Anàlisi d'Obres d'Art: Picasso, Dalí, Pollock, Warhol, Tàpies i Kosuth

Guernica

• Autor: Pablo Picasso
• Creació: 1937
• Estil: Cubisme, Expressionisme
• Tècnica: Oli sobre tela
• Dimensions: 3,51 x 7,82 m
• Localització: Museu Reina Sofia (Madrid)

Context Històric

Basat en la Guerra Civil espanyola, i concretament en els bombardejos de la ciutat de Gernika, on els franquistes, amb l'ajuda d'avions alemanys de la Legió Còndor i alguns d'italians, van destrossar-la per complet. El govern republicà espanyol va encarregar a Picasso que pintés un mural per al pavelló que s'estava construint a càrrec de Josep Lluís Sert. El pintor no tenia pensat cap tema per fer el mural, però en assabentar-se del bombardeig de Gernika no ho va dubtar.

Anàlisi Formal

És un escenari arquitectònic angoixant on a penes es reconeixen elements. Trobem sis persones i tres animals agonitzants. El quadre, en blanc i negre, mostra una escena d'horror i desesperació. El color i el volum no fan acte de presència a l'hora d'acompanyar les formes, dibuixades amb claredat. La llum apareix repartida de forma desigual, deixant en ombra l'entorn i il·luminant més els punts on es concentra l'expressió del sofriment dels personatges. La font de llum la trobem a la part superior, i just a l'esquerra d'aquest hi ha una altra espècie de bombeta/explosió/ull, tot i que no projecta cap lluminositat. Tot i el caos que representa, les figures estan ben repartides en una composició perfectament estudiada, de tríptic, dividida verticalment pel mig, i amb un gran triangle central. A cada lateral hi ha una "columna", la de la dreta formada pel brau i la dona amb el nen, i la de l'esquerra amb l'incendi i l'altra dona que també crida. Tota la composició s'orienta cap a l'esquerra, i l'alternança de corbes i rectes, etc. generen un gran dinamisme.

Significat

Picasso representa els bombardejos de la ciutat basca de Gernika. Cada figura del quadre és un símbol, vol denunciar, protestar... és un document. En aquesta obra, els bombardejos de la ciutat basca es converteixen en un crit universal en contra de la guerra. Part dreta: La ciutat de la qual tothom vol fugir. A sota hi ha una altra dona que s'arrossega i mira cap amunt. L'altra dona, la que sembla sortir d'una finestra i que porta un quinqué, sembla ser la voluntat de revelar la veritat, d'il·luminar el món sobre el que està passant, la "bombeta" que només fa llum pròpia per a ella mateixa. A l'esquerra, el brau representa per alguns la força del poble que, malgrat tot, no serà vençuda.

Models i Influències

Antecedents: Paul Cézanne (cubisme), l'expressionisme i el surrealisme. Picasso és tota una referència per als cubistes posteriors i avantguardistes en general.

La Persistència de la Memòria

• Autor: Salvador Dalí
• Creació: 1931
• Estil: Surrealisme
• Tècnica: Oli sobre tela
• Dimensions: 24 cm x 33 cm
• Tema: Oníric
• Localització: MOMA, Nova York

Context Històric

Època del final de la Dictadura de Primo de Rivera i l'inici de la Segona República. Durant aquesta nova etapa republicana, artísticament el podem definir com un període de grans inquietuds i il·lusions, però va ser un període massa breu perquè les seves iniciatives en marxa donessin fruit i dur a terme projectes nous.

Anàlisi Formal

Aquesta pintura es compon per un fons d'un paisatge d'una platja i uns penya-segats. En primer pla, a l'esquerra, es mostra un tros de pedra rectangular amb dos rellotges a sobre, un metàl·lic amb un munt de formigues a sobre i un altre doblegat al marge de la roca. També trobem una soca d'olivera seca amb un rellotge tou penjant d'una branca. Al centre trobem un rellotge sobre una figura humana i al darrere una plataforma pintada de color blau.

