Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Eduardo Pondal: Os primeiros poemas que escribiu foron en castelan. A sua primeira composicion en galego foi A campana de Allons. A partir de aqui comezou a colaborar en xornais e revistas con poemas soltos. Queixumes dos pinos (1886): son 91 composiciions, 89 en galego e 2 bilingues.  O tema da obra e a evocacion do pasado celta e a exhortacion os galegos para a loita pola dignidade, posesion sexual violenta da muller, a reivindicacion dos galegos. Conten o poema "Os pinos" que conten a letra dos himno galego

Els Blocs Dialectals del Català

Bloc Dialectal Oriental

• Rossellonès: S’expliquen per la influència del francès.
• Central: És el dialecte amb més vitalitat i té més presència en el registre estàndard des de molts àmbits formals.
• Balear: Pel seu aïllament ha conservat més trets morfosintàctics i lèxics que en altres dialectes són arcaics.
• Alguerès: És parlat a l’illa de Sardenya a causa de la repoblació catalana en el segle XIV. Té una situació d’allunyament geogràfic i polític respecte de la resta de dialectes.

Bloc Dialectal Occidental

• Nord-occidental: El més repartit entre les diferents administracions polítiques (l’estat andorrà, Aragó, Catalunya i les comarques valencianes del nord).
• Valencià:
  • Pronunciació africada

Autors Catalans per Segles

• Segle XII: Guillem de Berguedà
• Segle XIII: Ramon Llull, Cerverí de Girona, Guillem de Cabestany
• Segle XIV: Jordi de Sant Jordi
• Segle XV: Joanot Martorell, Ausiàs March
• Segle XVI-XVII: Francesc Vicent Garcia
• Segle XVIII-XIX: Bonaventura Carles Aribau
• Segle XIX-XX: Àngel Guimerà, Narcís Oller, Joan Maragall, Jacint Verdaguer, Caterina Albert
• Segle XX: Salvador Espriu, Mercè Rodoreda

Inici Anòmal de la Literatura Catalana

La primera manifestació literària en llengua catalana va ser la poesia lírica popular, relacionada amb la vida quotidiana, de transmissió oral, anònima, creada pel poble i per al poble.

Pel que fa a la lírica culta (de transmissió escrita), fins al segle XII s'havia escrit exclusivament en llatí... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Evolució i Autors" »

Anàlisi de l'obra de Pere Calders

En tots els contes hi apareix un fet sorprenent o absurd, que l'autor crea en introduir en una situació quotidiana un esdeveniment que no hi correspon o bé exagerant una acció del dia a dia portant-la a l'extrem.

A més, presenta els fets com a versemblants amb l'objectiu d'aportar credibilitat i arribar al lector. Als seus contes també trobem un cert humor, sobretot al final de cadascun, on dóna un gir inesperat a l'acció, un toc de gràcia, per donar-li agilitat al relat.

Per acabar, en tots els contes també podem extreure una reflexió sobre la condició humana.

Els principals recursos estilístics que utilitza Pere Calders en les seves obres són la ironia i la hipèrbole.

La narrativa de Calders introdueix... Continuar leyendo "Anàlisi de l'Absurd i la Ironia en l'Obra de Pere Calders" »

El teatre és una forma d'expressió literària, en prosa o en vers, que difereix de la poesia i de la narrativa perquè incorpora un element nou que és la representació. Per tant, haurem de tenir en compte tres nous components: escenari, intèrprets i públic, els quals condicionen del tot el text teatral.
El text dramàtic conté dos tipus d'informació: la part representable que està escrita en forma de diàleg i, a vegades, en forma de monòleg. La resta del text està constituïda per les acotacions, que són les indicacions que fa l'autor per dur a terme la representació.
L'estructura de l'obra teatral es divideix en actes. Dins de cada acte hi pot haver diverses escenes on van variant els personatges.
Les obres dramàtiques normalment... Continuar leyendo "Introducció al Teatre i la Narrativa: Gèneres i Estructures" »

La poesia catalana actual

La poesia catalana actual s'inclou en un període que va des de la fi del franquisme fins als nostres dies. Aquestes últimes dècades de llibertat i democràcia han suposat canvis estètics i ideològics que s'emmarquen dins de l'anomenat postmodernisme, caracteritzat per valors com l'individualisme, el consumisme, l'ètica i l'hedonisme.

Pel que fa a la producció poètica, trobem una gran varietat de propostes de qualitat com a signe de modernitat i de cultura normalitzada, la qual cosa dificulta distingir unes tendències clares i definides.

Evolució de la poesia catalana recent

• Dècada del 1970: Els poetes més veterans van continuar escrivint poesia realista i compromesa. També van començar a publicar autors més

Renovació Teatral a la Postguerra (1939-1970)

El teatre va ser un dels gèneres més afectats per la victòria franquista, amb la persecució i prohibició de la llengua i la cultura catalanes.

Teatre Inexistent durant la Primera Postguerra (1939-1946)

Fins al 1946, la censura no va autoritzar representacions que no fossin en castellà, tant a Catalunya com a València, i les traduccions d’obres estrangeres també estaven prohibides. Van concórrer moltes circumstàncies: precarietat econòmica per als muntatges i assajos, limitació d’espais teatrals...

Permisos Restringits per a Representar en Català (des de 1946)

Després de la Segona Guerra Mundial, per donar una imatge de llibertat, es va produir una primera mínima obertura en el règim.... Continuar leyendo "Renovació Teatral a Catalunya i València (1939-1970): Postguerra i Franquisme" »

L'impacte de l'assaig de Joan Fuster

Context històric i literari

A partir dels anys 60, amb l'incipient desenvolupament econòmic i els primers senyals de crisi política del franquisme, es produeix un desenvolupament general de la literatura i, evidentment, també de la literatura d'idees, de l'assaig. En aquest gènere, a la literatura catalana, destaquen dues figures excepcionals: Josep Pla i Joan Fuster.

Joan Fuster: figura clau de l'assaig

Fuster (Sueca 1922-1992) és l'assagista valencià més considerable de les generacions sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que va depassar l'àmbit literari i es va projectar sobre la vida cultural i civil dels Països Catalans, la consciència unitària dels quals va contribuir a crear.... Continuar leyendo "Joan Fuster: Impacte del seu assaig en la societat" »