Anàlisi de la Creació d'Adam de Miquel Àngel

Escultura renaixentista

Característiques

• Recerca de la semblança amb la realitat.
• Interès per l'home, especialment el cos i l'expressió de les emocions.
• Estudis anatòmics (dibuixos) molt acurats.
• Tendència a la monumentalitat.
• Independència de l'arquitectura: les escultures es conceben per ser observades des de tots els angles.
• Recuperació de les corbes i el contrapposto de l'època grega.
• Aparició de la corba serpentinata, sempre ascendent.
• Materials per excel·lència: bronze i marbre.

Pintura renaixentista

Característiques

• L'home continua sent el tema central.
• Ús de la perspectiva aèria.
• Naturalisme màxim.
• Noves tècniques: pintura a l'oli.
• Nou suport: la tela.
• Llum uniforme.
• Predomini del dibuix sobre el color.
• Distribució dels elements mitjançant figures geomètriques.
• Aparició del paisatge com a tema principal.
• Temàtica principal: mitologia.

Anàlisi de la Creació d'Adam (Miquel Àngel)

Composició

L'obra s'organitza amb una quadrícula, similar a la que feia servir Miquel Àngel, per dividir les escenes. Per a la divisió, utilitza elements arquitectònics com pilastres amb un fris i cariàtides amb forma d'amorets. A cada costat de les escenes introdueix un ignudi, representant la humanitat observant la seva història. Entre cada ignudi hi ha un medalló amb més escenes bíbliques. La graella central conté les escenes principals, i per equilibrar la composició, les graelles superior i inferior s'omplen amb profetes (masculins i femenins) que anuncien l'arribada de Crist, i amb sibil·les de la religió jueva amb la mateixa funció.

Estil

L'obra té característiques de la pintura renaixentista: llum plana, composició simètrica basada en el quadrat, i una musculatura exagerada (Miquel Àngel era escultor, no pintor). S'inspira en l'època clàssica tant en l'escultura com en la pintura.

Interpretació

L'obra va ser encarregada pel papa Pius IV (no Pius XII) per demostrar el poder papal i deixar constància del seu treball. El significat concret del repertori d'imatges no és del tot clar, però la imatge de la Creació d'Adam és especialment rellevant. La figura de Déu, com a figura masculina, de cabells llargs i blancs, avançada edat i musculat, és una creació de Miquel Àngel.

Funció

La funció de l'obra és religiosa. Tot i ser cristià, Miquel Àngel inicialment va rebutjar l'encàrrec perquè no li agradava pintar, però finalment va acceptar per la llibertat creativa que li van concedir, especialment en la representació dels nus.

Documentació general

• Títol, autor, cronologia.
• Estil, tècnica (pintura al fresc, a l'oli, al tremp).
• Suport (mur, fusta, tela).
• Dimensions.
• Localització (actual, original).
• Tema.

Anàlisi formal

• Línia i dibuix (predomini de la recta, predomini de la corba, perspectiva).
• Colors (freds, càlids).
• Llum (real, irreal, simbòlica).
• Composició: simètrica/asimètrica, superficial/profunda, línies principals.
• Estil (de l'autor, de l'època, precedent i conseqüent).

Interpretació: contingut i significació

• Font del tema.
• Interpretació del tema.
• Encàrrec de l'obra.
• A qui s'adreça l'obra.
• Gènere: religiós, retrat, natura morta, narratiu, històric, paisatgístic.
• Relació entre forma i símbols amb l'època històrica.

Funció

• Decorativa.
• Religiosa.
• Il·lustrativa.
• Pedagògica.
• Propagandística.
• Commemorativa.