Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

El Rol de las Emociones en la Regulación de la Conducta
·Teoría James-Lange: el Sistema Nervioso Autónomo (SNA) crea eventos fisiológicos (tensión muscular, transpiración, sequedad de la boca, etc.).
Por Ejemplo: sentimos pena porque lloramos; enojo porque pegamos, etc.

·Teoría de Schachter: Postula que las emociones son producidas directamente por una situación de estímulo.

·Teoría del Marcador Sintético: La corteza prefrontal, específicamente la corteza ventromedial y orbitofrontal han sido implicadas en el cambio en conducta emocional y en la anticipación de consecuencias positivas y negativas.

Paúl Broca
Broca describe a un paciente que sufría de una parálisis del lado derecho del cuerpo y una grave limitación en la producción... Continuar leyendo "Modelo de wernicke-geschwind" »

Ramon Llull, un dels pensadors més importants de l'Edat Mitjana, pot ser considerat com un "influencer" del segle XIII. Tot i que el concepte d'influencer és modern, Llull compartia algunes característiques clau amb aquestes figures: va transmetre idees innovadores, va influir en moltes persones del seu temps i va deixar un impacte que encara recordem avui.

La Comunicació Intercultural de Llull

En primer lloc, la seva obra destaca per la seva voluntat de comunicar-se amb diferents cultures i persones. Llull va escriure en llatí, català i àrab, trencant les barreres lingüístiques del seu temps. Això li va permetre arribar a un públic divers: cristians, jueus i musulmans. Un exemple clar d'això és la seva Ars Magna, un sistema filosòfic... Continuar leyendo "Ramon Llull: Un Influencer del Segle XIII?" »

La Narrativa de Postguerra: Diversitat de Corrents

Dins de la narrativa de postguerra, alguns narradors segueixen els models de la novel·la psicològica de preguerra, mentre que altres es veuen influenciats pels nous corrents literaris europeus.

La Novel·la Psicològica

La novel·la psicològica fou la més dominant durant la postguerra i se centra en l'anàlisi del món interior i íntim d'un personatge.

La Novel·la Realista

La novel·la realista va desenvolupar nous corrents:

• El testimonialista pretén representar els fets viscuts després de la guerra.
• L'existencialista té com a objectiu denunciar la situació política de la postguerra.
• El realisme mític utilitza un narrador subjectiu que explica els records i la memòria del personatge.

Altres

Tipus de Versions de Narracions

Versió Folklorista

Definició: Transmesa oralment a través de generacions dins d'una comunitat. Sol ser autèntica i connectada amb la cultura popular, amb variacions segons la regió. Pot no tenir un autor conegut i sovint reflecteix la identitat cultural.

Exemple: Una rondalla o conte popular explicat per una àvia al seu poble.

Adaptació T: Construcció total de la narració, equilibri entre narració i diàleg, expressivitat oral.

Versió Literària

Definició: Adaptació escrita i sovint polida d'una història o tema popular per un autor concret. Pot ser estilitzada i utilitzar un llenguatge més elaborat. L'autor pot afegir detalls, reflexions i recursos literaris per enriquir la narració.

Exemple: Els contes... Continuar leyendo "Narracions, Poesia i Tradició Oral per a Infants" »

Escola Mallorquina: Conceptes Clau

1. Horacianes: (1906) Obra poètica de Costa que consta d’un homenatge a Horaci, s’aproxima als versos grecollatins i destaca per la perfecció formal, l’exaltació dels clàssics i el mediterranisme.
2. Tradicions i fantasies: (1903) Obra del mallorquí Miquel Costa i Llobera.
3. Cap al tard: (1909) És un dels dos llibres poètics publicats de’n Maspons. El títol de Cap al tard és degut al sentiment profund d’haver arribat tard perquè havia perdut la primera esposa i els fills Teresa i Pere. Les composicions més importants són La Balanguera i Desolació.
4. La Balanguera: És la primera poesia de Cançons de la Serra i avui és l’himne de Mallorca. “La Balanguera” és un personatge de la mitologia popular

