Alta Edat Mitjana i Caiguda de l'Imperi Romà: Anàlisi Històrica

Alta Edat Mitjana

Alta Edat Mitjana: Fou instrumentalitzada pels nacionalismes del s.XIX, amb les polítiques nacionalistes; es creu que els pobles germànics van fer néixer els “estats nació”. Encara que la idea de nació tenia més a veure amb el s.XX que amb l’edat mitjana. A l’Europa de l’edat mitjana no hi havia cap element més enllà del cristianisme o el llatí, ni tampoc cap senyal que Europa arribaria a dominar el món, ja que Europa no era el centre. Els diferents llocs d’Europa estaven dividits i poc organitzats. A l’est i oest de la Mediterrània hi havia imperis com el bizantí i l’Al-Andalús musulmà, que eren molt diferents d’altres zones d’Europa. Fins i tot, França estava poc cohesionada i no era gaire forta. L’únic país europeu que estava més cohesionat era Anglaterra, encara que era més petita que l’actual. L'alta edat mitjana (V-X) sovint s’ha vist com una època fosca perquè tenim molt poques fonts escrites d’aquell temps. Aquesta fase va estar plena de tòpics i estereotips (mites) com els personatges de Don Pelayo, Viriato o el Mio Cid. Això va canviar a la dècada dels 70 quan van intentar canviar aquestes idees, evitar perjudicis i treballar amb altres experts per obtenir diferents respostes.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident: L’Imperi romà era un poble que tenia la seva força en les diferents xarxes comercials, terrestres i marines. Les marítimes van ser molt importants perquè va ser l’únic poble que va dominar tot el Mediterrani. Aquestes aigües, lliures de pirates, i molt segures, li permetien comerciar amb oli, marbre, fusta, vi… de manera ràpida i rendible.

Roma en el 402 ja no era la capital de l’Imperi, ja que la capital anava canviant amb el temps. Treveris va ser molt important a finals del s.III, se la coneixia com la “segona Roma”. Ravenna va ser la capital de l’Imperi d’Occident a partir del 402 quan l’emperador Honori hi va portar la cort. Roma, però, estava perdent població constantment (d’un milió a la meitat), mentre que Constantinoble (la capital de l’Imperi d’Orient) creixia. A més de les capitals, eren importants els “graners” de l’imperi, zones que produïen grans quantitats d’aliments, sobretot blat, per abastir la població. El graner de l’Imperi d’Orient era Egipte i el graner de l’Imperi d’Occident era Cartago. El sistema de distribució d’aliments (Anonna) era clau per assegurar que la població tingués pa i altres aliments bàsics. Tothom volia ser curial (regidor de la ciutat), ja que això donava alt prestigi. Però, a partir del segle III amb una crisi econòmica, pagar impostos va ser difícil, i molts curials intentaven evitar les seves obligacions. Alguns fins i tot fugien al camp o es relacionaven amb esclaus (cosa prohibida i castigada amb la pèrdua del títol). Tot i la crisi, les ciutats grans continuaven concentrant les grans riqueses i el poder, com el SENAT a Roma, que tenia uns 300.000 funcionaris i 30.000 alts càrrecs. La majoria eren funcionaris aficionats perquè no treballaven a temps complet, però compartien una cultura comuna amb aficions com el teatre, el circ… L’Imperi romà estava dividit en diverses regions administratives per gestionar millor el territori. Hi havia governadors (pretori) controlats per un prefecte del pretori i sota d’aquest hi havia els curials. El SENAT era una institució important amb el lema SPQR (el senat i el poble romà); aquest organisme representava el poder del poble romà i tenia una identitat pròpia dins l’Imperi. També hi havia l’exèrcit, la part més “meritocràtica” de l’estat, és a dir, on es podia pujar de rang pel talent i l’esforç. L’exèrcit va arribar a ser tan poderós que fins i tot triava qui seria l’emperador. Això molestava a alguns ciutadans que no entenien com un soldat podia ser emperador abans d’una persona de la societat civil. L’exèrcit era important per protegir les fronteres però, mantenir-lo costava molts diners. Per això es va crear un sistema d’impostos que es basaven en la propietat de terres (tributum soli) i en el nombre de persones (tributum capiti). Tot i així, recollir aquests impostos no era fàcil, ja que hi havia corrupció i les classes altes intentaven evitar pagar-los.