Anàlisi de La Nit Estrellada i El Pensador

La Nit Estrellada (4)

Fitxa: Van Gogh, 1889, oli sobre llenç, Museu MoMA NY, petites dimensions, postimpressionisme.

Context: Finals del segle XIX, predomini de la burgesia. Determina: gust, cultura, estructures (3), conflicte d'aparició del moviment obrer - menys món rural, més món urbà. La burgesia és una classe sense passat, París és la capital, crítica a les obres.

Estil: Postimpressionisme - intentar superar les propostes impressionistes. Vol obrir la representació de la naturalesa en tres camins: imaginar la realitat (Gauguin), racionalitzar la realitat (Cézanne), sentir la realitat (Van Gogh).

Autor: Difícil separar la vida de la seva obra, carrera exitosa, dependència del seu germà, vinculat a l'església. Coneix a Gauguin i es queda sense orella, problemes mentals - sanatori.

Anàlisi formal: Diagonal inestable - segueix la línia de les muntanyes, cel i terra units per dos elements verticals: el xiprer i el campanar. Color blau intens - colors freds, el blau intens es complementa amb groc. No dibuix - formes fetes per color, dos plans (no perspectiva), dinamisme.

Icono: Pintat el 1889 a sanatori, malament mentalment, expressa emocions, afegeix coses imaginàries (xiprer, poble), manifest d’abandonament, records.

El Pensador

Fitxa: 890, Museu Rodin, bronze, tècnica de fosa, l’impressionisme.

Context: Finals del segle XIX, predomini de la burgesia. Determina: gust, cultura, estructures (3), conflicte d'aparició del moviment obrer, menys món rural, més món urbà. La burgesia és una classe sense passat, París és la capital, crítica a les obres.

Estil: Estils del segle XIX, expressionisme, propostes properes al romanticisme, simbolisme, realisme, impressionisme. Força expressiva treballant la matèria de forma innovadora, eines rares (mans), obres inacabades, despreocupació per la representació versemblant.

Formal: Home nu assegut en posició forçada. Formes centrípetes i tensió. Colze dret a la cama esquerra, mà sota la barbeta, posició forçada. Múltiples punts de vista. Moviment en zig-zag dels peus fins al cap. Llum intensa i expressiva. Estatisme, agitació interior genera moviment. Obra antinaturalista amb voluntat expressiva.

Iconogràfic: Encàrrec d'estat, inclòs en un conjunt (portes del museu Deco), Camille ajuda. Inspirada en Les flors del mal de Baudelaire i L’infern de Dante, portes denominades "les portes de l’infern". Rodin va fer dibuixos i motlles amb guix. Originalment havia de ser de bronze. La figura de Dante a la llinda es converteix en El Pensador. Transformació d’una figura concreta a universal pel fet de pensar.