Anàlisi crítica de l'obra de Manet

Crítica de l'obra

Les figures estan escassament modelades, resulten gairebé planes.

El focus de llum incideix directament sobre el grup, sense gairebé crear ombres.

Representa la llum i les ombres mitjançant la gradació tonal del color. El negre i el blanc com a colors predominants de les figures centrals donen un contrapunt lumínic.

Tot i l'ordre compositiu, hi ha certa manca d'unitat i dispersió, sobretot a l'escena central, on cada personatge sembla aïllat en el seu món (no es miren entre ells). La noia mira a l'espectador, l'home de l'esquerra està distret i el de la dreta té el braç aixecat, parlant.

No hi ha perspectiva clàssica, el fons és com un esbós.

El quadre presenta algunes deficiències formals: la llum té una incidència poc natural, mentre que la profunditat està defectuosament resolta, i això fa que la dona que es banya aparenti surar a l'aire. Finalment, la postura del nu resulta poc coherent.

TEMÀTICA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ:

L'escena es basa en una excursió campestre, costum propi de les classes mitjanes parisenques, a Argenteuil, als boscos a la vora del Sena.

Els personatges que apareixen són individus reals del cercle d'amistats de l'autor que van posar per ell per a la realització del quadre.

El quadre ha estat interpretat com una mena de manifest en imatges del que la pintura moderna havia de ser per a Manet:

• No ocultar la contemporaneïtat
• Llibertat de l'artista en el seu treball, per damunt de convencions representatives de tota mena, etc.

Però Manet sabia que la seva obra provocaria escàndol, en aquest sentit l'autor pren una postura deliberadament provocadora.

Hi ha una ruptura de la perspectiva renaixentista, crea l'espai exclusivament a través de la llum i el color.

L'obra va ser mal rebuda per la majoria d'entesos, tant per objeccions morals com artístiques:

1. Es considerava de mal gust la utilització del nu en una escena de la vida quotidiana, va ser vist com una apologia del libertinatge
2. Deficiències tècniques intolerables (llum poc natural, perspectiva mal resolta...)
3. Format del quadre, inapropiat per a temes menors.

MODELS I INFLUÈNCIES:

"El judici de Paris" de Rafael i "El concert campestre" de Ticià, són els dos referents bàsics d'aquesta obra de Manet. La influència dels clàssics, dominada per la pintura veneciana del segle 16 i pel Barroc espanyol, especialment per Velázquez, no va ser un cas aïllat, sinó un referent clar en algunes de les seves obres més rellevants, com Olympia o El pifre. També va rebre influència de l'art japonès.

Va ser admirat pels impressionistes per la seva manera de tractar la llum i el color, l'aportació de Manet a l'art modern va anar molt més enllà. La seva negativa a seguir les pautes il·lusionistes de la perspectiva tradicional, desintegrant la composició a manera de collage, va ser l'origen dels plantejaments especials de Cézanne i del Cubisme.