Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

El Moviment Romàntic

El moviment romàntic es va caracteritzar per la sensibilitat emocional i la subjectivitat de les seves obres. Va ser un corrent que va rebutjar els preceptes d'ordre, calma i racionalitat de l'època clàssica i neoclàssica de finals de segle XVIII. El romàntic exaltava la bellesa i els ideals, donant llibertat als sentiments.

Rebuig dels Cànons Clàssics

Rebuig dels cànons clàssics i, per tant, de l'estètica neoclàssica del segle XVIII.

Defensa de la Llibertat de l'Artista

Defensa de la llibertat de l'artista i de l'originalitat de l'obra d'art.

Predomini del Sentiment

Predomini del sentiment sobre la raó: introspecció, subjectivitat i individualisme.

Interès per l'Irracionalisme

Interès per l'irracionalisme, la imaginació,... Continuar leyendo "Moviments Literaris: Romantisme, Realisme i Renaixença" »

Les novel·les de cavalleria dels segles XII al XIV van ser les més comunes, destacant les novel·les artúriques, un cicle d’obres entorn dels cavallers de la Taula Rodona i la seva recerca pel Sant Graal. Els autors més reconeguts van ser Chrétien de Troyes i Blandín de Cornualla. Els personatges eren arquetípics, amb protagonistes plans i esquemàtics i d’una sola peça. Els herois no tenen mai debilitats ni malalties, ja que són invencibles gràcies a les seves virtuts i capacitats sobrenaturals. El temps narratiu sol ser llunyà i poc concret. Els escenaris solen ser indrets exòtics, llunyans i imaginaris, amb una ambientació fantasiosa i poètica. A la història no hi apareixen personatges ni episodis històrics, i si n’hi... Continuar leyendo "Novel·les de cavalleria: segles XII-XIV" »

La principal aportación de Feuerbach

La principal aportación de Feuerbach fue la denuncia de la religión como autoalienación, como desdoblamiento del mundo en dos: el terrenal y el celestial. Para Feuerbach, Dios no es más que la proyección de la esencia humana fuera de sí. Son los seres humanos quienes crean a Dios, no al revés. La imagen de Dios es construida por los seres humanos con lo mejor de sí mismos, como una proyección idealizada de sus mejores cualidades y aspiraciones, pero que ya no reconocen como propias. No hay más Dios que el ser humano. No hay más mundo que este mundo. No hay más Teología que la Antropología.

La tarea emprendida por Feuerbach

La tarea de Feuerbach fue reducir el mundo religioso a su fundamento terrenal,... Continuar leyendo "Feuerbach, Marx y la alienación humana" »

Rosselló-Pòrcel

L'obra de Rosselló-Pòrcel és breu però densa, significa una innovació total. R-P va esdevenir símbol de la generació perduda amb la Guerra Civil, com Espriu, Riba… Tenia com a professor G. Alomar. Va aparèixer una Antologia de poetes mallorquins en traducció al castellà, R-P havia fet el pròleg i part de la traducció. El 1935 va escriure un assaig sobre la poesia de Guillén, i un altre sobre Quevedo. Morí de tuberculosi el 1938, Imitació del foc es va publicar el mateix any com a obra pòstuma. Ultra la seva vinculació a l'Escola Mallorquina, els crítics han assenyalat la filiació de R-P a la "poesia pura". R-P rebé influència d'aquesta estètica purista i refinada a través de Riba i d'alguns poetes de... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Rosselló-Pòrcel i Teatre del Segle XX" »

Decadentisme i vitalisme a Catalunya

Decadentisme (simbolisme, esteticisme) basat en els símbols, elements que tenen significat, art que crea bellesa, art per l'art, esperit de canvi, art com a religió, amb poc aprofundiment. Vitalisme (regeneracionisme) - sentiment de canvi, conflictes polítics, l'artista com a messies. Apareixen dos partits polítics que formen la Lliga Regionalista. Música (temes catalans, òperes alemanyes) Enric Morera, Enric Granados, Amadeu Vives, creen el Coral Orfeó Català amb Lluís Millet. Pintura impressionistes (francesos), prerafaelistes (anglesos), retorn a la senzillesa (Ramon Casas, Rusiñol). Escultura amb grups escultòrics i façanes (Josep Llimona). Arquitectura en l'època d'esplendor amb Gaudí i... Continuar leyendo "Modernisme a Catalunya" »

