Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Religión

Ordenar por
Materia
Nivel

Tesmoi, Nomoi i Legitimitat del Poder Polític

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,19 KB

Tesmoi i Nomoi

Tesmoi: lleis no escrites, usatges i costums establerts fonamentats en les creences tradicionals que són acceptats com a imperatius naturals, religiosos o morals que hom hauria d'obeir.

Nomoi: lleis escrites, sovint amb data de redacció, que o bé són obra d'un legislador o bé són fruit del consens entre els ciutadans, és a dir, d'un conveni i, per tant, convencionals.

Constitucions

Constitucions reals autèntiques: monarquia, aristocràcia, timocràcia

Institucions de la constitució ideal o veritable: assemblea, magistratures, tribunals.

Legitimitat del Poder Polític

Legitimitat del poder polític: teològica, natural, tradicional, racional, moral, legal, personal.

Govern Pastoral Cristià

  • Temporalitat: el ramat ha estat confiat
... Continuar leyendo "Tesmoi, Nomoi i Legitimitat del Poder Polític" »

Europa a l'Edat Mitjana: Política, Economia, Religió i Cultura

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,53 KB

Política a l'Europa Medieval

Al començament del primer mil·lenni, Europa estava dividida en dues grans zones. Al sud i a l'oest de la línia traçada pel Rin i el Danubi, la civilització romana constituïa una unitat cultural i lingüística. Al nord i a l'est d'aquesta línia se situava l'Europa germànica i eslava, amb grups tribals més endarrerits.

Al segle IV, l'emperador Teodosi va dividir l'imperi entre els seus fills Honori i Arcadi. Bizanci seguia sent un focus cultural i econòmic de primer ordre, però no va aconseguir refer la unitat de la Mediterrània, i els regnes germànics van acabar imposant la seva organització.

Al segle VII, un fenomen extraordinari, l'aparició de l'Islam, va dur a terme grans conquestes, arribant a la... Continuar leyendo "Europa a l'Edat Mitjana: Política, Economia, Religió i Cultura" »

Orígens i conseqüències del Luteranisme i la Contrareforma

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,74 KB

Com va sorgir el luteranisme

El monjo agustí alemany Martí Luter va protestar contra les indulgències amb la publicació de les seves 95 tesis, en què criticava el papa. Aquest li va ordenar que reconegués públicament que s’havia equivocat, però Luter no ho va fer i va ser excomunicat. Des d’aquell moment, Luter va començar a difondre les seves idees, que van donar origen a una nova església cristiana

Idees principals luteranisme:

  • Les persones se salven per la fe, i no pas per les obres que facin.
  • Els creients es relacionen directament amb Déu per l’oració, sense necessitat que els sacerdots exerceixin d’intermediaris.
  • L’única font de veritat són els textos sagrats. Cada persona pot interpretar la Bíblia, sense que hagi d’acceptar
... Continuar leyendo "Orígens i conseqüències del Luteranisme i la Contrareforma" »

Conceptos Clave del Cristianismo Primitivo: Revelación, Credo y Seguimiento

Clasificado en Religión

Escrito el en español con un tamaño de 5,07 KB

Conceptos Clave del Cristianismo Primitivo

REVELACIÓN

La segunda característica de creer de modo cristiano consiste en acoger las enseñanzas de Jesucristo como Revelación de Dios, como Palabra de Dios.

CREDO

El credo o símbolo de la fe es una fórmula fija que resume los artículos esenciales de la religión cristiana e implica una sanción de la autoridad eclesiástica.

SEGUIMIENTO (DE CRISTO)

La tercera característica del modo cristiano de creer tiene un contenido moral, significado ordinariamente con la expresión “seguir a Jesucristo”.

MORAL

La moral cristiana no es un moralismo, no se fundamenta en el esfuerzo personal. Es un don de Dios, por medio de los sacramentos Dios nos ayuda con su gracia para que seamos capaces de amar al modo... Continuar leyendo "Conceptos Clave del Cristianismo Primitivo: Revelación, Credo y Seguimiento" »

Aigües encantades personatges

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,86 KB

Les forces immobilistes i reaccionàries i les Forces del progrés
Al Bàndol de les forces immobilistes i reaccionàries es trobarien els poderosos del poble com el batlle, el cacic i el mossèn. Aquests s’oposaran totalment al Llarg de l’obra als propòsits del Foraster i de la Cecília, a través de diàlegs En contra i fent ús del seu poder per a expulsar el Foraster del poble. Mentre El poble és ignorant ells poden exercir el seu poder. Tot i així, el batlle del Poble canvia la seva actitud front el Foraster i decideix donar suport al seu Projecte oposant-se a les prohibicions de la seva dona, del mossèn i d’en Pere. En Canvi, les forces del progrés són la Cecília i el Foraster, que venen de la Ciutat, i ofereixen noves idees... Continuar leyendo "Aigües encantades personatges" »

La Contrareforma i la difusió del catolicisme

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,12 KB

La lluita contra els protestants

Davant de la amença del protestantisme, el papa va crear la Congregació del Sant Ofici o Inquisició Romana, diferent de la Inquisició medieval: era un tribunal eclesiàstic permanent. Els sospitosos d'heretgia eren sotmesos a un judici, anomenat acte de fe. En aquesta cerimònia els condemnats havien d'abjurar públicament les seves creences i podien tornar a l'església. En alguns casos, els qui no es retractaven eren condemnats a la foguera. També es va crear la Congregació de l'Index que s'encarregava de publicar la llista de llibres.

