Altar de Zeus a Pèrgam

Títol: Altar de Zeus

Autor: desconegut

Cronologia: 180-160 aC període hel·lenístic

Tipologia: altar

Material: marbre

Estil: grec hel·lenístic

Localització: Pergammonmuseum (Berlín)

CONTEXT HISTÒRIC:

La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 a.C va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques. S’atribueix a l’escola de Pèrgam. És considerat l’altar més gran de l’antiguitat. Va ser descoberta la darreria del segle XIX per l’enginyer alemany Carl Hummann i el seu equip durant unes excavacions arqueològiques. El 1930, la façana de l’altar va ser desmuntada peça a peça i traslladada a Berlín.

DESCRIPCIÓ FORMAL:

Té un fris exterior que envolta el pòdium, amb 120m de relleus de 2'3m d'alçada que recorre tot el sòcul del pòrtic. En origen l’altar de Zeus constava d’un podi de planta quadrangular de 7 metres d’alçada, sobre el qual s’erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana (sistema constructiu arquitravat), decorada amb diversos animals fantàstics i mitològics. Façana oest amb una gran escalinata amb forma d’U que portava a un pati interior amb un altar pels sacrificis. El sistema constructiu utilitzat és arquitravat. Les dimensions són: 36,44 m als costats est i oest; 34,29 als costats nord sud. L’esquema constructiu ja tenia precedents, però les mesures i els elements són inusuals: en lloc de tenir una columnata elevada i un fris baix i decorat, té un enorme podi esculpit amb escenes de la gigantomàquia i una columnata de poca alçària. La part conservada del fris exterior destaca per la força i el dinamisme compositiu, on les figures s’entrellacen i conformen diferents escenes. Treball escultòric excel·lent en la musculatura dels cossos, l’expressivitat dels rostres i en el moviment dels vestits. Tot i la intervenció de diversos artistes (més de 40 procedents de diferents llocs), els relleus presenten un estil unitari. Excel·lent exemple d’unió d’arquitectura i escultura.