Adquisició del llenguatge verbal: teories i aspectes

Llenguatge oral sistema arbitriari i convencional de signes sonors produits per persones amb intencionalitat i significat conegut pel nombre d'individus.

-Sistema un tot organitzat i interrelacionat presidit per regles.

-Convencional unió entre significat (concepte) i significat (paraula) fruit d'un acord entre els parlants.

-Arbitrari quasi mai hi ha relació natural entre sons i coses que representen, excepte les onomatopeies (gat - miau).

Hi ha diversos llenguatges que semblen diferents, però comparteixen propietats:

-Tots són orals i la majoria tenen formes gràfiques (lletra) per representar-los.

-Assignen el significat a la paraula de manera arbitrària.

-Utilitzen oracions.

Teories sobre adquisició del llenguatge verbal

Enfocament conductista – Skinner

Llenguatge s’adquireix a partir de l’experiència. L’infant aprèn per condicionament operant, és a dir, la resposta serveix de reforç:

• Paraules carregades d’afecte són reforç.
• Infants reforcen a si mateixos, escoltant pròpies vocalitzacions.
• Quan pronuncien primeres paraules, reforços per l’atenció de l’adult/rebent l’objecte demanat.

Adquisició del llenguatge – estímuls externs. Els infants primer imiten i després associen paraules a situacions/objectes/accions, aprenent vocabulari i gramàtica: condicionament operant- adult recompensa vocalització d’enunciats gramaticals correctes i desaprova formes de llenguatge incorrecte.

Aspectes positius

1. Estudis sobre llengua donen importància al context on es produeix situació comunicativa i parla.

Aspectes millorables

1. No aclara aspectes tan adquisició estructurals, gramaticals i sintàctics.

2. No aporta per comprendre aparició i desenvolupament de la llengua al llarg de la història.

Teoria innatista – Chomsky

Els éssers humans són capaços de comprendre i pronunciar enunciats complexos, ja que estem dotats per una capacitat innata en el llenguatge.

No aprenem per acumulació d’enunciats a l’atzar, sinó conjunt de regles (permeten produir i entendre infinits enunciats mai escoltats) aplicades per formar estructures lingüístiques.

Proposa capacitat de parlar.

Teoria cognitiva - Piaget

Capacitat humana cognitiva de la qual el llenguatge forma part. Relaciona adquirir llenguatge amb aparició de funció simbòlica- capacitat per representar mentalment la realitat, manifestada pel llenguatge/joc/dibuix.

Llenguatge- sistema de signes arbitrari adquirit per representació mental (primer construir noció objecte (significat) i després adquirir paraula (significant).

Proposa teoria constructivista de l'adquisició del llenguatge, origen processos d'autoregulació (assimilació, acomodació, equilibrat) responsables del desenvolupament cognitiu, des de intel·ligència sensoriomotriu on aplica objectes i situacions. A la vegada perfecciona habilitat motriu i elabora conceptes bàsics (permanència de l'objecte/noció de causa-efecte.

Als 2 anys apareix el símbol, hi ha continuitat entre les imatges mentals i signes lingüístics arbitraris/nom). Assolits per imitació.

Aspectes positius

1. Paral·lelisme entre desenvolupament del llenguatge i de la intel·ligència, descriure etapes.

Aspectes millorables

1. Infravaloració del llenguatge i aspectes socials i comunicatius.