Anàlisi del Sepulcre de Juli II de Miquel Àngel

Fitxa Tècnica

Sepulcre de Juli II

• Autor: Miquel Àngel Buonarroti
• Cronologia: 1505-1545
• Estil: Renaixentista (Cinquecento)
• Material: Màrmol blanc de Carrara
• Tema: Bíblic
• Localització: Església de San Pietro in Vincoli

Biografia de l'autor

Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564) va ser un escultor, pintor i arquitecte italià. Artista precoç, als 12 anys ja mostrava indicis del seu talent. El seu primer mestre va ser Domenico Ghirlandaio. Va ser fortament influenciat per les teories platòniques. De 1490 a 1492, va estudiar els frescos de Masaccio i Giotto. A partir de 1496, ja amb una gran trajectòria en l'escultura, Miquel Àngel va ser consagrat com un dels majors artistes de la seva època. Els seus mecenes pertanyien a Roma i Florència, per tant va desenvolupar la seva carrera artística entre els dos territoris. Els seus mecenes van ser la Família Mèdici de Florència i els diferents papes romans.

Context històric

El Sepulcre de Juli II s'emmarca en el període del Renaixement, un moviment que va néixer a Itàlia durant el segle XV amb l'objectiu de fer renéixer la cultura clàssica, trencant amb la tradició medieval. El moviment es va expandir per disciplines com l'art, la política i la ciència. L'humanisme, amb l'home com a centre de l'univers, continuava vigent. El Renaixement es divideix en dos corrents: el Quattrocento al segle XV a Florència i el Cinquecento al segle XVI a Roma. Durant el segle XVI, va sorgir a Europa un conflicte religiós entre els protestants i els catòlics a causa de les indulgències (1519) creades per l'Església catòlica.

Algunes de les seves obres

• La Pietat
• El David
• Frescos de la Capella Sixtina

Anàlisi formal del Sepulcre de Juli II

Història i evolució del projecte

El projecte del Sepulcre de Juli II es va iniciar sota el càrrec del papa Juli II l'any 1505. El disseny original estava constituït per 40 escultures. Per una banda, hi havia els profetes per reflectir la imatge apostòlica i espiritual del Papa Juli II i, per altra banda, hi havia els esclaus sotmesos que farien referència als territoris conquerits pel Papa. Estava composta per una base rectangular de 10x7 metres d'ample i 8 d'altura. En el cim estaria el papa sostingut per dos àngels.

Van sorgir inconvenients: es necessitava molts diners i temps, cosa de la qual mancava l'artista. Juli II va obligar a posposar l'obra a causa dels frescos de la Capella Sixtina que li va assignar a Miquel Àngel. Després de la mort de Juli II, els següents Papas no tenien tant d'interès per subvencionar l'obra del seu antecessor. Finalment, van acordar que la tomba quedaria adossada a la paret i es disminuiria el nombre de figures.

Entre 1542 i 1545, el projecte va culminar. Miquel Àngel va fer el Moisès, situat a la part central de l'obra, i les dues dones situades als extrems del Moisès, Lea i Raquel. La figura del Papa, tombat a l'estil etrusc, és obra de Tomaso di Pietro Boscoli i la resta de Raffaello da Montelupo. El nombre de figures es va disminuir notablement, però Miquel Àngel ja tenia començades algunes figures d'esclaus com: L'esclau rebel i moribund que es troben a París i els esclaus jove, barbut, atlante i l'esclau despertant-se que es troben a la Galeria de l'Acadèmia de Florència.

Aspectes formals

Moisès: És la figura que té més rellevància d'aquest grup escultòric. Es representa assegut, sota el seu braç dret porta les taules de la llei i alhora s'agafa la barba amb aquesta mà. No mira al front sinó que gira el seu cap cap a l'esquerra. El seu peu dret inicia un moviment de contrapposto, el qual trenca amb l'equilibri i dona la sensació de dinamisme. Miquel Àngel intenta reflectir de forma clara i precisa els trets anatòmics de Moisès, cosa que suggereix que tenia coneixements d'anatomia humana. Representa una musculatura molt marcada i definida, de forma exagerada tal com es feia en el període clàssic grec, i això ho aconsegueix esculpint els músculs en tensió de Moisès. L'expressió dramàtica i de còlera que transmet el Moisès és el que es coneix com la Terribilità. La seva mirada és penetrant, com si estigués mirant-nos a nosaltres. La tècnica dels draps banyats de Fídies s'aprecia en les arrugues de la roba, les quals provoquen contrasts de llum i ombra.

Tema

El tema és bíblic. Les dues dones situades a cada banda de Moisès representen dues coses diferents: Lea (a la dreta) representa la vida contemplativa i Raquel representa la vida activa. A la part de dalt podem veure a la Sibil·la, que és la representant del coneixement pagà, i a un profeta, que representa el cristianisme. Moisès fa referència a l'Antic Testament, quan arriba del Sinaí després d'haver estat 40 anys i d'haver tingut contacte amb Déu. Temps en què se li atorguen els deu manaments, però quan arriba a Israel es troba que el poble està cometent un dels deu pecats capitals, l'avarícia. Moisès entra en còlera, tensa els seus músculs i és en aquest moment quan Miquel Àngel el capta amb energia, ràbia, a punt d'aixecar-se i assenyalar al poble.

Models i influències

Miquel Àngel segueix com a model les escultures clàssiques gregues com les de Policlet i les escultures hel·lenístiques com el Laocoont i els seus fills.