L'Alienació Econòmica Segons Marx: Anàlisi i Crítica

Karl Marx és considerat un dels tres filòsofs de la sospita de finals del segle XIX i començaments del segle XX juntament amb Nietzsche i Freud. Aquest es considera un filòsof per les seves teories, però cal englobar-lo en la categoria de sociòleg, ja que va fer un estudi de la seva societat i economia per tal de criticar-les i plantejar una utopia anomenada el comunisme. Marx aplica la filosofia com una pràctica per tal de canviar la societat i no només analitzar-la; així, defensa l'acció revolucionària i l'associació dels treballadors per establir un canvi econòmic i social. En la seva teoria ens diu que cal eliminar l'alienació econòmica per posteriorment fer caure l'alienació religiosa. D'aquesta manera, Marx diu que podrem arribar a una societat ideal.

Marx creia que Déu manipulava i corrompia l'home: “La religió és l'opi del poble”, per aquest motiu vol acabar amb l'alienació religiosa.

La paraula alienació significa l'estranyament i la pèrdua d’un mateix i, en un context econòmic, Marx diu que significa el procés en el qual l'activitat humana i els productes que fabrica escapen del nostre control i ens dominen. L'alienació econòmica comporta l'ús del treballador com a simple mercaderia que ven la seva força de treball a una fàbrica. Allò que construeix l'obrer no li pertany. Marx explica que el capitalisme ha conduït a aquesta situació de diferència social. El treball s’ha convertit en un jou, un esclavatge del treballador. Tot i això, ell no responsabilitza ni als patrons ni als burgesos i diu que la culpa és de la humanitat, qui ha creat un sistema econòmic que ha acabat tornant-se en contra seu creant l'alienació econòmica. Marx dona la culpa de l'alienació a la propietat privada i a la plusvàlua (un augment de valor econòmic d'una propietat privada o objecte que es produeix per causes externes, sense que el seu propietari hi faci cap millora).

Per tal de curar aquesta societat corrompuda pel capitalisme, Marx la interpreta com un organisme al qual cal trobar els punts febles. Per aquest motiu fa una “anatomia de la societat” i divideix l'estructura social en dues infraestructures: