Acció Social i Rol i Estatus: Conceptes Clau en Sociologia

ACCIÓ SOCIAL

Una acció social és el comportament que du a terme un individu enfront de l'entorn tenint en compte l'existència d'altres individus que interaccionen amb el mateix medi. L'acció espera una resposta per part d'aquella comunitat segons les normes preestablertes de conducta o experiències prèvies.

El sociòleg alemany Max Weber (1864-1920) va distingir les accions individuals de les socials, a les quals va definir com aquelles conductes humanes (també toleràncies o omissions) intencionals, amb significat orientat per i per a altres, i són aquestes les que són objecte del estudi de la Sociologia. Per a aquest autor, aquestes accions que determinen la conducta pròpia, o viceversa, poden ser actuals, passades o expectatives futures, com ara una venjança per un fet anterior. Una acció social pot ser, segons Max Weber:

• racional: quan la raó guia l'acció. Les fem conscientment per tal d’assolir objectius. Per exemple una investigació científica o bé una inversió econòmica en un negoci.
• instrumental: destinada a aconseguir un objectiu en l’àmbit dels valors, guiat per principis morals o ètics (religió, ideologia...)
• emocional: quan sorgeix de l'expressió de l'emoció davant els altres
• tradicional: guiada pel costum, el comportament racional es gairebé insignificant (per exemple celebració de festes)

L'acció social és un comportament social complex, ja que preveu la reacció del conjunt i no solament d'un mateix o del medi, però és menys avançada que la relació social.

ROL I ESTATUS

Rol

El rol té a veure amb les expectatives que tenim davant d’algú que ens indica quina és la seva professió. Aquest paper s’ha après durant la socialització, és a dir, està interioritzat en la seva personalitat social. Un rol social el desenvolupen moltes persones i està establert. Això ens permet reconèixer els diferents rols, p. ex. El rol d’estudiant, de professor, d’advocat, de taxista, de mare. L’individu com a actor i membre de diversos grups apren simultàneament diversos rols socials. Cada persona participa en molts grups i en cada grup representa un rol. No inventa la manera en la que l’ha de representar, sinó que fa el que s’espera que faci. Els rols poden ser:

• assignats: són els que ens són donats des de fora, de manera automàtica o deliberada (el rol de fill, oncle, avi, adolescent…)
• assumits: són rols adoptats voluntàriament, per exemple quan algú decideix casar-se o tria una professió.

Alguns rols tenen molt valor social i són apreciats, mentre que altres no tant, uns tenen gran responsabilitat i altres no tanta.

Estatus

L’estatus té a veure amb el prestigi, els drets suposats que li dona a cada persona la seva posició, els privilegis que se’n deriven (que difereixen en cada cas però que hi són tant per un bisbe com per un escombriaire). L’estatus fa referència, no només al lloc que ocupa, sinó també a que les altres persones li reconeguin un determinat rang. Per tant, l’estatus no depèn només del que fem, pensem o del que som, sinó també del que els altres membres de la societat pensem com som. És a dir, les persones no creem el nostre propi estatus (si bé tampoc estem sotmesos passivament al judici de la societat).

Tipus de estatus

• L'estatus adscrit o prescrit: és el que és donat a l'individu per naixença, i aquest no el perd faci el que faci (per exemple, el sexe, l'edat, el parentiu, etc.). És la posició imposada sense participació ni control de l'individu.
• L'estatus transferit: en aquest cas, l'element voluntari de realització pròpia tampoc no hi té cap paper. Per exemple: Pere III el Cerimoniós tenia l'estatus adscrit de primogènit de la família reial i per això va heretar el tron. Quan el seu pare va morir, li va ser transferit l'estatus de rei.
• L'estatus adquirit: depèn de l'esforç que l'individu fa per aconseguir-lo. És un estatus al qual es pot accedir, segons les societats, per l'esforç, pel treball i la dedicació o per la sort que es tingui, o per una acumulació de tot plegat. S'ha de guanyar mostrant capacitat o el dret a ocupar una posició, sol donar-se activitats econòmiques, polítiques o religioses.