Acròpolis

Parteno: Cronologia.447-432 a. C.Estil.És d’estil grec clàssic,construït per Ictinos i Cal.lícrates i Fídies el supervisor.Materials: marbre del Pentèlic i fusta. Sistema constructiu: arquitravat Context Historic: El Partenón s'edifica durant el període denominat "plena època clàssica", que es desenvolupa després de la finalització de la Segona Guerra Mèdica contra els perses (480-479 a. de C.)La victòria final va correspondre als grecs, quedant consolidada durant uns anys l'hegemonia d'Atenes. En aquesta polis es va abordar un procés de reconstrucció d'edificis arruïnats pels perses. La construcció del *Partenón ve a coincidir en gran part amb el govern de l'arcont Pèricles (443-429), durant el qual es consolida el sistema democràtic i la ciutat viu uns anys d'esplendor, pau i prosperitat. Anàlisi formal: Elements de suport: la columna és el principal element de suport. Es compon de base, fust i capitell. En el cas de l’estil dòric suprimeix la base, i el fust està estriat amb aresta viva, recolza directament sobre l’estilobat. En el capitell, d’extrema senzillesa, hi podem distingir tres parts: collarí, equí i àbac. Elements suportats: lentaulament, que recorre tot el perímetre. Està compost per un arquitrau, un fris i una cornisa. Juntament amb els murs i les columnes interiors es responsabilitzen de la coberta inclinada a dues aigües que a les dues façanes desaiguen en frontons respectius.Espai exterior: aquest temple dòric té planta rectangular.Està orientat de lEst a Oest. A lOest estava la cambra del tresor, quasi quadrada, anomenada Partenó, que a la llarga donà nom al temple. El temple dAtenea Pàrtenos és perípter, perquè està voltat duna renglera de 17 columnes als costats, i octàcsil, perquè presenta vuit columnes a la façana. És també amfipròstil, perquè té dos pòrtics, un anterior pronaos- i un altre posterior darrere lopistodomos. Els recintes dels pòrtics són hexàstils, és a dir, de sis columnes. Les columnes saixequen sense base des dun estilobat i dos estereobats que constitueixen lescalinata daccés a ledifici des de qualsevol dels costats. Les columnes són dòriques.Suportat per les columnes hi ha un entaulament, format en primer lloc per larquitrau, que es recolza directament sobre les columnes, llis i sense cap ornament, en segon lloc hi ha el fris que està dividit en tríglifs.  I en tercer lloc una cornisa que sobresurt i que protegeix de laigua de la pluja la resta de components, en els elements de la qual se situen uns petites escultures de terracuita anomenades acroteris que serveixen per a dissimular els conductes de desguàs de la coberta. La coberta del temple, a dues vessants forma en els extrems dos triangles isòsceles anomenats frontons, amb un espai interior, el timpà, profusament decorat on es narra el neixement d'Atenea q surt del cap de Zeus i posteriorment la disputa entre posido i Atenea per la conquista de la polis. Espai interior: El Partenó era un edifici de planta rectangular amb una cel·la interior dividida en dues estances incomunicades, el pronaos o vestíbul que era l'entrada i el naos on es guardava l' estàtua de la deessa i no accedia ningú. Funció:  El Partenó no era pròpiament un temple de culte, ja que no hi havia altar, sinó una ofrena monumental als déus com a agraïment dels seus favors i la seva gran acumulació de riqueses, - incloent-hi lestàtua dAtenea de Fidias era una demostració de la grandesa dAtenes. ERECTEON:Nom:ErectèoArquitecte:MnèsiclesCronologia:421-406aC Localització: Acròpolis d'Atenes Estil: grec clàssic Materials: marbre del Pentèlic Sistema constructiu: arquitravat. El temple de l’Erectèon ha estat considerat el màxim exponent de l’arquitectura jònica de l’ Acròpolis atenesa. El seu disseny tan particular és més per motius topogràfics (el solar en que fou erigit és irregular i molt inclinat) i de respecte a lloc de culte més antics que per raons estètiques. És famós sobretot pel destacable pòrtic de les Cariàtides i per l’esveltesa de les columnes. Anàlisi formal: Els murs, les columnes jòniques i les famoses cariàtides són els elements de suport de l'Erectèon. Les cariàtides del pòrtic fan la funció de columnes i sostenen l'arquitrau,però es diferencien de les anteriors perquè foren esculpides en forma de figures femenines. A causa del desnivell del terreny on està construit, la planta d'aquest és irregular i, com a conseqüència, la distribució dels elements suportats també ho és. L'entaulament de l'edifici consta d'arquitrau, fris i cornissa. Actualment a aquestes figures femenines els manquen els braços. Estil: L'Erectèon és considerat un dels temples més complexos i refinats de l'arquitectura religiosa grega. Comparat amb el Partenó, té les dimensions més reduïdes i un caràcter poc unitari. No té gaire interés estètic. Interpretació: Fou dedicat a diversos déus (Atena i Posidó) i herois (Erecteu, primer rei d'Atenes). Segons la llegenda, Zeus va prometre l'Àtica a aquell déu que li aconseguís el major bé. La disputa entre Posidó i Atena fou aferrissada: Posidó va clavar el seu trident sobre una rocai féu brollar una font d'aigua salada; mentre que Atena plantà una olivera al seu costat. El tribunal dels déus declarà Atena vencedora i el nom de la polis va ser adoptat en honor seu. L'olivera devia estar situada en el recinte exterior dedicat a Pàndrosos. El nom del pòrtic de les Cariàtides prové de les dones de Cària, que varen ser esclavitzades pels grecs, fet que rememoraven representant-les com a suport de l'entaulament de l'Erectèon. Funció: la intenció de donar un lloc a la pràctica dels vells cultes que, després de la construcció del Partenó, havien quedat sense santuari.

