Agustí d'Hipona: el primer gran filòsof del cristianisme

Màxim representant de la filosofia cristiana

Neix a Cartago (comunitat cristiana) nord-Àfrica al 350, quan neix no és cristià

Pasa per diverses religions fins convertir-se al cristianisme

Rep influència de «maniqueisme», doctrina que creu que el mòn es divideix en bè i mal

També del platonisme, de qui extreu l’existència d’una naturalesa dual divina

Porta gran part de la filosofia grega al terreny del cristianisme. Cristianitza a Plató

Fe i raó es necessiten:

En religió la raó només pot arribar fins a uns límits concrets

Té més importància la fe. Fe > Raó

Necessita de fe per entendre la realitat total de les coses.

A partir de la raó no es pot entendre res de la filosofia cristiana, ja que la raó és racional.

San Agustí defensa que Déu va crear el món del no-res.

Cristianitzador de Plató →  “El món de les idees” → només en els pensaments de Déu

“El mal és l’absència de Déu” → creació de Déu és només bona: “El mal es culpa de l’home” 

«La bona voluntat és obra de Déu, la mala voluntat és desviar-se de l’obra de Déu»

Obra de Sant Agustí:

CONFESSIONS, tot comença a partir de Déu totpoderós, el que ho negui i que digui que Déu mai ha existit, està boig.

Obra fundamental i important de Sant Agustí, any 400-800.

Ciutat dual:

CIUTAT TERRENAL:

• Estats polítics, imperi Romà. Pecat

CIUTAT CELESTIAL:

• Església, progressen en diners i en nombre de cristians. Governada per la obra divina.

Basat en les idees de Plató.

“Ciutat de Déu” → Relacions entre poder polític i l'església.

Necessitat d’unir poder polític  i espiritual: «cesaropapisme»

Les dues ciutats responen a dos tipus d’humans: els que viuen segons el mal i els que viuen segons Déu

410: saqueig de Roma→ Bàrbars visigots entren a la ciutat i la saquegen

Això motiva la obra de Sant Agustí→ obra de Déu

Alàric: bàrbar

Ciutat terrenal: Roma i Babilònia→ ciutat del pecaat, vici

Ciutat de Déu: Jerusalem→ angelen viure d’acord amb vluntat de Déu

Tots els humans formen part de les dues ciutats

Naturalesa corporal els aproxima a la ciutat terrenal. Anima racional a la celestial

Home per si sol no es pot salvar

Ciutat terrenal:

• amor a sí mateix
• persecució riquesa material
• sed de poder i conquesta
• veneració d’ídls i deus falsos

Ciutat de Déu:

• amor a Déu
• comunitat mística formada per fidels
• prefiguració de la Jerusalem celestial
• ciutadans de tootes les races i llengues