Anàlisi de les Obres Mestres del Barroc: Rubens i Rembrandt

Anàlisi d'Obres Mestres del Barroc: Rubens i Rembrandt

Les Tres Gràcies de Rubens

Descripció

Rubens va ser un dels artistes més importants del Barroc. El seu taller va formar pintors destacats, i el públic sol reconèixer les seves obres pel seu dinamisme i per les figures femenines, ideal estètic de l'època. El quadre està pintat amb la tècnica d'oli sobre taula, característic del Barroc flamenc.

L'artista

Per satisfer els encàrrecs, Rubens va obrir un taller on els treballadors es van especialitzar en temes concrets. Rubens feia l'esbós, pintava les figures importants i finalitzava el quadre.

Elements plàstics

El color de les carns toves de les tres gràcies és fruit de la combinació dels tres colors primaris. Té molta lluminositat i l'escena es troba a l'exterior. Els cossos desprenen sensualitat i hi ha un predomini de línies sinuoses.

Composició

Rubens va adoptar les formes tradicionals de l'antiguitat clàssica: tres joves formen un cercle, i una d'elles dona l'esquena a l'espectador. Les dones estan en primer pla i són rotundes (seguint el cànon nòrdic). Estan nues però amb veladures. Els gestos són delicats i donen sensació de moviment, sobretot pels peus. En el fons hi ha un paisatge amb animals. L'escena té flors, un tronc i una font on es troba Cupido.

Contingut

El tema prové de la mitologia grega. Les tres gràcies eren les deesses de l'encant, l'alegria i la bellesa, i presidien els banquets, les danses, etc. Al principi es representaven vestides, però més tard apareixen nues amb atributs florals. Les fonts clàssiques són habituals en el Barroc. Rubens va realitzar un estudi del nu femení i va pintar amb els ideals estètics de la seva època. La seva condició econòmica i social li permetia pintar per gust i no només per encàrrec.

El pintor més destacat

La seva pintura destaca per la sensualitat, pel dinamisme, els colors càlids i sumptuosos de l'escola veneciana, formes robustes com les de Miquel Àngel, i un tractament de la llum basat en Caravaggio. Va tractar tots els gèneres pictòrics.

La Lliçó d'Anatomia de Rembrandt

Descripció

Dades generals: Quadre barroc, retrat col·lectiu de 1,69 x 2,16 metres.

Descripció tècnica i anàlisi

Tècnica d'oli sobre tela. Les figures estan apinyades al voltant del cadàver. Els rostres tenen molta expressivitat, cosa que augmenta el realisme de l'escena. Ús del clarobscur amb un focus de llum que il·lumina el cadàver. El negre es converteix en el color dominant, contrastant amb els punts il·luminats i amb els colls blancs dels vestits.

Rembrandt és la figura més representativa del Barroc holandès. El seu estil fa ús del tenebrisme, però sense contrasts bruscos com els de Caravaggio. Les seves pintures tenen un to de misteri i busca captar la psicologia dels personatges.

Funció

La primera obra important que va realitzar el pintor. L'escena està basada en un fet real: una lliçó d'anatomia. Un dels personatges té a la mà una llista amb el nom dels assistents, i als peus del cadàver es troba un llibre que és un manual d'anatomia. Aquest quadre té influència de Caravaggio en Rembrandt, sobretot en el tractament de la llum. Després de morir Rembrandt, les seves pintures van tenir gran èxit, i van influenciar Goya i Delacroix.

El Davallament de Van der Weyden

Descripció

Forma part del tríptic executat per a la catedral. És una pintura de gran complexitat barroca, concebuda sobre una gran diagonal de claredat, formada per la figura de Crist, en un drap blanc. Obra de personatges inestables, quasi manieristes. Té color roig venecià col·locat en primer pla, ressaltant entre el conjunt dels assistents, especialment sobre el fons fosc. Té influència de Caravaggio, ja que hi ha tenebrisme. Hi ha intensitat dramàtica, i dona la sensació de moviment. Els personatges tenen molts gestos i un sentiment de dolor. Hi ha també escorç, i figures robustes (com les de Miquel Àngel).