Anàlisi del Discurs de Marc Antoni: Estratègies i Persuasió

Anàlisi del Discurs de Marc Antoni

Discurs de Marc Antoni

• Vinc a sepultar Cèsar, no a lloar-lo: Afirma que ve a enterrar un amic, no a exaltar una figura pública.
• “El mal que fan els homes sobreviu després d’ells, el bé sovint queda enterrat amb els ossos”
• La gent recorda més els aspectes negatius d’una personalitat pública difunta que no pas els positius.
• La maledicència triomfa per sobre de la lloança.
• Qualifica en tot moment d'honorable a Brutus i als conspiradors, per després donar-li la volta (anteriorment Brutus ha fet referència al seu honor per tal de ser cregut). La insistència en la honorabilitat dels altres i tot seguit en l’acte escrupolós que han comès té un efecte contrari al que s’afirma.
• Antoni parla de Cèsar i dels seus bons actes cap a Roma: conquestes militars i enriquiment públic en forma de tresors i d’esclaus.
• Antoni vol desmuntar l’argument de Brutus sobre l’ambició de Cèsar. Diu que durant la celebració de les festes Lupercals va rebutjar tres vegades la corona.
• Antoni afirma que solament parla del que veu. Aquí tenim una identificació del seu propi sentiment amb el del poble: “tots el vau estimar, no sense causa”.
• Fa una al·lusió superficial a Brutus dient-li 'bruta bèstia': “Ah, seny, te n’has anat cap a les brutes bèsties”.
• Es mostra sentimental cap al mort com a recurs principal.
• Fa referència a la fugacitat de la fama i a la inconstància de l’home.
• “Ahir, la paraula de Cèsar podia afrontar el món; ara, reposa aquí i ni el més pobre el reverencia”.
• Fa referència al testament de Cèsar, que ensenya, però que paradoxalment afirma que no vol llegir públicament per incitar encara més l’interès en aquest objecte. Anticipa la resposta de tothom al contingut del testament abans de llegir-lo. Predisposa al públic a una determinada reacció: “El ploraríeu, us faria embogir”.
• Realitza una equiparació de Cèsar a alguna cosa sagrada: “voldríeu un cabell de relíquia”
• Posteriorment comenta cadascuna de les ferides del cos de Cèsar anomenant-los forats sagnosos i intenta endevinar l'autoria de cadascuna de les ferides.
• Es defineix per oposició a Brutus. No s’hi identifica en cap moment amb ell.
• Diu el contrari del que pretén: “No vull incitar-vos a la insurrecció”.
• Al final tenim una captatio benevolentiae o falsa modèstia. Afirma que els conspiradors són homes prudents i honorables, però al mateix temps diu d’ell mateix que no és cap orador sinó un home sincer sense cap capacitat de persuasió com el valor, la gestualitat, la innocència i el poder.