• Tipus de pinzellada: Precisa, fina i meticulosa, no visible.
• Llum: Trobem dos focus principals de llum, un es troba a la part superior esquerra del quadre i crea unes ombres llargues cap a la dreta, l'altre es troba dirigit cap a les roques il·luminant-les, és una llum diferent, irreal, intensa i més blanca.
• Composició: Trobem una estructura compositiva diagonal que comença a la cantonada esquerra inferior fins a la dreta superior amb dos grups compositius formats, d'una banda per les roques dels penya-segats i d'altra banda els rellotges situats sobre el bloc de la roca i la figura humana.
• Moviment i expressió: Té poc moviment, donat per les línies corbes dels rellotges ja que dóna la sensació que s'estiguin desfent lentament, poca expressivitat.
• Profunditat: Hi ha profunditat marcada per la llunyania dels penya-segats i del mar respecte a l'olivera, la figura humana i el bloc de pedra.
• Predomini de la línia o el color: Predomini de la línia per sobre del color, és una obra molt detallista i gairebé sembla una fotografia.

Dalí va pintar aquesta obra una tarda després de dinar, amb mal de cap, quan Gala havia marxat al cinema amb uns amics. La seva funció és estètica, per reflexionar sobre el pas del temps, treure fora els seus somnis, les seves obsessions i experimentar dins del corrent estètic del surrealisme en el qual s'està iniciant. També es diu que es va inspirar amb el formatge Camembert que havia menjat per dinar i que va somiar que es fonia i que passava igual que amb el pas del temps.

Va tenir formació acadèmica. Com El Bosch o Brueghel el Vell, influenciarà artistes com Magritte, Ernst i Delvaux.

Number 1A, 1948

• Autor: Jackson Pollock
• Creació: 1950
• Tècnica: Oli, esmalt i pintura d'alumini sobre tela
• Dimensions: 1,60 x 2,59 m
• Estil: Expressionisme abstracte
• Localització: National Gallery, Washington

Context Històric

Els Estats Units, en acabar la Segona Guerra Mundial, esdevenen la primera potència mundial en un globus dividit entre capitalisme i comunisme. Una d'aquestes tendències fou precisament l'expressionisme abstracte de Pollock, potenciada pel propi govern estatunidenc per tal de mostrar un exemple de la llibertat americana, que es contraposava al rígid discurs (pintura realista) dels soviètics. Ni l'art es va salvar dels interessos de la Guerra Freda.

Anàlisi Formal

Està pintat per dripping. Mitjançant la pintura gestual, el ritme crea arabescos, traços, esquitxades i retícules. Les taques constitueixen els pols d'atracció entre els quals es distribueixen els diferents elements de la composició. Ja no hi ha una forma que es pugui veure o llegir, sinó un moviment de la línia de color, el que s'anomena "espai òptic". En un primer moment, Pollock feia servir colors vius. Posteriorment, la gamma cromàtica es tornà més austera i, finalment, es va limitar al blanc i el negre. Convida la mirada de l'espectador a realitzar un recorregut d'exploració que no té fi i que es desenvolupa en una tercera dimensió.

L'obra de Pollock presenta influències de la cultura dels indígenes americans, tant pel seu simbolisme com per utilitzar materials com la sorra. També van influir en Pollock Miquel Àngel, El Greco i Rubens, grans pintors dels quals va copiar quadres durant la seva formació.

Sopa Campbell

• Autor: Andy Warhol
• Creació: 1965
• Estil: Pop Art
• Localització: National Gallery of Art, Washington
• Tècnica: Pintura acrílica
• Dimensions: 92,1 cm x 61,6 cm

Context Històric

Sopa Campbell és un cartell propagandístic pintat per Andy Warhol l'any 1965, i que pertany a l'estil Pop Art. El Pop Art (Art popular) subratlla el valor iconogràfic de la societat de consum. El poble és la base del seu art. Sorgí com a reacció contra l'Expressionisme abstracte. Se sol prendre com a data d'inici l'any de la mort de Pollock, en què es produí un canvi radical, de l'Antropocentrisme de l'Expressionisme abstracte es passà a l'Antiantropocentrisme, en què l'objecte és més important que el subjecte.

