Anàlisi de l'Absurd i la Ironia en l'Obra de Pere Calders

Anàlisi de l'obra de Pere Calders

En tots els contes hi apareix un fet sorprenent o absurd, que l'autor crea en introduir en una situació quotidiana un esdeveniment que no hi correspon o bé exagerant una acció del dia a dia portant-la a l'extrem.

A més, presenta els fets com a versemblants amb l'objectiu d'aportar credibilitat i arribar al lector. Als seus contes també trobem un cert humor, sobretot al final de cadascun, on dóna un gir inesperat a l'acció, un toc de gràcia, per donar-li agilitat al relat.

Per acabar, en tots els contes també podem extreure una reflexió sobre la condició humana.

Els principals recursos estilístics que utilitza Pere Calders en les seves obres són la ironia i la hipèrbole.

La narrativa de Calders introdueix l'absurd com a element. L'element absurd o sorprenent manifesta la situació a què està sotmesa la societat contemporània de l'autor. Amb això busca noves fórmules de creació literària que li permetin escriure sobre un món il·lògic i incoherent, on l'absurd o l'element sorprenent forma part de la realitat. Aquest absurd que crea en Pere Calders consisteix en què fa passar un fet poc comú i irreal com a gest quotidià, creant situacions que molts cops definiríem com a còmiques i poc corrents. Calders amb l'exageració aconsegueix generar una sensació d'absurditat immensa al lector i amb aquesta, moltes vegades ens fa reflexionar sobre la condició humana i hi aporta un cert humor.

Aquesta característica la podem observar a diversos contes, com per exemple al conte "La fi", on ironitza sobre un home que vol escriure les seves pròpies memòries. L'absurd seria el fet que vol posar-hi també dades sobre la seva mort abans que ocorri: "tinc la sort de poder anticipar alguna cosa, gràcies a la profecia que em va fer una gitana de Barcelona". L'absurd també dóna un cert humor a les obres, com al conte "El problema de l'Índia" quan fa pensar a les vaques i actuar com a persones, això ho veiem a la següent cita: "La bèstia aixecà el cap i em mirà plena de fatxenderia, segura de disposar de mi al seu arbitri". Un altre exemple d'aquest absurd el trobem al conte "Feblesa de caràcter", on en aquest cas sí que veiem com una hipèrbole ens porta a l'absurd. La situació és la següent: el senyor Calders estava dormint quan sent un soroll, llavors es desperta i afirma que el soroll que sent és un lladre que està robant.

Un altre dels trets característics de l'obra caldersiana és la ironia. Aquesta és el principal recurs estilístic que Calders utilitza en les seves obres. Per Calders la ironia és un dels seus principals instruments literaris (per no dir el més eficaç i identificador de tots ells). Representa la seva pròpia percepció de la realitat, és a dir, en els seus texts deixa enrere el més evident i superficial de la realitat en què viu i explora altres formes d'entendre aquesta realitat. En els seus contes, utilitza la ironia presentant-nos el model contrari al que hauria de ser, de manera que ens resulta irònic i també hi aporta una certa gràcia. Calders utilitza la sàtira i la ironia com a eina per fer reflexionar a qui llegeixi la seva obra i penetrar en l'ànima de les persones. Després de llegir els seus contes, podem veure que molts dels seus títols són irònics, com per exemple "El problema de l'Índia". En aquest conte, el títol és irònic perquè no és l'Índia qui té un problema, sinó els estrangers. Per tant, és irònic perquè diu el contrari amb el fi d'arribar a la següent reflexió: el problema paradoxalment no el té el país, sinó el turista que ha de respectar i acostumar-se als costums i les tradicions del lloc on viatja. Un altre exemple d'ironia el trobem al conte "Feblesa de caràcter", on el protagonista és ell, el mateix Calders. Aquest conte és un clar exemple d'ironia ja que el personatge de Pere Calders, el senyor Calders, abandona els seus principis perquè es deixa influenciar per una altra persona. El to irònic resideix en el fet que l'autor fa fer al seu personatge el que ell no faria mai, que és trair els seus principis. Amb la ironia també arriba a fer-nos reflexionar, com ja hem esmentat. Finalment, hem de dir que aquesta ironia i aquestes hipèrboles, que donen pas a l'absurd, creen un ambient humorístic en els contes de Calders. Aquest humor irònic és també característic de la seva obra.

Pel que fa al tipus de llenguatge, també observem que en els diàlegs directes són cultes i elaborats. Pere Calders escrivia d'una manera correcta però a la vegada col·loquial. Tot això ho aconsegueix amb un llenguatge formal, que a pesar d'utilitzar un registre culte el vocabulari no és complex sinó fàcil d'entendre. La formalitat es pot observar en els següents aspectes: el tractament de vostè i de vós que l'autor utilitza. Aquest tipus de tractament li dóna cordialitat i educació al diàleg, com es veu en la següent cita: "No cal. Jo us guanyo. Així, calculant-lo a ull, peso uns vint quilograms més que vós." ("Feblesa de caràcter").