El Concili de Trento

La jerarquia eclesiàstica va impulsar a l'interior de l'església un moviment de renovació conegut amb el nom Contrareforma: tenia com a objectiu corregir
... Continuar leyendo "La Contrareforma i la difusió del catolicisme" »

Muerte de Jesús: Contexto Histórico y Significado Redentor

Clasificado en Religión

Escrito el en español con un tamaño de 2,63 KB

Circunstancias Históricas de la Muerte de Jesús

Diversos factores confluyeron en la condena a muerte de Jesús. Entre ellos, podemos destacar:

  • La envidia de los príncipes de los sacerdotes, porque enseñaba como quien tiene autoridad. (Mc 15, 10)
  • La hostilidad de los escribas y los fariseos, porque Jesús «no sólo quebrantaba el sábado (haciendo milagros), sino que también llamaba a Dios Padre suyo, haciéndose igual a Dios». (Jn 5, 18)
  • La resonancia de la resurrección de Lázaro, que llevó a Caifás y al Sanedrín a sentenciar la muerte de Jesús ante el temor de que el pueblo creyese en Él. (cfr. Jn 11, 47-53)
  • La traición de Judas Iscariote, que entregó a Jesús por «treinta monedas de plata» (Mt 26, 15)
  • La cobardía de Pilato, ante
... Continuar leyendo "Muerte de Jesús: Contexto Histórico y Significado Redentor" »

Prejudicis lingüístics i la importància de les llengües

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,24 KB

Prejudicis lingüístics (= minorització = substitució)

Un prejudici lingüístic és una opinió sobre les llengües que no té com a base el coneixement lògic. Afecta les llengües minoritzades i en procés de substitució.

Jesús Tuson a "Una imatge no val més que mil paraules" distingeix entre:

- a. Mites innocents, fruit de la ignorància o manca de realisme enfront del món i qui ho diu no té suficient informació sobre el tema, com: "Una imatge no val més que mil paraules", "Hi ha llengües que sonen molt bé" i "Hi ha llengües fàcils i llengües difícils".

- b. Mites fruit de la tradició educativa acrítica, establerta segons els paràmetres més anacrònics, com: "Fer literatura és cosa d'uns pocs", "Els estudiants parlen malament"... Continuar leyendo "Prejudicis lingüístics i la importància de les llengües" »

Les Primeres Civilitzacions: Egipte, Mesopotàmia, Índia i Xina

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,74 KB

Les Primeres Civilitzacions (IV-II mil·lenni aC)

Egipte

La civilització de l'antic Egipte es va desenvolupar a la riba del riu Nil en tres etapes: el Regne Antic, el Regne Mitjà i el Regne Nou, fins a l'any 31 aC. El faraó era el cim de l'organització política i social. Fins al Regne Mitjà, el faraó va tenir un caràcter sagrat. Era, a més, l'amo de totes les terres, per les quals rebia tributs.

Politeisme i vida d'ultratomba

Els deus eren generalment les forces de la natura i alguns animals, representats amb caràcters antropomorfs.

Art de caràcter religiós

Les piràmides, entre les quals destaca el conjunt de Gizeh, eren les tombes dels faraons del Regne Antic.

Mesopotàmia

La regió compresa entre els rius Tigris i Eufrates va estar dominada... Continuar leyendo "Les Primeres Civilitzacions: Egipte, Mesopotàmia, Índia i Xina" »

Els Sagraments de l'Església Catòlica: Signes Visibles de la Gràcia de Déu

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,28 KB

Els Sagraments de l'Església Catòlica

Esdeveniments, Festes i Celebracions

Al llarg del cicle de la vida, celebrem tradicions i costums arrelats en la història i la fe. Aquestes celebracions, sovint de caràcter general, comparteixen elements comuns:

Elements Comuns a les Celebracions

Paraula:
  • Textos, discursos, explicacions
  • Intervencions i participació
  • Paraula de Déu, presidida per l'homilia, catequesi
  • Pregària dels assistents
Música:
  • Himnes, cants, instruments
  • Expressió de sentiments
  • Litúrgia cristiana com a resposta a Déu
Gestos:
  • Corporals, amb les mans, aplaudiments
  • Diferents actituds: asseguts, drets, de genolls
  • Signes en moments concrets, com la benedicció
Símbols:
  • Aigua, llum, banderes, estàndards
  • Realitats diverses: pa i vi (símbols eucarístics)
... Continuar leyendo "Els Sagraments de l'Església Catòlica: Signes Visibles de la Gràcia de Déu" »