Anàlisi Formal

Està pintat amb pintura acrílica sobre un suport de tela. La pintura té un aspecte impermeable, molt lluent i durador que no permet rectificar. Predomina la línia, ja que la figura està delimitada pels contorns. Quant als colors, predominen els colors plans i llampants o lluents. El color vermell es concentra en la part metàl·lica de l'obertura de dalt, el groc per les lletres de la marca, vorejades amb negre, el blau brut per la part superior del tronc de l'envàs i el verd àcid per la part inferior. Per últim, hi predomina el rosa en l'escut de l'Exposició Universal i en les lletres de la sanefa inferior. La llum ve donada únicament pels colors.

Creu i R

• Autor: Antoni Tàpies
• Creació: 1975
• Estil: Informalisme
• Tècnica: Tècnica mixta: sorra, tela, pedres, pintura i llapis grafit
• Dimensions: 162 x 162,5 cm
• Localització: MACBA

Context Històric

Tàpies pinta Creu i R uns mesos abans de la mort de Franco. Durant aquell any l'artista va contribuir amb un cartell i una litografia a una campanya per abolir la pena de mort a Espanya i va participar activament en les lluites que demanaven l'amnistia dels presos polítics del règim franquista. La seva obra, des dels seus inicis, sempre va estar influenciada per la situació política a Espanya.

Anàlisi Formal

Està basada en línies contundents que formen composicions complexes. En la construcció de l'obra podem observar dos nivells:

• El llenguatge matèric, en aquest cas marcat per la textura de la sorra, les pedres i la tela.
• El dibuix i la línia donats per la creu, les lletres (R, H) i els signes (+).

Utilitza colors terrosos, propis de la matèria, ocre, marró, negre i vermell. Aquest és un traç distintiu en Tàpies, l'austeritat cromàtica, generalment es mou en gammes de colors austers, freds, terrosos, com l'ocre, marró, gris, beix o negre. En Creu i R el motiu principal és la creu, un símbol que es converteix en l'element definitori del seu estil. En la seva obra Tàpies reflecteix una gran preocupació pels problemes de l'ésser humà: la malaltia, la mort, la soledat, el dolor o el sexe. L'existencialisme assenyala el destí tràgic de l'home, però també reivindica la seva llibertat.

Una i Tres Cadires

• Autor: Joseph Kosuth
• Estil: Art conceptual
• Creació: 1965
• Tècnica: Fusta (cadira) i fotografia
• Dimensions: Cadira 82 x 37,8 x 53 cm. Foto 91,5 x 61,1 cm. Text 61 x 61,3 cm.

Anàlisi Formal

Una cadira de fusta a prop d'una paret blanca se situa entre dos panells que hi pengen: en un, el de l'esquerra, hi trobem una fotografia de la mateixa cadira a mida natural; i a l'altre, el de la dreta, és un text amb la definició del diccionari de la paraula "cadira". Això estructura l'obra en forma d'una espècie de tríptic. D'aquesta manera tenim l'objecte en si, la seva representació visual, i la seva verbal.

L'obra està dins del moviment de l'art conceptual, sorgit entre els anys 1960-1980. L'art conceptual no redueix ni refina la forma artística, sinó que la nega: a l'artista no li cal crear objectes, només definir-los. L'autor discuteix el concepte d'art i la pràctica del mateix. Busca, amb un caràcter polèmic, noves vies expressives. El propi autor reconeix com a influència els ready-made de Duchamp. S'ha relacionat també amb el món de les idees platònic i amb la pipa de Magritte.