Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

La matèria a Bretanya

La novel·la cavalleresca té els seus orígens en unes narracions en vers ( romans courtois) que van irrompre en la tradició literària francesa del segle XII. - Romans: gènere cortesà destinat a la lectura que tenia en compte els ideals cavallerescos i també la participació de la dama en la vida de la cort.

Els protagonistes dels romans  són cavallers errants vinculats a la cort del rei Artús, i les narracions es desenvolupen a la Bretanya continental. Cavallers com Tristany, Lancelot, Perceval o Ivain inicien un viatge, una aventura, per complir la seva comesa; hauran de superar tot un seguit de proves i vèncer les amenaces abans de retornar victoriosos a la cort.

En les aventures hi trobem :  –elements

El Rol de las Emociones en la Regulación de la Conducta
·Teoría James-Lange: el Sistema Nervioso Autónomo (SNA) crea eventos fisiológicos (tensión muscular, transpiración, sequedad de la boca, etc.).
Por Ejemplo: sentimos pena porque lloramos; enojo porque pegamos, etc.

·Teoría de Schachter: Postula que las emociones son producidas directamente por una situación de estímulo.

·Teoría del Marcador Sintético: La corteza prefrontal, específicamente la corteza ventromedial y orbitofrontal han sido implicadas en el cambio en conducta emocional y en la anticipación de consecuencias positivas y negativas.

Paúl Broca
Broca describe a un paciente que sufría de una parálisis del lado derecho del cuerpo y una grave limitación en la producción... Continuar leyendo "Modelo de wernicke-geschwind" »

Anàlisi de "No escric èglogues"

Context històric i geogràfic

El poema situa la València de postguerra a través de records del poeta. S'esmenten llocs com Gandia i Paterna i elements quotidians com “veus dels bars”, “olor d’oli fregit” o “els infants que jugaven”. També apareix la repressió política amb la referència a “un amic parlava dels seus anys de presó”. Malgrat aquesta misèria, l'amor i el desig es presenten com un element d’esperança i bellesa enmig d’un món devastat.

Temàtica principal

El poema tracta el record de la sensualitat i el desig per una jove, on el passat és vist com un temps feliç. El jo poètic expressa la pèrdua d’aquesta felicitat en el present. L’obsessió del poeta per reflectir... Continuar leyendo "Anàlisi Poemes Estellés: Llibre de Meravelles" »

Ramon Llull, un dels pensadors més importants de l'Edat Mitjana, pot ser considerat com un "influencer" del segle XIII. Tot i que el concepte d'influencer és modern, Llull compartia algunes característiques clau amb aquestes figures: va transmetre idees innovadores, va influir en moltes persones del seu temps i va deixar un impacte que encara recordem avui.

La Comunicació Intercultural de Llull

En primer lloc, la seva obra destaca per la seva voluntat de comunicar-se amb diferents cultures i persones. Llull va escriure en llatí, català i àrab, trencant les barreres lingüístiques del seu temps. Això li va permetre arribar a un públic divers: cristians, jueus i musulmans. Un exemple clar d'això és la seva Ars Magna, un sistema filosòfic... Continuar leyendo "Ramon Llull: Un Influencer del Segle XIII?" »

La Narrativa de Postguerra: Diversitat de Corrents

Dins de la narrativa de postguerra, alguns narradors segueixen els models de la novel·la psicològica de preguerra, mentre que altres es veuen influenciats pels nous corrents literaris europeus.

La Novel·la Psicològica

La novel·la psicològica fou la més dominant durant la postguerra i se centra en l'anàlisi del món interior i íntim d'un personatge.

La Novel·la Realista

La novel·la realista va desenvolupar nous corrents:

• El testimonialista pretén representar els fets viscuts després de la guerra.
• L'existencialista té com a objectiu denunciar la situació política de la postguerra.
• El realisme mític utilitza un narrador subjectiu que explica els records i la memòria del personatge.

