Anàlisi de dos edificis icònics del segle XX

Pavelló Alemany

Mies Van der Rohe (1886-1969)

Data: 1929, reconstruït el 1986. Barcelona.

Estil: Racionalista.

Materials: Pedra (marbre travertí, ònix, granit), acer inoxidable i vidre.

Anàlisi Formal: Arquitectura tradicional adovellada en la qual els pilars d'acer tenen tot el protagonisme en la sustentació de l'edifici i deslliuren els murs de la seva funció de càrrega. D'aquesta manera, els envans, murs i tancaments estan distribuïts amb criteris més estètics que constructius, pensant exclusivament en la composició arquitectònica de l'espai, i poden combinar a gust el marbre i el vidre. Vuit pilars d'acer inoxidable són els elements bàsics de suport, disposats en retícula a intervals regulars. Aquests vuit pilars suporten una coberta plana i horitzontal, avançada respecte de l'estructura inferior, de manera que, per una banda, forma un ràfec de volada agosarada, mentre que, per l'altra banda, deixa al descobert un petit pati on hi ha un estany. L'edifici s'aixeca damunt un podi rectangular de marbre travertí. L'accés es fa per una escala lateral de vuit graons davant de la qual hi ha l'estany rectangular que obliga a girar a la dreta per tal d'entrar a l'edifici. El Pavelló, per dintre, es va concebre com una planta lliure en la qual els murs tenien la sola funció de delimitar l'espai, creant així un efecte de polivalència. Es difumina la frontera entre l'espai interior i l'exterior, de manera que el visitant es pot moure lliurement per dins. Al fons, un petit estany acull una estàtua envoltada de parets d'ònix on les vetes naturals de la pedra formen unes línies abstractes que contrasten amb el figurativisme de l'estàtua. A l'interior hi ha el mobiliari dissenyat pel mateix Van der Rohe per a l'ocasió. Cal destacar la cadira Barcelona.

Estil: L'estil es correspon amb el racionalisme de la Bauhaus, moviment al qual Mies es va afegir després de superar l'expressionisme inicial. L'edifici combina materials tradicionals i nous, alhora que respon a la concepció que el seu autor tenia dels espais: mai tancats, sempre oberts cap a l'exterior, buscant la integració. La manca d'ornamentació i les formes pures i netes es combinen per donar un resultat a la mesura de l'home.

Contingut i significació: Considerat com un dels models principals de l'arquitectura moderna, l'edifici no tenia una destinació concreta, sinó que estava pensat per ser un espai polivalent on l'interior i l'exterior no mostressin una frontera precisa. Es va deixar en mans de l'ús de materials nobles, assolint gran bellesa. El Pavelló volia simbolitzar els valors de la nova Alemanya, tot marcant un allunyament radical de les velles tradicions de l'Imperi Alemany. La construcció va ser encarregada per les autoritats alemanyes a Mies Van der Rohe, ja que era destacat per la construcció d'edificis innovadors. Això li va servir per participar a l'Exposició Universal.

Funció: L'edifici va ser concebut per representar Alemanya en l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Va contrastar de manera brutal amb la resta de pavellons. Va ser un edifici que mostrava l'abandonament de les velles formes i una nova manera de construir basada en l'ús de vidre i d'acer.

Casa Kaufmann

Frank Lloyd Wright (1869-1959)

Data: 1935-37. Pennsilvània.

Estil: Organicista.

Materials: Formigó armat, pedra, vidre i alumini. Fet amb materials industrials.

Anàlisi formal: Wright aprofità les grans roques del terreny per sostenir determinades parts de l'edifici i s'ajudà també de murs verticals de pedra i columnes de formigó. Sobre horitzontals que presideixen la construcció i que es troben disposats en forma esglaonada, fet que permet salvar els desnivells del terreny i adaptar-s'hi perfectament. Es considera l'eix vertical de l'edifici l'enorme xemeneia de pedra rústica que sorgeix de la roca natural com si es tractés d'una torre; tots els espais s'articulen prenent-la com a punt de referència. Exteriorment, la casa consta de tres plantes esglaonades, la primera de les quals s'assenta directament damunt de la roca natural, que emergeix del terra i forma la base de la xemeneia situada a la sala d'estar. Aquest primer pla es perllonga per davant formant una gran terrassa suspesa per damunt de la cascada, de manera que la caiguda d'aigua sembla que surt de la mateixa casa. De la planta superior, en sobresurt una altra terrassa, des de la qual forma un angle de 90º amb la de sota; aquesta segona terrassa, més alta, supera l'anterior, però en costat, amb una disposició tal que li permet fer de sostre i protecció d'una part de la inferior i, alhora, deixa passar el sol permanentment per la banda restant. Els murs són de formigó armat, aplacats de pedra natural i arrebossats, i es combina amb fusteria d'alumini i grans finestrals. En definitiva, l'exterior de la casa fou dissenyat per confondre's amb l'entorn, per mimetitzar-s'hi a través de diferents plans superats mitjançant rampes, esglaons, ponts, parapets i terrasses. L'espai interior respon directament a la concepció centrífuga que Wright té de l'arquitectura: els espais es generen de dins cap a fora, de manera que la contraposició entre els plans verticals i horitzontals no es converteix mai en una caixa, a l'estil del racionalisme, sinó que assegura la intercomunicació entre els espais intern i extern, efecte que es fa afavorit per la construcció en vidre de tots els angles interiors, i que evita l'opacitat i, per tant, la sensació de trencament. D'aquesta manera, la vista pot anar de dins cap a fora sense necessitat de solució de continuïtat. D'altra banda, la disposició interna de cada planta és absolutament lliure, sense cap estructura reguladora, i s'adapta a les necessitats concretes de cada zona.

Estil: La Casa de la Cascada respon plenament a la concepció organicista de l'arquitectura, si bé s'ha volgut veure una influència del racionalisme en el joc de volums ortogonals que la conformen. Tot i això, aquest joc de volums no responia a una intenció purament volumètrica, com en el cas de Le Corbusier, sinó que simplement és el resultat de la mateixa expansió dels espais interiors. Wright aplicà a la casa els principis del seu programa:

• Harmonització amb l'entorn, a base d'estendre i accentuar els plans paral·lels al terra.
• Aixecament dels soterranis en considerar-los antihigiènics.
• Manca d'ornamentació a les façanes, tret de l'aportada pels mateixos materials de construcció.
• Mobiliari senzill que provenia de la producció en sèrie.

En aquest sentit, és destacable la influència que l'arquitectura japonesa exercí sobre Wright, tant pel que fa als exteriors com als interiors: senzills, funcionals i amb les mínimes compartimentacions.

Contingut i significació: El caràcter centrífug de les construccions de Wright és hereu directe de les tradicionals cases de camp americanes en forma de creu. Així ho expressà a les seves primeres construccions, però en aquesta, on la forma de creu desaparegué, va permetre una absència total d'estructura reguladora. La mateixa adaptació de la construcció al lloc i als materials del terreny, com també la ja esmentada expansió centrífuga dels seus espais interiors, feren que la casa Kaufmann esdevingués un autèntic símbol de l'organicisme. Els materials, la concepció de l'espai, la implicació directa amb la natura, són símbols per entendre l'arquitectura.

Funció: La casa va ser encarregada a Wright el 1935 pel senyor Kaufmann, per a l'ús particular. Va esdevenir tota una aventura pel seu creador, ja que va explorar les possibilitats dels nous materials i va realitzar la integració de l'arquitectura en la natura.