Anàlisi de l'obra "Els afusellaments del 3 de maig" de Goya
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,33 KB
Els afusellaments del 3 de maig de Goya
Documentació general
Nom de l'obra: Els afusellaments del 3 de maig Nom de l'artista: Francisco de Goya (tot i que pertany cronològicament a l'estil neoclàssic o romàntic, és un autor de difícil classificació) Cronologia: 1814 Estil: Goya Tècnica utilitzada: Oli Suport: Llenç Dimensions: 2,68 x 3,47 m Localització: Originalment es trobava com a decoració junt amb una altra obra d'un arc de triomf, aixecat amb motiu del retorn de Ferran VII i actualment es troba al Museo Nacional del Prado a Madrid. Aproximació temàtica: La temàtica és un tema històric, que representa els fets que van passar a Madrid el 1808. El que pretén Goya és deixar constància a través del pinzell de les accions heroiques de la nostra pàtria contra el tirà d'Europa. |
Dibuix i color
Obra realitzada a partir d'escorços violents. Cadàver en primer pla. Goya és capaç de captar les diferents actituds dels personatges.
A nivell dibuixístic contrasta aquestes diferents actituds de les víctimes (personatges). Línia recta i ferma dels soldats, sense cap mena d'expressió (fa ús de la línia recta).
Els colors que trobem sobretot són els ocres, negre, menys quantitat el vermell, el blanc és el que més destaca i després el groc. Destaca el color blanc junt a la llum focal.
Pinzellada llarga i oberta, per accentuar el dramatisme.
Gran treball de la llum i ombres, que ajuden a estructurar l'obra, divideix els dos grups de personatges i dona sensació de profunditat.
Composició
Dos grups diferenciats en l'obra, que expressen el seu estat d'ànim, pors... I per altra banda tenim l'escamot de soldats.
La llum focal il·lumina els personatges que seran executats. Però hi ha un més destacat, l'home dels braços oberts, sembla que tingui una actitud desafiant, és el màrtir (figura central).
En un segon pla observem els elements paisatgístics i arquitectònics, que donen profunditat al quadre.
Goya ha fet un punt de vista que fa que l'espectador es senti com un personatge més dins del quadre, com si estigués vivint els fets en primera persona.
Estil
Goya
Precedents
Aquesta obra pertany a la sèrie "Els desastres de la guerra".
Per la crueltat dels fets, hi ha quadres on representen els martiris dels sants.
Fa ús del clarobscur.
És un quadre amb connotacions patriòtiques → Jurament dels Horacis (Neoclassicisme)
Conseqüents
La composició i la temàtica influencia en l'obra de Manet.
I una de les obres més emblemàtiques de Picasso, on es veu també aquest rebuig a la guerra.
Interpretació
El 24 de febrer de 1814, després dels 6 anys després dels fets, Goya va escriure al Regent que és el cardenal Lluís de Borbó, i s'ofereix a perpetuar amb el pinzell els fets més notables i heroics de la nostra gloriosa insurrecció contra el tirà d'Europa (Napoleó).
El 3 de maig va fer parella amb el 2 de maig (La càrrega dels mamelucs). Aquest quadre anava al costat de l'altre. Alguns crítics diuen que anaven acompanyats també de 2 quadres desconeguts, i aquestes dues obres desaparegudes es creia que eren els aixecaments dels patriotes davant del palau reial. I l'altre, la defensa del parc d'artilleria.
Els fets estan situats a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid, des d'on es pot contemplar el que possiblement sigui la caserna del Conde Duque. També sabem que a l'escena hi apareix un frare i una dona (totes les classes socials i gèneres es van afegir a aquesta guerra). Es sap que aquella nit del 3 de maig, Francisco Gallego i Dávila va ser afusellat. L'home dels braços oberts es relaciona amb la figura de Jesucrist, la seva vestimenta (groc i blanc) són els tons heràldics de la bandera vaticana, simbolitzen l'església. I el focus de llum seria de forma metafòrica la llum divina que acompanya a les víctimes.
Funció
Decorativa, propagandística, política...
Encàrrec
No hi ha cap encàrrec, perquè Goya és el que s'ofereix a pintar-la.