Altres

Tipus de Versions de Narracions

Versió Folklorista

Definició: Transmesa oralment a través de generacions dins d'una comunitat. Sol ser autèntica i connectada amb la cultura popular, amb variacions segons la regió. Pot no tenir un autor conegut i sovint reflecteix la identitat cultural.

Exemple: Una rondalla o conte popular explicat per una àvia al seu poble.

Adaptació T: Construcció total de la narració, equilibri entre narració i diàleg, expressivitat oral.

Versió Literària

Definició: Adaptació escrita i sovint polida d'una història o tema popular per un autor concret. Pot ser estilitzada i utilitzar un llenguatge més elaborat. L'autor pot afegir detalls, reflexions i recursos literaris per enriquir la narració.

Exemple: Els contes... Continuar leyendo "Narracions, Poesia i Tradició Oral per a Infants" »

Escola Mallorquina: Conceptes Clau

1. Horacianes: (1906) Obra poètica de Costa que consta d’un homenatge a Horaci, s’aproxima als versos grecollatins i destaca per la perfecció formal, l’exaltació dels clàssics i el mediterranisme.
2. Tradicions i fantasies: (1903) Obra del mallorquí Miquel Costa i Llobera.
3. Cap al tard: (1909) És un dels dos llibres poètics publicats de’n Maspons. El títol de Cap al tard és degut al sentiment profund d’haver arribat tard perquè havia perdut la primera esposa i els fills Teresa i Pere. Les composicions més importants són La Balanguera i Desolació.
4. La Balanguera: És la primera poesia de Cançons de la Serra i avui és l’himne de Mallorca. “La Balanguera” és un personatge de la mitologia popular

Veu Narrativa

En "La Plaça del Diamant", la narradora és Natàlia, amb un punt de vista intern fix (narrat en 1a persona). La història es presenta com un monòleg autobiogràfic, amb un enfocament en la seua pròpia vida com a Colometa. La narrativa és introspectiva (es centra en el estats d'ànim), amb un ordre cronològic i un desig d'autojustificació de la narradora. S'utilitza el monòleg interior per mostrar els pensaments del personatge i complicitat amb el lector. La veu narrativa és col·loquial, amb frases curtes i l'ús freqüent d'expressions fetes. Hi ha una combinació d'estil directe i indirecte per a la conversa dels personatges. L'autora busca un llenguatge àgil, còmic i metafòric quan parla de les visions i sensacions... Continuar leyendo "La Plaça del Diamant: Anàlisi i Context" »

La poesia del segle XX

Tendències: En acabar la II Guerra Mundial, la poesia inaugura nous camins. La gran experimentació de les avantguardes no desapareix de sobte, va atenuant-se a mesura que s'obren altres dos camins d'expressió:

• Postsimbolisme: es busca una poesia pura que fa servir símbols per expressar sentiments i emocions. És el model poètic que ocupa les dècades dels anys quaranta i cinquanta. Destaquen Salvador Espriu o Carles Riba.
• Poesia social: entre els anys cinquanta i seixanta, pren força una nova manera d'entendre la poesia. Una poesia social, que parla de la realitat i del món de cada dia. Els temes i la manera d'expressar-se pretén ser entenedora per arribar al màxim de persones. És el model que van seguir Vicent

Tipologia Textual

Textos Descriptius

Descriuen com és una cosa.

Coherència:

• Informació jerarquitzada (de més general a més particular o concret).

Cohesió:

• Adjectivació, frases atributives i temps duratiu.
• Juxtaposició i coordinació.
• Adverbis de lloc i manera.
• Connectors naturals.

Textos Narratius

Narren (Què fa? Què passa?)

Coherència:

• Desenvolupament temporal.
• Estructura: plantejament, nus i desenllaç.

Cohesió:

• Connectors temporals i causals.
• Verbs amb valor perfectiu.

Textos Explicatius o Expositius

Expliquen (per què?)

Coherència:

• Recursos per a explicar (resums, exemples, recursos gràfics, ...).
• Estructura: qüestionament (Per què?), resolució (Perquè), conclusió (Per tant).

Cohesió:

• Connectors lògics.
• Recursos d'objectivitat (adjectius no