Anàlisi Feminista: La Dialèctica Amo-Esclau i la Dona

Anàlisi Feminista: La Dialèctica Amo-Esclau

Lectura Feminista: Amo-Esclau: Per començar, hi ha una relació dinàmica en què els dos elements es necessiten mútuament, encara que és una relació i situació desequilibrada. En primer lloc, ens mostra la falta de simetria, i en segon lloc, ens mostra les causes del desequilibri. La resposta a la pregunta Què és una dona? Comença amb una constatació de la desigualtat arrelada en totes les societats conegudes.

Desenvolupament

Ser dona se situa en un punt de vista parcial i específic en el qual no ocorre el mateix amb la caracterització de l'home. Beauvoir afirma que homes i dones no són dues categories definibles. No són pols oposats, mantenen relacions recíproques de reconeixement mutu. Dues categories d'individus es relacionen des de posicions injustes i desiguals: la de la dona en una situació de dependència i d'inferioritat, i la de l'home en una situació de poder i independència. Tot humà és conscient de si mateix. El reconeixement d'un mateix requereix que cada subjecte s'afirme davant de subjectes per a si mateix. El problema és quan l'home s'afirma com a subjecte, releguen les dones al paper d'altres i, per tant, se sotmeten a un punt de vista aliè.

La paraula dialèctica s'ha usat en diversos sentits i és difícil d'aplicar-li un únic significat. Tots aquests usos tenen en comú la referència a una relació dinàmica que es desenvolupa mitjançant l'oposició. Quan apareix la pregunta què és una dona? es genera un problema, en primer lloc, perquè la filosofia introdueix la posició en la constitució de la ciència mateixa, és a dir, tot subjecte pren consciència de si mateix.

La dona apareix amb una consciència dependent, però esclava. El paral·lelisme amb la relació amo-esclau dóna a entendre que amo i esclau estan units per una necessitat econòmica; l'esclau reconeix el prestigi de l'amo. L'home necessita conscienciar el reconeixement de la dona. Hi ha tres moments en la relació de diversos: el primer és que els homes arrisquen la vida en accions perilloses i poden decidir lliurement; el segon és que les dones reconeixen els valors dels homes i els homes obtenen prestigi; i el tercer i últim, els homes admeten les dones aprofitant el prestigi i els ofereixen protecció. Les dones no poden participar en les empreses. El prestigi i reconeixement social assolit pels homes va possibilitar la consolidació d'un sistema d'opressió sobre les dones.

Conclusió

Per acabar, a conseqüència del sistema establert, les dones viuen en desavantatge. Els dos sexes tenen les mateixes necessitats, però com que estan en situació de desigualtat...