Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

I. Freud busca validar sus ideas sobre la etiología de la histeria a través del análisis de los sueños y la asociación libre, basándose en su paciente Dora. Freud señala que el relato que el paciente neurótico hace de su historia se ve alterado por diversos factores: insinceridad consciente, amnesias verdaderas, falsos recuerdos y alteración de la continuidad del orden temporal.

Trastorno de Afecto (Asco)

Una persona que, ante una ocasión favorable a la excitación sexual (afecto placentero), desarrolla repugnancia y asco (afecto displacentero) es histérica, existan o no síntomas somáticos. El encuentro amoroso con el Sr. K generó tres síntomas:

1. Desplazamiento de una sensación (asco): El genital masculino recuerda funciones excrementales.

Valencia

Possessius: meu, meua, meus, meues
Tres localitzacions per als demostratius: este, eixe, aquell
Llèxic propi: prompte (aviat), xic (noi), bou (toro), llevar (treure alguna cosa), orellals (arracades), escurar (rentar els plats)

Nord Occidental

Es mantenen els articles lo i los: lo pare, lo Joan
Lèxic propi: selló (càntir), sargantalla (sargantana), bajoca (mongeta), despús-demà (demà passat), mançana (poma), panís (blat de moro), padrí -ina (avi-àvia), etc.
Les terminacions del subjuntiu es fan majoritàriament en -e: cante

Català central

Ieisme en pronúncies com: paia, ceia, ui, vui
Alternança de l'article el/en: el Joan / en Joan
Lèxic específic: mandra, cargol, cartró...

Balear

Reducció dels diftongs -qua i -gua a -co i -go:... Continuar leyendo "Varietats lingüístiques a les terres de parla catalana" »

ESCRIPTURA TEATRAL ACTUAL

A partir del 1975, la feina i la funció de l’autor teatral es van diluir; els protagonistes eren ara els directors, la imatge i les tècniques de treball col·lectiu. En aquest context, grups com Els Joglars es consolidaven, i aparegueren altres que es fundaren més tard, com La Fura dels Baus, qui protagonitzà la part més innovadora del teatre de grup.

Cap a finals dels 80, aquest estat de coses va començar a canviar. Amb l’anomenat fenomen de “recuperació del text”, la paraula es revaloritza per la seua capacitat d’abstracció. En l’escena catalana aquesta renovació fou protagonitzada per l’evolució de Benet i Jornet. La seua obra té el mèrit de saber connectar amb les noves formes d’escriptura,... Continuar leyendo "Escriptura Teatral Catalana: Evolució i Autors Clau" »

Historia de la llengua I

Segle XIII, Ramon Llull (1232-1315) va convertir la nostra llengua en un instrument apte per a la creació literària i científica. S'expressava exclusivament en llatí en els territoris d'Europa occidental. L'obra de modernització feta per Llull va ser continuada per la conselleria Reial, que va ser creada en el Segle XII i va actuar com a element unificador i cohesiu de la llengua catalana. Característiques: oracions llargues amb predominança de la subordinació.

Cultismes freqüents i tecnicismes administratius abundants.

El verb de l'oració principal solia estar situat al final del conjunt oracional, a imitació de la sintaxi llatina.

Un ús moderat dels articles. La conselleria va existir fins al Segle 1494, any... Continuar leyendo "Història de la llengua catalana: evolució i decadència" »

Literatura Galega do Exilio (1936-1976)

Unha Visión Xeral

O triunfo dos fascistas na guerra civil española supuxo a implantación dunha política cultural e lingüística terribelmente centralizadora e homoxeneizadora, que impuxo un silencio obrigado na literatura galega.

Como consecuencia da vitoria en 1939 dos militares sublevados contra a República, o labor literario que se comezara a desenvolver no primeiro terzo do século XX ten que trasladarse fóra de Galicia ata 1950, ano da morte de Castelao e da auto disolución do Partido Galeguista. Nese ano a loita galeguista abandonaba a escena política e centrábase no labor cultural, impulsado polo grupo Galaxia. Mentres, entre 1939 e 1950, o centro da actividade literaria galega pasará a... Continuar leyendo "Literatura Galega do Exilio (1936-1976): Unha Visión Xeral" »

Tot seguit comentarem el registre lingüístic i d’aquest fragment de la novel·la. L'autor utilitza un registre formal/literari i segueix una modalitat estàndard amb un nivell de formalitat mitjà-alt. El text presenta oracions subordinades i un lèxic específic relacionat amb... A més, s'hi troben figures retòriques que aporten dinamisme, càrrega estètica i criden l'atenció del lector. En resum, aquest fragment pertany a un registre formal/literari.

El Teatro Gallego: De Divertimento a Arma Política

Las Irmandades da Fala

Con las Irmandades da Fala, el teatro deja de ser un mero entretenimiento para convertirse en un arma política. La oferta teatral se diversifica. En 1919, la Irmandade de A Coruña crea el Conservatorio Nazonal de Arte Galega, y otras Irmandades también organizan sus agrupaciones artísticas.

Autores Destacados

Ramón Cabanillas

* A man da Santiña: Comedia en prosa donde las clases señoriales hablan en gallego por primera vez. * O Mariscal: Drama histórico en verso que presenta a Pero Pardo de Cela como abanderado de la oposición gallega al centralismo.

Armando Cotarelo Valledor

* Hostia: Tragedia histórica sobre la ejecución de Prisciliano.

Xaime Quintanilla

* Alén:... Continuar leyendo "El Teatro Gallego: De Divertimento a Arma Política" »

Características da filosofía

A fiolosfía fronte o mito A palabra fiolofía significa amor ao saber, é un tipo de saber que se iniciou cando os primeiros fiolósofos gregos buscaron unha explicación racional das cousas fronte á expicación mítica. Podemos definir os mitos dicindo que son narracións lendarias, aceptadas como verdadeiras , nas que interveñen acontecementos e seres sobrenaturais. Os mitos daban explicacións da totalidade da realidade e nisto coincidían coa filosofía. O mito caracterízase por:

• no mito as divindades son responsables dos acontecementos naturais e do comportamento humano. Polo tano as causas dos fenómenos, ao ser seres divinos, son extrínsecas ao fenómeno que se tenta explicar.
• O que acontece no universo

El Segle d'Or Valencià

El Regne de València va experimentar un creixement econòmic i un esplendor cultural. Gràcies a l'estabilitat social i al dinamisme comercial, el regne es va convertir en el territori capdavanter de la Corona d'Aragó.

Els Borja es van convertir en un dels clans més poderosos de la política europea de la segona meitat del segle XV. Calixt III i Alexandre VI van arribar a ser papes.

Aquest va ser el moment en què s'escriuen les obres d'autors destacats com Ausiàs March, Joanot Martorell, Isabel de Villena i Jaume Roig.

Es van construir grans edificis gòtics, com les Torres dels Serrans.

Esdeveniments Clau del Segle XV a Europa

Una sèrie de fets van provocar transformacions profundes que van canviar la societat europea... Continuar leyendo "Segle d'Or Valencià, Segle XV i Literatura Medieval" »