La publicación, en el año 1976, de Con pólvora e magnolias de Xosé Luís Méndez Ferrín puede suponer la superación de la poesía social imperante en aquel momento y servirá para consolidar el esteticismo como línea predominante dentro del género lírico. A este primer paso se sumará la aportación de Alfonso Pexegueiro con su poemario Seraogna. Así, al amparo de estos dos poetas nacen en Galicia tres grupos poéticos que van a representar la consolidación de esta nueva corriente poética. Estamos hablando de Rompente, Cravo Fondo y Atén.

El más innovador y rupturista, como bien recoge su nombre, será Rompente, integrado por el propio A. Pexegueiro, Antón Reixa, Alberto Avendaño y Manuel Romón. Ponen en marcha iniciativas como... Continuar leyendo "Poesía gallega a finales del siglo XX y principios del XXI: Temas, autores y tendencias" »

Joan Fuster: Referent de la Cultura Valenciana

El conjunt de la producció literària de Joan Fuster s'ha convertit en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. Amb els seus assaigs va naturalitzar la prosa d'idees i va abandonar la dedicació tradicional de la nostra literatura als versos. A més a més, la influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. En aquest llibre, l'examen de consciència característic de l'assaig de Fuster es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d'aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i... Continuar leyendo "Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Assaig i Identitat" »

Teatre: Característiques

Aquest fragment està extret d'Àngel Guimerà, dramaturg popular de la literatura catalana, l'objectiu és representar uns fets davant un públic amb personatges, gènere de l'acció (acotacions, venen entre parèntesi i cursiva. Notes sobre els personatges la interpretació, l'acció que fan en aquell moment), diàleg és la forma de comunicació no hi ha narrador (ex. amb el text), llenguatge escènic (apunts, ens dóna info. de decorats i escenografia), funció lingüística del text normalment apelativa (té una intenció de reacció cap al receptor reflexió emoció o diversió). Organització, acte (és cada una de les divisions d'una obra dramàtica separada de les altres per un interval d'acció o de temps)... Continuar leyendo "Característiques del teatre i gèneres teatrals" »

A Narrativa de Nós: Castelao e Risco

Renovadores da Narrativa: Características Comúns

• Os dous autores manifestan unha decidida vocación de modernidade (buscando influencias alleas).
• Incorporan o marabilloso e o fantástico como temas literarios.
• Utilizan o humor como trazo esencial da nosa cultura, en contraposición á comicidade máis vulgar dalgúns precedentes decimonónicos.
• Optan por unha ambientación urbana.
• Utilizan a figura do «lector colaborador», que participa no desenvolvemento da acción.

Utilización do Mundo de Ultratumba no seu 1º Relato

En Do caso que lle aconteceu ao Dr. Alveiros (1919), Risco fai aparecer a momia de Tuthankhamon ¡3 anos antes de que Howard Carter atopase a súa tumba!

Un ollo de vidro (1922) está ambientada... Continuar leyendo "Castelao, Risco e a Xeración do 25: Renovación Literaria en Galicia" »

LIT MODERNISTA:

La recerca de l'art total. Incorpora tècniques d'altres manifestacions artístiques, com ara la musicalitat de les paraules i descripcions coloristes. El teatre és el gènere més propici per a aquesta experimentació, ja que hi participen les arts plàstiques i la música.

Reproducció de tensions

Entre l'artista incomprès i la societat burguesa.

Tècnica descriptiva impressionista

L'artista vol suggerir com són les persones, els llocs i els objectes des del seu punt de vista i segons l'estat anímic.

Sinceritat i verisme

L'autor vol contagiar els seus sentiments al públic lector mitjançant la descripció subjectiva dels personatges i dels objectes.

Defensa de la llengua moderna

Però depurada de barbarismes i vulgarismes, encara... Continuar leyendo "L'art total del Modernisme: literatura, narrativa i teatre" »