Anàlisi d'Obres Neoclàssiques i Romàntiques: Art i Història

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,59 KB

El Jurament dels Horacis

Fitxa Tècnica

Títol: El jurament dels Horacis

Autor: Jacques-Louis David

ZtObRpkGEUnTVvAYzEK_XeDGuRUohcWQw_DwinA6dS3SuzjzCtpsrja1-s2nH07ypE1vRUc2Nxfh1a0alXswZwxBWYSeCY7cFjMOqpajmB_XxWXj7n_fi3hZhJ9jFGbSYW8dLZ7pkbzMv65_3MgS2-I

Cronologia: 1784

Tècnica: Oli sobre tela

Mesures: 4,25 x 3,30 m

Estil: Neoclàssic

Tema: Literari

Localització: Museu del Louvre (París)

Descripció Formal

  • David planteja un gran equilibri en tota la composició, integrant les figures dins de l'espai i assignant a cada figura o grup una de les tres arcades del fons.
  • Aquesta separació permet ordenar tots els personatges i aporta claredat expositiva.
  • Subordina el color al dibuix.
  • Perfecte modelatge anatòmic, que recorda l'escultura clàssica.
  • Cromatisme: predominen les tonalitats grises, ocres i vermelles.
  • El vermell, utilitzat en tres parts en què es divideix el quadre, equilibra cromàticament l'escena.
  • L'escena està impregnada per una llum tènue que entra des de l'esquerra sense que hi hagi cap focus lumínic visible.

Temàtica

El pintor va voler reproduir les virtuts cíviques de l'autosacrifici, l'honor i la lleialtat, personificades en l'actitud dels Horacis.

David evoca el moment en què els germans Horacis juren davant del seu pare que combatran fins a la mort contra els germans Curiacis.

En segon pla hi ha la Camil·la (germana dels Horacis) i la Sabina (germana dels Curiacis i casada amb un Horaci), totes dues en una actitud de lamentació i desesperació.

Eros i Psique

tS8CQWJl5TSES11jagv6Z0XcIisaf2Y8MYAwBN7n1XeTh69ThHTjMRfi9slBdaBdRfLVOe8lzIF88fxmk4Rr4HsGuCduiLOe5zBdkn2meOMl48eqUo0odK6Z8nOakwX4d9YgkTYIjo_3rOU2mgN2Y3k

Fitxa Tècnica

Títol: Eros i Psique

Autor: Antonio Canova

Cronologia: 1787-1793

Tipologia: Escultura exempta

Material: Marbre

Mesures: 1,55 x 1,68 m

Estil: Neoclàssic

Tema: Mitològic

Localització: Museu del Louvre (París)

Descripció Formal

  • Canova mostra l'ideal de bellesa masculí i femení de l'època.
  • Els dos cossos tracen una aspa (ales del déu grec i llavis amants).
  • El petó és el centre, format pels braços de Psique, que abraça el seu amat, i els d'Eros, que encerclen i estrenyen el cap i el cos de l'estimada.
  • Obra acabada: Canova la va polir amb pedra volcànica i la va banyar amb calç i àcid per transformar la duresa del marbre en una textura suau i delicada.

El 3 de Maig a Madrid

IQBbrWDmP73SpkbpzQfCfRc22Eejcuv-BbdhLdhClUWO8l9uXXmaaG1lMHLg_JbfT9gdXq7c9vnhpPADhp4ITlok8VlscmYkjVfo8xUix4hJGS8zs0CJHkpKzBy_MX7xY4nOcR073SOoV6hlWHXdbgE

Fitxa Tècnica

Títol: El 3 de maig a Madrid

Autor: Francisco Goya

Cronologia: 1814

Tècnica: Oli sobre tela

Mesures: 3,47 x 2,68 m

Estil: Neoclàssic / Romàntic

Tema: Històric / Al·legòric

Localització: Museo del Prado (Madrid)

Descripció Formal

  • La composició s'articula en dos grups: a l'esquerra, una filera de persones que han estat executades, són executades o ho seran (passat, present o futur); a la dreta, l'escamot de soldats alineats en diagonal, sense ensenyar la cara.
  • La llum, que il·lumina els personatges de l'esquerra i deixa a la penombra els soldats, reforça la diferenciació dels dos grups.
  • La figura que té els braços aixecats es converteix en el focus central de l'obra i al seu voltant s'hi distribueixen la resta de figures.
  • Goya mostra l'expressivitat dels personatges amb una encertada descripció de les seves actituds: por, terror, resignació, heroisme...
  • Els soldats francesos semblen autòmats, representen màquines de matar.
  • La gamma cromàtica és molt reduïda: ocre, negre, blanc, groc i vermell.

Temàtica

És una pintura històrica. Madrid es va enfrontar a l'exèrcit francès davant la imposició per Napoleó de coronar rei d'Espanya el seu germà Josep Bonaparte.

L'acció està situada a la muntanya del Príncipe Pío (Madrid), des d'on es pot veure la caserna del Comte-Duc.

La figura de l'home amb els braços en creu es relaciona amb la crucifixió de Jesús, mentre que els colors groc i blanc simbolitzen l'Església.

La Llibertat Guia el Poble

0NZLpq-YvXoeDS2pZykovSREK4aPDsq697LCzVfcsUPywqphSnvEQxFtwxvPV0nzeSlpmSYQnZJl_lKtsMWka7S-rkSUPYSjy-kX7tXfg7EcVR6MnE6D-DQ610oajI9SXPULwDmW52AC6uhTltqcsTo

Fitxa Tècnica

Títol: La llibertat guia el poble

Autor: Eugène Delacroix

Cronologia: 1830

Tècnica: Oli sobre tela

Mesures: 3,25 x 2,60 m

Estil: Romàntic

Tema: Al·legòric i històric

Localització: Museu del Louvre (París)

Descripció Formal

  • Delacroix estructura l'obra en un triangle en què la bandera de França ocupa el vèrtex superior, i els cossos morts, en primer pla, la base.
  • La figura femenina es converteix en l'eix central, al voltant del qual es distribueixen la resta de personatges.
  • Al fons, es veu Notre-Dame, un detall que permet situar gràficament l'escena.
  • Gran mobilitat a la figura central, que fa que cap obstacle visible la pugui aturar.
  • L'obra està dominada per tonalitats fosques i ocres. Delacroix trenca aquesta monotonia amb la inclusió dels colors de la bandera francesa: blanc, vermell i blau.
  • Hi ha una voluntat de crear un dinamisme intern que reforci el caire combatiu del quadre.
  • Hi ha representades diverses classes socials: la burgesia, els artesans, la gran massa popular, els estudiants i la dona.
  • Guiant a tothom, la personificació de la llibertat fa voleiar la bandera de la nació.

Temàtica

És una pintura històrica. Fa referència a un fet revolucionari que es va produir a París el juliol de 1830.

La finalitat és remarcar l'esperit batallador que va unir el poble francès.

Hi ha representats diversos grups socials:

  • Burgesia (figura amb barret de copa)
  • Artesans (camisa blanca)
  • Massa popular (estudiants, dones)

Està representada la personificació de la llibertat.

Entradas relacionadas: