Anàlisi de l'Obra d'Espriu: Poesia, Teatre i Narrativa

Salvador Espriu: Un Escriptor Multifacètic (1913-1985)

Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)

Dos eixos principals: la recerca de la diversitat (molts gèneres i tècniques compositives) i l'aspiració a la unitat.

Jove Narrador als Anys 30

Llibre en castellà: Israel (recull d'estampes bíbliques). Després va anar a la UB, on va conèixer el poeta Rosselló-Pòrcel.

1932: Laia, novel·la-retaule d'ambientació marinera.

Enllaçarà amb el corrent satíric i desmitificador (com Llorenç Villalonga), enllaç confirmat en els magnífics contes d'Ariadna al laberint grotesc.

Passava a ser un món de ninots antipsicològics on l'autor movia els fils dels personatges igual que la mort (temàtica omnipresent en Espriu) mou els dels homes en el teatre del món, imatge barroca per excel·lència.

Guerra Civil i Reconciliació

Mort de Rosselló per malaltia, present en les dues últimes proses, va simbolitzar la tragèdia de la destrucció. 1939: després de la caiguda de Barcelona, va escriure Antígona. Avançant-se en l'ús del mite grec que faran dramaturgs com Anouilh. Espriu el va utilitzar per a vehicular un missatge de perdó i de reconciliació entre lluitadors.

El Poeta i el Seu Poble

Estudiant brillant, llicenciat en dret i història amb estudi de llengües clàssiques, volia ser professor d'egiptologia a la U. Autònoma, això va quedar truncat pel conflicte civil. La mort del seu pare (1940) el va obligar a treballar en la notaria d'Antoni.

Primer llibre de poesia: Cementiri de Sinera, on va evocar dies i sols perduts, el món destruït per la guerra.

Les cançons d'Ariadna: va recuperar en vers satíric el món arenyenc. Primera història d'Esther: autèntic cim de la literatura catalana de postguerra. El caminant i el mur i Final del laberint, formen el cicle líric. On segueix els principis de la teologia negativa, segons la qual Déu seria el nom del no-res, la negació del que existeix. Assaig de càntic en el temple: tensions del poeta i el seu poble.

Espriu i el Realisme: La Pell de Brau

La pell de brau (llibre amb més ressò), poesia realista, to èpic o didàctic, exemple de combat ideològic. En La Pell, Espriu hi abocava reflexions sobre la diversitat i tolerància, va adquirir un caràcter emblemàtic com a discurs cívic, centrant el punt de vista en la Península Ibèrica.

Geografia Espriuana

Lavínia, Alfaranja, Konilòsia, Sepharad.

Últims Llibres i Llegat

Les roques i el mar, el blau. Per a la bona gent. Abans de morir va enllestir una última versió de la seva obra, aspiració a la unitat des de la diversitat: riquesa idiomàtica, complexitat temàtica i de fons.

Entrevista: Reflexions sobre la Vida i l'Art

Vida: tristesa, pessimisme, perfeccionista, discret, home sense biografia, humil, fèrtil, lluitador.

Poesia: ratlles a l'art, escriptor, no poeta.

Fets: morts familiars (2 germans, pare i Rosselló), la malaltia (3 anys al llit), creuer pel mediterrani (fa amistat amb R., descobreix i viu profundament les cultures clàssiques, influència egípcia: el llibre dels morts, la Bíblia, la cultura grega), la Guerra Civil (canvi de gènere literari: del teatre a la poesia, pateix exili interior, reivindicació catalanista i visió apocalíptica del món amb l'energia nuclear.