Anàlisi de la Comunicació: Estructuralisme, Semiòtica i Sociologia

Estructuralisme i Mitjans de Comunicació

L'estructuralisme, iniciat amb Durkheim, s'aplica a l'estudi de la llengua i, amb Lévi-Strauss, als mitjans de comunicació. Amb base psicològica constructivista, dona més importància al context que als autors funcionalistes o marxistes. El seu programa estudia la comunicació mediàtica des d'un doble eix: sintagmàtic/paradigmàtic. Busca relacionar els continguts dels mitjans (sintagmes) amb les estructures socials (paradigma) que ajuden a la interpretació. La comunicació es basa en una estructura invisible (paradigma) que possibilita la interpretació. La recerca d'aquesta estructura pot portar a explicacions errònies, ja que un mateix sintagma pot tenir múltiples interpretacions.

Semiòtica: Estudis del Signe

Semiòtica als EEUU: Morris i Pierce

Charles Morris i Charles Pierce van ser els primers a aplicar els plantejaments de Saussure, considerant la lingüística part d'una ciència més gran: la semiòtica. Aquesta estudia la vida dels signes, no només textuals, sinó també imatges i sons. Van intentar relacionar text i context, on el significat depèn de l'ús de les paraules en funció del context. Un problema metodològic és identificar les variables que canvien el context i el missatge.

Semiòtica Italiana: Umberto Eco

Umberto Eco, amb els seus llibres:

• La estructura ausente (1968): Analitza el llenguatge cinematogràfic com si fos escrit, buscant una gramàtica per al cinema i l'audiovisual. Intenta identificar l'estructura que explica el significat de la imatge.
• Obra abierta: Les obres literàries no són tancades, ja que la construcció del significat depèn de factors extratextuals com el marc cultural i la subjectivitat del lector. Una obra té tantes interpretacions com lectors.

La Semiologia de Roland Barthes

Roland Barthes, a Mitologies, argumenta que hi ha pressupòsits anteriors al text (mites) que condicionen la interpretació. Els mitjans de comunicació actualitzen aquests mites.

Sociologia del Coneixement i Mitjans

La tradició interpretativa de Weber, Schutz, Berger i Luckmann s'aplica al paper dels mitjans. Tota relació social és un intercanvi de coneixement, i la nostra visió del món es construeix a partir de la interpretació d'aquest intercanvi. El llenguatge i les institucions (mitjans) distribueixen i organitzen aquest coneixement. La psicologia constructivista és important en aquest procés.

Teories Clau

• Teoria del Gatekeeper (Kurt Lewin): Lewin va estudiar els grans diaris dels EUA i va identificar la figura del gatekeeper, que selecciona el que es publica. Aquesta figura té un gran poder per decidir quin coneixement es transmet.
• Teoria de la Mediació (David Altheide): Altheide amplia el treball de Lewin, situant els mitjans com a institucions que aporten a la societat el que abans aportaven la religió o l'escola. Els mitjans participen en la socialització primària i secundària.
• La Lògica Mediàtica (Gaye Tuchman): Tuchman, a Making News, argumenta que els mitjans prenen decisions basant-se en una lògica interna que interacciona amb la lògica d'altres institucions. Aquesta lògica determina el que es transmet a la societat.