva fidel esposa, Alcumena, mentre Mercuri, sota la figura de Sòsia, esclau d'Amfitrió, vigila l'entrada de la casa. L'obra acaba amb el part doble d'Alcumena, en el qual neixen dos bessons: Hèrcules, fill de Júpiter, i l'altre, fill d'Amfitrió.

Bacchides (Les Baquis)

Dos joves tenen relacions amb dues prostitutes bessones anomenades... Continuar leyendo "Comèdies de Plaute i Terenci: Anàlisi i Resum" »

Lenguas Romances y su Origen en el Latín

Distribución Geográfica de las Lenguas Romances

El Latín, lengua del Imperio Romano, dio origen a diversas lenguas que se hablan en la actualidad en varias regiones de Europa y más allá. Algunas de las lenguas romances más conocidas incluyen:

• Península Ibérica: Gallego, Catalán, Portugués y Castellano (Español)
• Francia: Francés y Provenzal
• Italia: Italiano y Sardo
• Este de Europa: Rumano

Influencia de Otras Lenguas

Además del Latín, otras lenguas también han contribuido al vocabulario de las lenguas romances. Algunos ejemplos notables son:

• Árabe: alfombra, almohada, aljibe
• Griego: anorexia, antología, clima
• Celta: embajador, truhán, vasallo

Latinismos: Herencia del Latín en Nuestro Vocabulario

Los... Continuar leyendo "Influencia del Latín en las Lenguas Romances y Formación de Palabras" »

El Viatge al Món dels Morts

Catàbasi i Anàbasi

Baixada al món dels morts (catàbasi), pujada (anàbasi) i sortida: reencarnació. Simbolitza el final d'una etapa molt llarga, el descans o el càstig, i també representa el judici.

Personatges que Baixen

Demèter i Hermes.

Càstigs

Sísif

Es va revelar al déu fluvial Asop que l'autor del rapte de la seva filla havia estat Zeus.

El càstig consistia a empènyer una gran pedra arrodonida des de la base d'una muntanya fins al cim per, un cop allà, veure com aquesta queia rodant fins al punt de partida.

Tici

Per ordre de la gelosa Hera, va intentar violar Leto, la mare d'Apol·lo i Àrtemis.

Dia rere dia, dos voltors (o dues serps) li devoraven el fetge, que es renovava a la nit, de manera que l'endemà... Continuar leyendo "El Mite del Descens als Inferns i la Celebració dels Morts" »

Oratória

La democràcia va fonamentar l'art de l'eloquència, necessari per parlar davant de l'assemblea o els jurats populars. Aristòtil va establir una classificació dels discursos segons el seu objectiu: genus demonstratiuum (elogis funeraris), genus deliberatiuum (convèncer assemblea), genus iudiciale (convèncer tribunal). L'educació escolar estava adreçada a formar oradors, ja que saber parlar en públic era el mitjà pel qual el ciutadà de la classe dirigent podia fer carrera política.

Ciceró

Va néixer a Arpí el SII a.C. dins d'una família de classe equestre, va rebre l'ensenyament superior a Roma on va estudiar retòrica i filosofia. Per ampliar coneixements va fer un viatge a Atenes, Àsia Menor i Rodes. Als 30 anys era advocat.... Continuar leyendo "Oratória i política de Ciceró" »