Veu Narrativa

En "La Plaça del Diamant", la narradora és Natàlia, amb un punt de vista intern fix (narrat en 1a persona). La història es presenta com un monòleg autobiogràfic, amb un enfocament en la seua pròpia vida com a Colometa. La narrativa és introspectiva (es centra en el estats d'ànim), amb un ordre cronològic i un desig d'autojustificació de la narradora. S'utilitza el monòleg interior per mostrar els pensaments del personatge i complicitat amb el lector. La veu narrativa és col·loquial, amb frases curtes i l'ús freqüent d'expressions fetes. Hi ha una combinació d'estil directe i indirecte per a la conversa dels personatges. L'autora busca un llenguatge àgil, còmic i metafòric quan parla de les visions i sensacions... Continuar leyendo "La Plaça del Diamant: Anàlisi i Context" »

La poesia del segle XX

Tendències: En acabar la II Guerra Mundial, la poesia inaugura nous camins. La gran experimentació de les avantguardes no desapareix de sobte, va atenuant-se a mesura que s'obren altres dos camins d'expressió:

• Postsimbolisme: es busca una poesia pura que fa servir símbols per expressar sentiments i emocions. És el model poètic que ocupa les dècades dels anys quaranta i cinquanta. Destaquen Salvador Espriu o Carles Riba.
• Poesia social: entre els anys cinquanta i seixanta, pren força una nova manera d'entendre la poesia. Una poesia social, que parla de la realitat i del món de cada dia. Els temes i la manera d'expressar-se pretén ser entenedora per arribar al màxim de persones. És el model que van seguir Vicent

Tipologia Textual

Textos Descriptius

Descriuen com és una cosa.

Coherència:

• Informació jerarquitzada (de més general a més particular o concret).

Cohesió:

• Adjectivació, frases atributives i temps duratiu.
• Juxtaposició i coordinació.
• Adverbis de lloc i manera.
• Connectors naturals.

Textos Narratius

Narren (Què fa? Què passa?)

Coherència:

• Desenvolupament temporal.
• Estructura: plantejament, nus i desenllaç.

Cohesió:

• Connectors temporals i causals.
• Verbs amb valor perfectiu.

Textos Explicatius o Expositius

Expliquen (per què?)

Coherència:

• Recursos per a explicar (resums, exemples, recursos gràfics, ...).
• Estructura: qüestionament (Per què?), resolució (Perquè), conclusió (Per tant).

Cohesió:

• Connectors lògics.
• Recursos d'objectivitat (adjectius no

Literatura Catalana dels Anys 20 i 30

El 1923 s’instaura la dictadura de Primo de Rivera fins al 1931, quan es proclamà la Segona República. L’ambient polític i social a Espanya es va enrarir per una depressió general que va afectar l’estabilitat social de la República. El 1932 s’aprova l’Estatut de Catalunya i l’oficialitat de la llengua catalana. Al País Valencià i les Illes hi ha intents de projecte d’Estatut. El 1933 es publiquen les Normes de Castelló que duen a la normativització de la llengua comuna amb l’aportació dels diferents dialectes geogràfics. El període republicà finalitza amb la revolta militar del 1936, l’esclat de la Guerra Civil, la qual acabà amb la victòria de les tropes rebels del general... Continuar leyendo "Literatura Catalana dels Anys 20 i 30: Un Viatge a la Creativitat" »

Os autores senlleiros: Anxel Fole: Á lus do candil, Terra brava. Álvaro Cunqueiro: Merlin e familia, As crónicas do Sochantre. Eduardo Blanco Amor: A esmorga (1959), Xente ao lonxe (1962). Neira Vilas: Memorias dun neno labrego, Xente no rodicio. A Nova Narrativa Galega: Gonzalo Rodríguez Mourullo: Nasce unha árbore (1954), Memorias de Tains (1956). Camilo González Suárez-Llanos: Lonxe de nós e dentro, Como calquera outro día. Méndez Ferrin: Percival e outras historias, O crepúsculo e as formigas. María Xosé Queizán: A orella no buraco. Xoana Torres: Adios, María. Xohán Casal: O camiño de abaixo. Carlos Casares: Vento ferido, Cambio en tres. Xeración dos 80: Rompente: Sillabario da turbina e A dama que fala. Alberto Avendaño,