Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Las citas del Libro de Mormón: Una mirada a las enseñanzas de Jesús

Lo que tenemos del ministerio de Jesús a los nefitas es una versión abreviada porque el Señor ha querido "probar la fe de [su] pueblo" (3 Nefi 26:6-13). Obediente a su cargo, Mormón no proporcionó una explicación completa de las enseñanzas de Jesús, pero su hijo Moroni proporcionó tres citas... Continuar leyendo "Las citas del Libro de Mormón: Una mirada a las enseñanzas de Jesús" »

Varietats Socials

Varietats Castellanitzades

• El xava: Adoptada per persones castellanoparlants que s'han incorporat al català, com persones de famílies bilingües catalanoparlants influïdes per castellanoparlants. Durant el segle XX es va caracteritzar per la simplificació de la fonètica i la influència del castellà. Trets com la utilització de castellanismes lèxics i gramaticals, obertura de la vocal neutra.
• El pijo: Molt influïda pel castellà, però l'extracció social dels parlants és diferent; són classes altes castellanitzades que quan parlen barregen el català i el castellà. També es poden incorporar paraules d'altres llengües. Segona meitat del segle XX.

Varietats d'Edat

• La parla adreçada als infants: Caracteritzada per

LA NARRATIVA DE POSTGUERRA CONTEXT Sociopolític

Després del 1939 la novel·la en català reapareix lentament.Primer ho fa a l´exili però molt aviat els novel·listes van preferir editar les seues obres a Catalunya.

Es tornen a publicar obres dels escriptors com ara: josep pla, llorenç villalonga o mercè rodoreda. I apareixen la primera generació de novel·listes q no havien començat la seua carrera literaria abans d la contesa bel·lica, com Jordi sarsanedas, Manuel de pedrolo o Joan perucho.

Les circumstàncies polítiques d la postguerra expliquen que bona part d la narrativa q es publica fins al començament dels seixanta tendirà a rebutjar el tractament directe d la realitat i a explicar-la a traves d la simbologia i del mite

Alguns... Continuar leyendo "Descarga gratis flexió verbal enric valor" »

El Sacramento del Perdón: Actividades y Reflexiones

2. Ahora, con la lectura de los textos que ha leído el profesor, los alumnos tienen que completar las siguientes frases:

• Muchos pecadores y publicanos se sentaban a comer con Jesús.
• Jesús les dijo: <médico los sanos, sino los enfermos>>.
• Jesús contestó a Pedro: <perdonar hasta setenta veces siete.>>
• Jesús dijo a sus apóstoles: <Espíritu Santo. A quienes perdonéis los pecados, les quedan perdonados>>.
• En la cruz, Jesús les dijo: <perdónales, porque no saben lo que hacen.>>

El Sacramento del Perdón: Gestos y Comunicación

3. Otro tema que se dará en esta segunda sesión es el del Sacramento del Perdón. Muchas veces nos comunicamos con gestos, en ocasiones,... Continuar leyendo "El Sacramento del Perdón: Actividades y Reflexiones para Niños" »

UNIT 1

Accent: acento Account: relato, historia Activity: actividad Advertise: anunciar Announcement: anuncio, declaración Annoyance: enfado Blame: culpar a, echar la culpa a Boost: estimular, aumentar Brain power: capacidad intelectual Call out: anunciar, gritar Championship: campeonato Chat: hablar, charlar Comical: cómico, divertido Convince: convencer Countless: incontable, innumerable, (una) infinidad de Cure: curar Degree: título universitario Desert: desierto Dessert: postre Disease: enfermedad Doubtful: dudoso/a, incierto/a Equal: igual Expect: esperar (anticipar), suponer Equality: igualdad Foreign language: lengua extranjera Fluent: con fluidez Get (one’s) message across: hacerse entender Good-natured: amable Have a heart-to-heart

La poesia catalana: de l'Edat Mitjana a la Moderna

Consistoris de la Gaia Ciència i les obres Leys d'amors i Doctrinal

Els consistoris de la Gaia Ciència de Tolosa i Barcelona es van crear amb l'objectiu de fer ressuscitar l'art de trobar. Les obres Leys d'amors i Doctrinal eren tractats de poètica, retòrica i gramàtica que imposaven una reducció temàtica, fixaven una estructura formal i imposaven una variant lingüística rígida i arbitrària.

Jordi de Sant Jordi i el poema Presoner

La poesia de Jordi de Sant Jordi es caracteritza per una poètica amorosa plena d'elegància. Les seves cançons de comiat i denyorament destaquen per la seva sensibilitat i malenconia. El poema Presoner s'aparta dels tòpics trobadorescos per la seva personalitat... Continuar leyendo "La poesia catalana medieval i moderna: anàlisi i evolució" »

Les Quatre Grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques foren escrites a finals del segle XIII i durant el XIV. Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic. Les quatre grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de l’Europa medieval. Les obres de Jaume I i Pere el Cerimoniós són, d'altra banda, les úniques autobiografies de monarques medievals. Una característica de les cròniques és que els autors van viure directament molts dels fets que narren. També és característic el to heroic i el sentiment patriòtic.

Les Quatre Cròniques Principals

• La Crònica de Jaume I o Llibre dels fets.
• La Crònica

Prosa del Siglo XX y Comienzos del Siglo XXI en Galicia

La prosa del siglo XX y comienzos del siglo XXI en Galicia marca un período de recuperación cultural, dibujando un panorama literario rico y variado. Se observa una creciente literatura destinada al público infantil y juvenil. Estos avances están relacionados con los acontecimientos de la década de los 80: el Estatuto de Autonomía, la creación de la CRTVG, entre otros.

Momentos Fundamentales

Se distinguen tres momentos fundamentales:

• 1975-1980: Persisten modelos anteriores y aparecen las primeras innovaciones.
• 1980: Eclosión de nuevos autores.
• 1990-Hoy: Expansión definitiva de la narrativa.

Narrativa 1975-1980

Aparecen obras relacionadas con los modelos narrativos anteriores (Antón e

.- Razona los principios a tener en cuenta en la enseñanza de la expresión oral.

1- TOMAR CONCIENCIA DE LAS NECESIDADES ORALES: Normalmente los alumnos tienen ideas poco acertadas y tópicas sobre la lengua y sobre lo oral. Durante mucho tiempo se les ha pedido que estudien gramática con ejercicios mecánicos y cerrados, y se les ha prohibido hablar y colaborar en grupo. Por ello es lógico que cuando empiecen las primeras prácticas orales sean como un pasatiempo divertido o como una especie de descanso entre ejercicios fuertes de gramática. Precisamente, por esto, una de las tareas del maestro es cambiar estas actitudes y hacer ver a los alumnos la relevancia de lo oral en la vida cotidiana y el gran beneficio que pueden obtener de los