Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

El Teatre de la Renaixença

El Teatre Culte

Teatre Romàntic

Teatre Realista

Joan Fuster (1922-1992)

Fou l'assagista més destacat de la literatura catalana del segle XX i la figura intel·lectual més important de la cultura valenciana contemporània. La seva obra es divideix en tres vessants:

• Estudis d'història cultural, centrats en els clàssics valencians (March, Corella, etc.), l'època de la Decadència i la literatura del segle XX.
• Escrits sociopolítics, on tracta les peculiaritats socials, polítiques i culturals del País Valencià, tot transmetent consciència d'identitat nacional (Nosaltres, els valencians).
• Assaig humanístic, on, influït pels racionalistes francesos, reflexiona sobre l'activitat creadora de l'artista, l'especulació moral (Diccionari per a ociosos) i la crisi de l'ésser humà en un món

Evolució de la poesia catalana

Al començament de la dècada dels 70 es recuperà l'obra de J. V. Foix i es publicaren dos llibres que superaren el realisme i convertint la poesia catalana de les darreres dècades cap al simbolisme i l'experimentalisme: Els Miralls (1970), de Pere Gimferrer, i Poesia rasa (1970), de Joan Brossa.

Característiques de la poesia no-realista

• Nous paràmetres del codi textual: la pretensió del poeta, d'acord amb els plantejaments estètics del moment, introduïa el lector dins el text o del discurs que conformava l'escriptura mateixa, la qual no necessàriament contenia una anècdota o un argument.
• Pràctica rebel: connectant amb pràctiques d'escriptura que havien conformat la història de la poesia del segle XX,

Joan brossa(crespo):poeta català avantguardista  la  obra es acadèmica interacciona amb el lector.Destaca el interes del home i el continu proces de investigació la temàtica de la seua obra es de denuncia social,reflexió sobre el significat de les paraules i jocs. Obres: poema visual, la bola i el escarabat

Manuel de pedrolo(Francisca):va ser professor i combati amb el exercit popular treballa com a professor i de ai les segues novel-les policíaques mes tard escriurà novel-es.El tema es un fort Realisme i empra molts símbols. Obres:Ésser en el món,Es bessa sang fàcil.

la fura dels baus(Bernadet):companyia teatral formada per Alex ollé,jürgen müller i Carles padrisa.Es donaren a conèixer en els anys 80 i funcionen com una cooperativa... Continuar leyendo "El verí del teatre rodolf sirera descargar" »

Robótica

Es una rama de la mecánica, electrónica, bioética y la computación, encargada de diseñar y construir toda clase de robots. Se aplica en medicina, industria, agricultura, abaratando la mano de obra y permitiendo una producción más eficiente, reducción de desperdicios de material y mejora en la calidad del producto.

Inteligencia Artificial

Es la inteligencia que llevan a cabo las máquinas. Incluye la robótica, domótica o casas inteligentes, redes neuronales artificiales, chatbots y reconocimiento de voz o facial. Sus características son:

• Eliminación de tareas monótonas
• Manejo de una gran cantidad de datos: gestión de una gran cantidad de datos
• Imitación de la cognición humana: imita la forma en que la mente humana piensa

Quim Monzó: Vida i Obra

Biografia i Inicis

Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952. És un escriptor polifacètic: dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, corresponsal de guerra, autor de lletres de cançons, guionista de ràdio i de televisió, traductor i, sobretot, escriptor.

Les seves primeres obres, "L'udol del griso al caire de les clavegueres" i "Self-service", mostren influències estètiques de la generació dels setanta. No obstant això, Monzó va evolucionar cap a una narrativa més directa i propera al lector.

Característiques de la Seva Obra

Els seus contes es construeixen a partir d'una idea inicial única, sovint amb un gir final sorprenent. Aquest element genera:

• Un gag.
• Una situació còmica.
• Un efecte irreverent i absurd

Eduard Escalante: El Mestre del Sainet Valencià

Eduard Escalante és el representant més important del sainet valencià. Va nàixer al Cabanyal, fill d'una família petit burgesa. La seua professió va ser típicament artesana. Va escriure uns 47 sainets que el fan destacar per l'habilitat de retratar uns personatges i unes situacions que reflecteixen els canvis socials de la València preindustrial de mitjan s.XIX.

Obres Destacades d'Escalante

• Bufar en caldo gelat
• L'escaleta del dimoni
• Les xiquetes de "l'entresuelo"

Tots els sainets es caracteritzen per la força humorística i burlesca. És una crítica superficial i benigna perquè, de fet, els acceptava, encara que mai en les seues obres s'observa una actitud inconformista. Altres sainetistes... Continuar leyendo "Eduard Escalante, Teatre Valencià i Romàntic Català: Anàlisi i Autors Clau" »

A poesía de vangarda

O nacemento do século XX e a modernización literaria

O nacemento do século XX supón para Galicia un cambio importante no eido literario. Prodúcese un movemento xeneralizado de modernización na nosa literatura a todos os niveis. A poesía non foi allea a este proceso. Así, a comezos do século prodúcense no ámbito poético, coa coñecida xeración do 25, os primeiros intentos de achegamento aos movementos de vangarda europeos e a superación da poesía feita no Rexurdimento. É o momento de publicación de revistas (Yunque, Alfar…), nas que se presentan as ideas vangardistas, e de obras de clara influencia surrealista ou creacionista. Tamén sae do prelo o primeiro manifesto poético galego, o manifesto Máis alá!

Bilingüisme territorial

Es produeix quan un territori administratiu (país) es troba dividit en àrees lingüísticament definides. És un sistema de planificació lingüística propi dels estats federals. En aquests cada zona geogràfica té per oficial i de forma exclusiva la llengua pròpia del territori. Bèlgica n'és un exemple: a la regió de Flandes (nord) parlen flamenc, única llengua oficial, i a la regió de Valònia (sud), l'única oficial és el francès. La capital, Brussel·les, és bilingüe. La disciplina que l'estudia és la geografia lingüística.

Bilingüisme social

Es produeix quan en un territori conviuen diverses comunitats lingüístiques i una d'elles, la dels parlants de L1 (llengua pròpia del territori), es veu obligada... Continuar leyendo "Bilingüisme territorial i social" »