Anàlisi Comparativa de 3 Obres Mestres del Renaixement
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,73 KB
Naixement de Venus
Sandro Botticelli, 1484
Fitxa Tècnica
- Any: 1484
- Tècnica: Tempera sobre tela
- Dimensions: 1,84 x 2,85 m (Gran format)
- Localització: Museu dels Uffizi
Anàlisi
L'obra, impregnada de la tristesa del pintor i el context d'inferioritat republicana, reflecteix els ideals de l'Humanisme i el Neoplatonisme, com la recerca de la bellesa ideal. La influència de Savonarola també és palpable. L'obra presenta línies verticals, diagonals i horitzontals. Els colors freds predominen en l'ambient, mentre que els colors càlids destaquen els protagonistes. La composició és natural i bastant homogènia en les figures, simètrica, superficial i tancada. El moviment suggerit és etern, característic del Renaixement (escola de la línia), combinant la frontalitat gòtica amb figures diagonals. El tema mitològic, El rapte de Cloris, va ser encarregat per Llorenç di Pierfrancesco de Mèdici per expressar l'humanisme neoplatònic, dirigit als intel·lectuals d'aquest corrent. L'obra reconsidera el nu femení en les deesses amb una funció decorativa. S'observa la influència de Filippo Lippi.
Volta de la Capella Sixtina
Miquel Àngel, 1508-1512 / 1536-1541
Fitxa Tècnica
- Anys: 1508-1512 / 1536-1541
- Dimensions: 13 x 16 m (volta) / 13 x 12 m (absis)
- Tècnica: Pintura al fresc
- Tema: Bíblic
- Localització: Capella Sixtina del Vaticà (ciutat del Vaticà)
Anàlisi
Aquesta obra figurativa, encarregada per l'Església catòlica, presenta corbes i diagonals que generen dinamisme i perspectiva. La gamma cromàtica i la llum simbòlica, però irreal, creen contrasts de clarobscur bruscos i violents. La composició és simètrica, tancada i superficial, combinant moviment i un símbol d'eternitat. La pintura i l'arquitectura s'uneixen de forma magistral. L'obra és un resum en clau de còmic de l'Antic Testament, encarregat pel Papa Juli II. Els nus, mostrats sense idealització i envellits, connecten amb el neoplatonisme. Amb funcions decorativa, religiosa i expressiva del món individual de l'artista, l'obra s'inspira en estàtues clàssiques i els frescos de Luca Signorelli a la Catedral d'Orvieto.
Enterrament del Comte d'Orgaz
El Greco, 1586-1588
Fitxa Tècnica
- Anys: 1586-1588
- Tècnica: Oli sobre tela
- Dimensions: 4,80 x 3,60 m (gran format)
- Localització: Toledo, església de Santo Tomé
Anàlisi
La figura central de l'obra és el comte, vestit amb armadura. En una època on els pintors eren considerats treballadors, l'obra presenta un triangle format per les figures glorioses, una línia horitzontal que crea perspectiva i una simetria acurada. Els colors freds i manieristes, juntament amb una llum irreal, il·luminen la figura de Crist. La composició és simètrica a la part inferior i asimètrica a la superior, tancada i profunda, combinant moviment i equilibri. L'obra representa el moment concret de la mort del comte, en un estil que transita entre el Renaixement i el Manierisme. El tema religiós, l'enterrament del comte d'Orgaz en presència de Sant Esteve i Sant Agustí, va ser encarregat per Andrés Núñez. L'obra recorda la necessitat de la virtut de la caritat per aconseguir la Salvació, reflectint el cristianisme i les seves tradicions. Sant Pere, amb les claus del cel, facilita l'entrada de l'ànima del comte. L'obra exalta els sentiments religiosos del poble.