TEATRE EPID.Nom: Teatre d'Epidaure Arquitecte: Policlet el Jove .Cronologia: 330aC.Localització: Epidaure al PeloponèsEstil: grec hel·lenístic.Materials utilitzats: pedra .Sistema constructiu: arquitravat .Dimensions: 120 m (diàmetre). El recinte del teatre va ser un dels grans invents de l'arquitectura greg. Partia d'una concepció totalment oposat a l'actual, perquè els grecs jugaven amb un espai obert, en estreta relació amb la natura i en forma de semicercle.Context històric:L'obra pertany a la civilització grega d'època hel·lenística. L'hel·lenisme és va desenvolupar des del segle IV al II a/C. El rei Filip de Macedònia va conquerir les ciutats gregues i el seu fill Alexandre el Gran, va continuar l'expansió, estenent la cultura grega i creant un enorme imperi. Després de la mort d'Alexandre, els generals es van repartir l'imperi i van imposar les formes de govern monàrquiques (Egipte, Àsia menor, Grècia). Així l'imperi es va fragmentar en regnes independents amb trets comuns, eren monarquies fonamentades en el suport de la força militar i personal del rei que governava amb l'ajut d'amics i de parents. Els seus súbdits, li reconeixien plena autoritat i l'idolatraven.Anàlisi formal: elements de suport i suportats: els grecs aprofitaven el pendent natural dels turons per construir-hi les graderies dels teatres. A causa de les dimensions que té, s'hi van haver de construir uns murs laterals de contenció del terreny. Espai exterior i interior: L'orquestra constituïa el lloc on el cor cantava i ballava,però també era l'espai destinat a l'altar, en aquest cas consagrat al déu Dionís. El mecanisme funcionava al revés dels telons moderns. No es pot dir que el teló baixava, sinó que pujava. El nivell superior de l'escena era el lloc on els actors es canviaven i on es guardaven màscares, disfresses i decorats, sovint servi de plataforma perquè els déus parlessin. El teatre no disposava de façana; s'hi entrava a través de dos accessos laterals. Hi caven uns 14.000 espectadors. Les proporcions de les graderies van ser calculades acuradament.Estil: Es basa en una sèrie de càlculs matemàtics precisos.Els arquitectes grecs destacaren per la grandiositat en la concepció dels espais i pel gran virtuosisme que aconseguiren unint l'escultura a l'arquitectura. Es van limitar a reproduïr velles estructures basades en l'arquitravat. Iterpretació, contingut i significació: Està creat en honor al déu Dionís. Al principi els teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien ofrenes al déu de la festa. L'acció l'explicava el cor,mentre que els actors tenien un paper secundari. Aleshores els actors també eren a l'orquestra, però a mesura que van anar adquirint importància els van posar en un lloc més elevat, el prosceni. El eatre d'Epidaure és considerat un dels millors que es van construir; l'acústica és inmillorable. La vista és magnifica des de qualsevol seient del teatre. Hi havia dos tipus de seients: els destinats al poble i els reservats a les persones importants. Funció: La ciutat d'Epidaure es va fer famosa perquè hi havia el santuari d'Asclepi, déu de la medicina. Per això s'hi va construir el teatre més gran de Grècia.temple de nike:.autor:cal·licrates, data. S V, periode claassic.material:marbre blanc, ordre :jonic , localitzacio:acropolis de atenes.Context historic: aquest centre esta situat a l’entrada del acropolis de atenas, i va ser construit al segle V aC, conmemora la memora dels atenesos contra els gregs, la batalla de Salamira, va ser construit per cal.licrates per arquitecte dell Partenón.Analisi de la obra: era un temple petit, amb 4 columnes al seu portic anomenades tetrastils. Caracteristica tipica dels temples grecs( els temples grecs segueixen una harmonia i un ordre).La planta del temple es rectangular sobre una esterobata. Les columnas son de ordre jonic amb una funcio decorativa i sustentadora, en el grec les columnas tenien funcio sustentadora i funcio decorativa, la planta del temple es rectangular. Anomenem pronaus a la part dentrada, opistodomos a la de surtida(per guardar els ojebtes de culte), la cella on es troba la estatua de la deessa.Aquest temple com hem dit esta situat a l’acropolis on tamb trobem el panteno, erecton,…funcio: albergar lestatua de Atenea per conmemorar que es trobava a la cella on saceptaven tot tipus d’ofrenees. Probablment lestatua estaria construida de fusta i no tenia braços ma la finalitat de simbolitzar que la victoria es quedaria a la acrópolis.el temple d’atenea.