Anàlisi de la Filosofia de Plató: Idees, Coneixement i Política

Plató (427-347 a.C.)

Influències: Pitàgores (ànima immortal/cos mortal; món=cosmos); Heràclit (tot canvia); Parmènides (Realitat és immutable); Sòcrates (busca definicions).

Història: Segle d'or i decadència d'Atenes (guerra Atenes-Esparta, epidèmia, corrupció). Família aristocràtica, era ciutadà amb plens drets. Va escriure llibres, es conserven còpies. Deixeble d'Heràclit, després de Sòcrates. 399 a.C. mor Sòcrates. Deixa l'interès per la política, viatja per la Magna Grècia i coneix la filosofia pitagòrica. Viatja a Egipte. Va a Siracusa (Sicília), coneix a Dió, cunyat de Dionís (el governant). Va intentar aplicar el seu model de Democràcia a Siracusa. Dionís va témer per la seva posició al poder i el va vendre com a esclau. Anys després un amic seu el va comprar i alliberar. Va tornar a Atenes i fundà l'Acadèmia (nom ve de: al costat del temple d'Academos) pensada per instruir futurs governants. Ensenyaven matemàtiques, astronomia, etc. 367 mor Dionís i torna a intentar aplicar la Democràcia a Siracusa (fracassa). Després torna a Atenes i escriu les seves obres. Anys després torna a Siracusa (torna a fracassar). Després de la mort de Plató, l'Acadèmia continuà oberta 1000 anys fins que un governant catòlic va tancar-la (temple pagà).

Diàlegs

Diàlegs entre Sòcrates i gent. No surt Plató, escriu 50 anys, la forma d'escriure evoluciona:

• 1r període joventut: Escriu el que diu Sòcrates, no posa gaires idees pròpies (Apologia de Sòcrates "defensa de Sòcrates").
• 2n període transició: Introdueix + idees pròpies.
• 3r període madur: Escriu:
  • El Banquet (convit/simposi). Estan en un banquet, treuen el tema de l'"amor", cadascú exposa la seva opinió (teoria androgin "home/dona" o mitja taronja. Tots tenen les 2 parts, busquen la persona complementària). Arriba Sòcrates, exposa la teoria d'EROS (desig de posseir la bellesa) a 3 nivells: 1r nivell bellesa física, en el cos. 2n nivell: Més profund, bellesa a l'ànima (bellesa permanent). 3r nivell: La bellesa està al món de les idees, no al món físic (món físic reflexa Bellesa)=amor Platònic.
  • El Fedó: Tracta la immortalitat de l'ànima/mortalitat del cos.
  • La República (res-publica-> cosa-publica): Explica el model ideal d'Utopia (no-lloc; impossible d'assolir) Socràtica.
  • El Fedre: Explica la teoria de l'ànima "mite carro alat" (voluntat, desig, raó).
• 4t període vellesa: Últim llibre "Les Lleis" inacabat. Fa autocrítica de la seva doctrina.

Filosofia de Plató: Teories

Idees (essències)

Dualista, dues realitats: Món sensible (Es coneix a través de l'opinió "Doxa")/món intel·ligible (essències. Es coneix a través de la ciència "Episteme"). Les coses del món sensible (són múltiples, canviants, efímeres) són reflexos (imiten) de les del món intel·ligible (són universals, eternes, immutables, perfectes, models). També són com parts, estan participades. Ex: triangle.

Teoria del Demiurg (origen món sensible): Artífex, model, matèria eterna. Idea del Bé: Món imperfecte desitja ser perfecte mitjançant el bé, bellesa, llum del sol.

Coneixement

El coneixement està al món de les idees. Hi ha coses que se saben sense que ningú ens ho ensenyi (mite geometria i esclau). L'ànima va contemplar en una altra vida el món de les idees (teoria de l'ànima). En encarnar-se ho oblida i després va reconeixent les coses, recordant. Formes d'accés al coneixement: Reminiscència (anamnesi): rememorització. Dialèctica: Dialecs imperfectes, es van perfeccionant amb la raó. Eros (desig d'aconseguir la bellesa, l'ànima la va veure al món de les idees). Mite de la caverna: persones lligades, veuen ombres al fons de la caverna, creuen que això és la realitat, s'allibera, surt, veu el món real (Matrix).

Ànima/Política

• Parts de l'ànima: - racional (cap); - irascible (pit); - concupiscible (ventre).
• Qualitat o virtut: - intel·ligència; - valor, coratge; - moderació, temprança.
• Classe social: - govern, dirigents; - soldats, guerrers; - treballadors.
• Qualitat, virtut conjunt: harmonia, ordre, bellesa = Justícia (tots han de fer el que els toca. Per evitar la corrupció, separar totalment diners i poder).