Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Ordenar por
Materia
Nivel

Les Quatre Grans Cròniques: Història de la Corona d'Aragó

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,15 KB

Les Quatre Grans Cròniques

Història de la Corona d'Aragó

Les cròniques són textos historiogràfics redactats durant els segles XIII i XIV que ofereixen una visió de l'antiga Corona d'Aragó i del seu procés expansionista cap a terres del sud i de la Mediterrània. Barregen història, política, ficció i testimonis personals, amb una triple finalitat: històrica, d'entreteniment i de propaganda política.

1. Crònica de Jaume I o Llibre dels fets

Narra, en un to autobiogràfic, la vida de Jaume I (1213-1276). Conta, seguint un ordre cronològic, el seu regnat i les seves conquestes territorials. S'adreça als lectors per explicar i justificar les seves actuacions.

Característiques principals:

  • Providencialisme: mostra un profund sentiment
... Continuar leyendo "Les Quatre Grans Cròniques: Història de la Corona d'Aragó" »

La Renaixença Catalana: Història, Cultura i Renaixement d'una Nació

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,61 KB

La Renaixença: Context Històric i Cultural

La Renaixença catalana va ser el resultat de diverses circumstàncies històriques:

  • Enfonsament de l'estat durant l'ocupació francesa.
  • Fracàs de la revolució liberal a Espanya i necessitat de trobar una sortida ideològica vàlida.
  • Tensions entre els sectors industrials i agraris.

Les troballes lingüísticoculturals de la Il·lustració i la introducció d'idees romàntiques i positivistes van ser fonamentals. El moviment de la Renaixença va intentar recuperar una consciència diferencial catalana i, alhora, adaptar els corrents més vius de la cultura europea en tots els camps de la creació.

Els senyals d'identitat nacional van sorgir en dos sentits:

  • El passat: sectors burgesos van fer una reivindicació
... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Història, Cultura i Renaixement d'una Nació" »

Evolución das Ciencias Sociais e a Educación en España: Unha Perspectiva Histórica

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 6,22 KB

Ciencias Sociais: Unha Visión Xeral

Ciencias Sociais: Conxunto de coñecementos que están organizados en base a teorías que son comprobables mediante un método. Son sociais porque o centro dese conxunto de saberes son as relacións humanas.

A Teoría das Tres Velocidades

As ciencias sociais móvense a tres velocidades distintas:

  • Sociedade: É o movemento máis rápido. Transformamos a realidade dunha forma rápida grazas á facilidade do avión, as redes sociais… No século XIX os cambios eran máis lentos, agora non. É a velocidade máis rápida, a que nós mesmos construímos.
  • Ciencia e Cultura: É a segunda velocidade, son os primeiros estamentos en filtrar o que acontece nunha sociedade. Os artistas son os primeiros en filtrar os acontecementos
... Continuar leyendo "Evolución das Ciencias Sociais e a Educación en España: Unha Perspectiva Histórica" »

Valora la repercussió de l’assaig de Joan fuster en el context de l’època

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,55 KB

Joan Fuster fou un intel·lectual compromés amb els indigents, va escriure assaig humanístic,sociopolític i dhistòria cultural. El seu estil és fresc, desenfadat, carregat de fòrmules col·loquials. La seua mirada és subtil, sagaç, irònica i càustica. Lassaig, fou perseguit durant els primers anys de la postguerra, era perillós per la seua càrrega ideològica. Fuster hagué de véncer en la seua trajectòria intel·lectual moltes adversitats: Entre les seues obres de caràcter humanístic cal destacar El descrèdit de la realitat: una reflexió sobre la funció de lart, sobre la capacitat creadora de lhome. Els textos sociopolítics són els més polèmics i influents, i provoquen tant adhesions com enfrontaments en una època
... Continuar leyendo "Valora la repercussió de l’assaig de Joan fuster en el context de l’època" »

La Restauración Borbónica en España (1875-1931): Sistema Político y Social

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,54 KB

La Restauración Borbónica (1875-1931)

1ª Etapa (1875-1902): Claves del Nuevo Sistema Político

El 1 de diciembre de 1874, el futuro rey Alfonso XII hizo público el Manifiesto de Sandhurst, redactado por Cánovas del Castillo para preparar la restauración monárquica. El manifiesto toma su nombre de la academia militar inglesa donde Alfonso XII realizaba estudios militares. El 9 de diciembre de 1874, el general Martínez Campos protagonizó el pronunciamiento de Sagunto, proclamando a Alfonso XII como rey.

La restauración contó con el apoyo de:

  • Políticos conservadores
  • Hombres de negocios
  • Militares de alta graduación

Todos ellos defendían el orden social, la propiedad y la confianza en la monarquía como garantía de estabilidad.

