Abolició dels Furs Bascos: Conseqüències i Context Històric

El Règim de la Restauració i l'Abolició dels Furs

Cánovas del Castillo i Sagasta: El Bipartidisme

D'una banda, el partit conservador de Cánovas del Castillo i, de l'altra, el de Sagasta. Es va elaborar una Constitució de caràcter moderat que no reconeixia la sobirania nacional i que mantenia els drets tradicionals de l'Església Catòlica. Els articles de la Constitució van ser aprovats en breu temps. Serien partits elegits per sufragi censatari.

Joaquín Costa i el Regeneracionisme

Joaquín Costa, contrari al règim de la Restauració, va mostrar els seus ideals criticant i denunciant la corrupció del sistema. Els seus principis polítics i ideològics el van portar a col·locar-se com a líder d'un moviment contrari al sistema canovista, que defensava la necessitat que tenia Espanya de reiniciar la seva vida des d'altres fonaments per assolir el desenvolupament. El sistema es va allargar fins al cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera.

Anàlisi de la Llei d'Abolició dels Furs (21 de juliol de 1876)

Context i Característiques del Text

És un text històric primari, de tema polític. El seu autor són les Corts i la seva finalitat és pública. El tema central del text és l'abolició dels furs de les províncies d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia. Les principals idees fan referència a les obligacions d'assistir al servei militar, pagar impostos i la necessitat d'acomodar les lleis a la nova realitat.

Contingut i Conseqüències de la Llei

El text pertany a la Llei del 21 de juliol de 1876, en la qual queden suprimits els furs. S'estén a aquests territoris l'obligació que tenen tots els espanyols d'acudir al servei de les armes i de contribuir a les despeses comunes. Com és ben conegut, són dos dels privilegis continguts en els furs. La primera obligació és que, quan es convoquin quintes, hauran de respondre amb el contingent d'homes que els correspongui. Aquesta qüestió del nombre fix va motivar que els adinerats no hi anessin mai. El segon dels assumptes que tracta el text és el de l'obligació de les províncies a contribuir en les despeses de l'Estat.

El Concert Econòmic i les Guerres Carlines

Origen i Funcionament del Concert Econòmic

Poc després, el mateix govern de Cánovas mantindrà l'autonomia fiscal sota el nom de "Concert Econòmic". Va ser una manera de donar algun tipus de satisfacció als liberals partidaris dels furs. La base d'aquest nou sistema era la quantitat fixa que les Diputacions pagarien a l'Estat a canvi de ser les recaptadores dels impostos en cadascun dels territoris.

Les Guerres Carlines i la Fi dels Furs

Després de la mort de Ferran VII, va començar la lluita per la seva successió entre carlins i liberals. El 1848 comença la Segona Guerra Carlina que es va prolongar fins al 1849. Aquesta guerra no va tenir grans repercussions. Pavía i Serrano van donar un cop d'Estat que va fer caure la Primera República. Aquest moment va ser aprofitat pels carlins i així va esclatar la Tercera de les Guerres Carlines. Després de la derrota carlina, Cánovas va eliminar definitivament els furs.

Conseqüències de l'Abolició dels Furs

El text recull l'abolició definitiva dels Furs, imposant als seus habitants l'obligació d'anar al servei militar i de pagar els impostos, igual que la resta d'espanyols. La pèrdua dels furs serà un tema viscut amb gran intensitat en la societat basca i donarà origen al "tradicionalisme".