Anàlisi de 'Tres nus en el bosc' de Joaquim Sunyer (Noucentisme)

Context Històric i Estilístic

Cronologia

Primer quart del segle XX.

Context Històric

Es va constituir la Mancomunitat de Catalunya. Enric Prat de la Riba en va ser elegit el primer president. La Mancomunitat impulsarà les obres educatives i culturals.

Estil de l'Autor (Joaquim Sunyer)

Sunyer formarà part d'un moviment paral·lel al Modernisme que proposava la necessitat d'un canvi. Eugeni d'Ors en serà el principal teòric. Aquest moviment es diu Noucentisme, és un moviment propi català. És un moviment de canvi respecte al Modernisme, però no és de trencament. Aquest moviment està impulsat per la Mancomunitat, concretament en el moment quan el president era Enric Prat de la Riba. No és un moviment de trencament, segueix alguns punts ideològics: la sostenció del racionalisme, la idea de modernització de l'art. Sunyer serà un dels màxims representants del Noucentisme juntament amb altres com Manolo Hugué, Xavier Nogués i Joaquim Mir, que formarà part del grup del "sofrat", que pintaran a la Llotja de Barcelona. La característica principal del Noucentisme era adaptar un classicisme a un retorn a les arrels mediterrànies. Sunyer estarà influenciat per Renoir (impressionista), Cézanne (postimpressionista/precursor del cubisme), Picasso, Matisse (fauvista). L'art del segle XX està influenciat per l'art primitiu.

Estil de l'Obra ('Tres nus en el bosc')

Serà una obra noucentista. El Noucentisme expressarà la raó, l'harmonia, la depuració de formes, paisatges suaus, formes anatòmiques plenes que representen l'ideal de dona catalana. Aquesta catalanitat era la unió entre la dona i la natura.

Fitxa Tècnica

Tècnica

Oli.

Suport

Tela.

Anàlisi Formal

Perspectiva

Hi ha perspectiva.

Línia o Dibuix

Predomina la línia.

Colors

Tons verds, ocres i marrons que transmeten la sensació de monocromatisme.

Composició

Simètrica, oberta i amb línies dominants verticals.

Anàlisi Iconogràfica i Significat

Iconografia

• Religiosa: No.
• Procedència: De les dones catalanes del principi del segle XX, que s'entenia com a mare/ideal femení.
• Interpretació: Idealista.

Gènere

Paisatge amb tres figures femenines nues.

Significat de l'Obra

• Tema: És un paisatge relaxant i intimista; tres dones gaudeixen d'un moment idíl·lic. El gosset és el símbol de la fidelitat.
• Recepció: No l'encarrega ningú, l'autor la dibuixa per necessitat de crear i va dirigida a la societat.

Funció i Relació Actual

Funció de l'Obra

Estètica.

Relació

Avui en dia està en el MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya). Segueix tenint la mateixa funció estètica. També ens ajuda a entendre l'art de Sunyer i el Noucentisme.