Anàlisi de 'Composició IV' de Wassily Kandinsky: Estil, Context i Forma
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,93 KB
Anàlisi de l'obra 'Composició IV'
Per analitzar l'obra d'art pictòrica Composició IV, primer de tot, farem una fitxa tècnica amb el títol, l'autor, la seva cronologia, la tècnica emprada, les mides del quadre, l'estil al qual pertany, el tema en què es basa i la localització actual.
Seguidament, farem el context cronològic, històric i cultural de l'obra.
En tercer lloc, farem un anàlisi formal de l'obra on parlarem de les característiques que la fan d'avantguarda, de la composició, del cromatisme, de la pintura i la llum.
En quart lloc, parlarem del contingut i significació de l'obra. Esmentarem també la seva funció.
Finalment, parlarem dels models i influències de l'obra.
Fitxa Tècnica
- Autor: Wassily Kandinsky (1866 – 1944)
- Cronologia: 1911
- Estil: Art abstracte
- Tema: Lluita entre cavallers
- Tècnica: Oli sobre tela
- Mides: 1,59 x 2,5 m
- Localització: Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf
Anàlisi Formal
Composició IV és una pintura abstracta, sense relació amb la realitat exterior. Al costat esquerre, dos genets semblen estar lluitant damunt de l'arc de Sant Martí, mentre al centre allò que sembla ser un castell corona una muntanya blava, i tres cavallers subjecten dues llances molt llargues; a la dreta, hi ha una sensació de tranquil·litat. Al centre, hi ha dues línies negres que travessen el quadre de dalt a baix.
Dels elements plàstics de l'obra, criden molt l'atenció el predomini del color (total) i l'ús d'aquest en tons vius i contrastats. El domini de les tonalitats groguenques es barallen amb els blaus, vermells i verds. La línia negra és l'altra protagonista del quadre. Destaca pels seus traços forts i segurs, que marquen formes mig reals i mig abstractes. Hi predominen les línies rectes, tant verticals com diagonals, tot i que també n'hi ha de corbes, sobretot a la banda esquerra del quadre. Aquest ús del color, escampat en taques vives com si es tractés de notes musicals, i de la línia, doten el quadre d'un ritme i moviment molt elevats: l'ull no pot parar quiet i va d'un costat a l'altre.
Quant a la composició, resta clara la divisió del quadre en tres parts, esmentada fa un moment: al costat dret, trobem un entramat de línies esmolades que expressen, juntament amb els colors, un moviment violent. Al centre, hi ha les dues línies que travessen el quadre verticalment i la gran forma blava. A la banda esquerra, és on observem la tranquil·litat que proporcionen la suavitat de les formes tractades i per l'ús d'una gamma cromàtica més harmònica.
Podem dir que el pintor expressa la seva sensació en escoltar música (per exemple, de Wagner), traduïdes en colors i línies que vindrien a ser les diferents notes.