Al-Àndalus i la Formació dels Regnes Cristians

Organització d'Al-Àndalus (714-756)

Al-Àndalus fou inicialment un emirat dependent de Damasc. L'inici d'una època d'estabilitat va ser quan Abd-ar-Rahman I, de la dinastia omeia, va conquerir el territori i el va convertir en un emirat independent. Després, Abd-ar-Rahman III va declarar la independència religiosa i va proclamar el Califat de Còrdova.

En pocs anys, el Califat es va anar descomponent i va quedar dividit en 25 regnes de taifes. Al segle XIII, només sobrevivia el Regne de Granada, que va mantenir la presència islàmica fins al 1492.

L'estat d'Al-Àndalus es va organitzar de manera centralitzada: el califa era l'autoritat màxima i el seu poder s'estenia en àmbits judicial, econòmic, militar i de política exterior. Dirigia l'administració amb l'ajuda d'un hàjib (primer ministre).

El territori es va dividir en 3 províncies principals:

• La inferior (rodalia de Badajoz)
• La mitjana (rodalia de Toledo)
• La superior (capital Saragossa)

Creació dels Regnes Cristians del Nord

Els musulmans mai van controlar la Serralada Cantàbrica, on es refugiaven nobles hispanovisigots, com Pelai, que va derrotar els musulmans a Covadonga. El seu successor, Alfons I, i Alfons II van crear el Regne d'Astúries.

Alfons III va ocupar el territori entre la serralada i la vall del Duero. Ordoni II va traslladar la capital a Lleó i el regne es va anomenar Regne de Lleó.

La creació del Comtat de Castella va estar governada per comtes com Ferran González.

El monarca va encomanar el repoblament i va atorgar amplis privilegis als nous repobladors. Aquest tipus de repoblament va donar lloc als alous (comunitats de pagesos propietaris de parcel·les).

Carlemany es volia protegir dels musulmans i va crear la Marca Hispànica, que era una franja fortificada al sud dels Pirineus. Els hispans de Jaca van crear el Comtat d'Aragó i, al 830, el Regne de Pamplona.

Al 987, el comte Borrell II es va negar a renovar el jurament de fidelitat al rei franc, i així van néixer els Comtats Catalans.

Grans Conquestes Cristianes (s. XIII)

Hi va haver grans expansions de territoris cristians, sobretot a partir de la derrota de les Navas de Tolosa (1212).

Jaume I d'Aragó va conquerir Mallorca (1231), València (1235) i Múrcia.

Ferran III va conquerir Andalusia (Còrdova, Jaén i Sevilla). Finalment, es va conquerir Portugal (1226-1239).

El rei va encarregar l'organització de nous assentaments als senyors (repoblament senyorial). A Extremadura i la Manxa, es van donar latifundis a les ordres militars.

A la vall de l'Ebre i a València, es va permetre als musulmans la permanència al territori i els seus costums (mudèjars). Uns altres musulmans es van convertir al cristianisme (moriscos).

L'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó va ser culminada per Pere el Gran, que va conquerir Sicília, i Jaume II, que va conquerir Sardenya.