Cánovas del... Continuar leyendo "La Restauración Borbónica en España (1875-1931): Sistema Político y Social" »

Literatura Catalana Medieval: Orígens, Trobadors i Amor Cortés

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,41 KB

Els Primers Textos en Català

Els dos primers textos escrits en català són el Llibre Jutge i les Homilies d'Organyà.

L'inici de la Prosa

Ramon Llull (segle XIII) marca l'inici de la prosa en català.

L'inici de la Poesia

La poesia en català s'inicia amb la llengua dels trobadors dels segles XII i XIII.

L'Expansió dels Comtats Catalans

Conquesta del Sud dels Pirineus

Carlemany va conquerir el sud dels Pirineus i va organitzar el territori en comtats.

Guanys de Guifré el Pilós

Guifré el Pilós va aconseguir els comtats de Cerdanya, Urgell, Barcelona, Girona i Besalú.

L'Abat Oliba

L'Abat Oliba (971-1046) va promoure l'art romànic a Catalunya.

La Independència dels Comtats Catalans

Borrell II va independitzar els comtats catalans després que el rei... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Orígens, Trobadors i Amor Cortés" »

Límits de l'adolescencia Joan fuster

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,5 KB


15 Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster.

Joan Fuster i Ortells (1922 - 1992), va ser un escriptor valencíà en llengua catalana, figura del nacionalisme valencíà contemporani. La seva obra més influent, possiblement, va ser l'assaig Nosaltres, els valencians ,i és considerat un dels millors assagistes catalans de tots els temps.Estil fusterià Les obres de Fuster ens desvetllen aspectes del seu caràcter com la tenacitat, la intel·ligència, el desig de créixer com a escriptor.Descobrim un Fuster àcid, de vegades massa sarcàstic, molt marjalenc a un pas del mal gust. La seva personalitat àcida i viva, unida a la profunditat de l’erudició feien d’ell una persona tan atractiva com temuda.Va triar com a model lingüístic

... Continuar leyendo "Límits de l'adolescencia Joan fuster" »

Evolución del Teatro Gallego en el Siglo XX

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 2,87 KB

teatro 1º 1/3 sXX. Pode divirse en 4 etapas: 1.O t. Rexional dos precedentes das Irmand: falta d actores, escaso prestixio social do idioma. Crearon a Escolá Rexional de Declamación. Representáronse obras como A ponte d Lugrís Freire. Contido social, case revolucionario. Intentos falidos d reorganizar a Escolá. As representación eran breves, sen complicacións, cn temas cmo as reivindicacións agraristas, a explotación dos campesiños e algún idilio amoroso. Había 2 tipos d obras: d autores costumistas e d autores q continuaron cos temas sociais. 2.O t. Das Irmand: creouse a Irmandade de Amigos da Fala no 1916. Dedicou moita atención ao teatro. Querían a recup da identidade do país a través da ideoloxía nacionalista no xénero... Continuar leyendo "Evolución del Teatro Gallego en el Siglo XX" »

El Teatre Català Modern: De la Postguerra a l'Actualitat

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,74 KB

El Teatre Català: De la Postguerra a l'Actualitat

11. Renaixement i Renovació Teatral

El règim franquista va prohibir el teatre en català fins a l'any 1946, quan es van reprendre les activitats, conreant els models i les formes dramàtiques tradicionals del repertori de preguerra. Durant la segona meitat dels anys cinquanta i principis dels seixanta, la renovació va provenir d'aportacions d'autors com Palau i Fabre o Villalonga. També es van fundar plataformes teatrals com l'ADB (que pretenia connectar la literatura catalana amb les corrents europees) i l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que va afavorir el naixement i desenvolupament del teatre independent i la revalorització de les figures del director, escenògraf i intèrpret.

A finals... Continuar leyendo "El Teatre Català Modern: De la Postguerra a l'Actualitat" »

Esplendor y Evolución del Gallego-Portugués Medieval: Sociedad, Lengua y Literatura

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,37 KB

La Era Compostelá: Apogeo de la Sociedad Gallega Medieval

¿Qué es la Era Compostelá?

La Era Compostelá se refiere al período de máximo esplendor de la sociedad gallega medieval, entre los siglos XII y XIII. Las causas de este apogeo fueron:

  • Galicia como tierra de retaguardia en las luchas contra los árabes.
  • El cese de los ataques marítimos normandos.
  • Mejoras en la agricultura, que permitieron alimentar a la población y generar riqueza en las urbes.
  • El crecimiento de las ciudades.
  • Intercambios culturales.
  • El poderío de la nobleza gallega.

Orígenes y Evolución del Gallego-Portugués

¿Desde cuándo existe el gallego como idioma diferenciado?

El gallego existe como idioma diferenciado desde el siglo VIII. Las pruebas de su existencia son la... Continuar leyendo "Esplendor y Evolución del Gallego-Portugués Medieval: Sociedad, Lengua y Literatura" »