Anàlisi Poemes Estellés: Llibre de Meravelles

Anàlisi de "No escric èglogues"

Context històric i geogràfic

El poema situa la València de postguerra a través de records del poeta. S'esmenten llocs com Gandia i Paterna i elements quotidians com “veus dels bars”, “olor d’oli fregit” o “els infants que jugaven”. També apareix la repressió política amb la referència a “un amic parlava dels seus anys de presó”. Malgrat aquesta misèria, l'amor i el desig es presenten com un element d’esperança i bellesa enmig d’un món devastat.

Temàtica principal

El poema tracta el record de la sensualitat i el desig per una jove, on el passat és vist com un temps feliç. El jo poètic expressa la pèrdua d’aquesta felicitat en el present. L’obsessió del poeta per reflectir la bellesa femenina contrasta amb la tristesa i la misèria de la València de postguerra. A més, manté un compromís ètic en recordar les penúries compartides per altres homes i dones en aquella època.

Aspectes mètrics

El poema està escrit en versos alexandrins (12 síl·labes, 6+6), una mètrica típica en Llibre de meravelles. Aquest tipus de vers té un caràcter narratiu i descriptiu, molt adequat per a la poesia d’Estellés. Els versos són blancs, és a dir, sense rima, però segueixen una estructura sil·làbica repetitiva. L’autor combina aquesta mètrica amb un estil lliure, característic de la seva obra.

Recursos estilístics

El poema utilitza una hipèrbole inicial: “No hi havia a València dos cames com les teues”, que es repeteix diverses vegades. També hi ha al·literacions (“arreplegava la roba”), sinècdoques (“les cames” com a símbol de la dona), comparacions (“com si anasses per l’aigua”), metàfores (“teranyines de llàgrimes”) i interrogacions retòriques (“On ets?”). Aquestes figures reforcen el to evocador i la musicalitat del poema, característiques de l’estil d’Estellés.

Anàlisi de "Demà serà una cançó"

Context històric i geogràfic

El poema se situa a la València de postguerra a través dels records del poeta. S'esmenten llocs emblemàtics com “l’Albereda”, “el riu” i “la fira”, així com les festes de Sant Josep, reforçant el vincle amb la ciutat. Aquestes referències ajuden a contextualitzar l’acció en una València marcada per la repressió, però també per la passió i els sentiments. L’obra d’Estellés sovint reflecteix aquesta dualitat entre la duresa del moment històric i la intensitat de les emocions personals.

Temàtica principal

El poema tracta el record d’un amor carnal i passional, com es veu en versos com «mentre fèieu l’amor en aquella terrassa». Aquest amor es presenta de manera directa i terrenal, combinant desig i tendresa. L’amor, per a Estellés, és una força essencial que dóna sentit a la vida, fins i tot en temps difícils. La ciutat de València i la festa del foc serveixen d'escenari simbòlic d’aquesta passió, fusionant l’experiència personal amb l’exaltació col·lectiva de la festa.

Aspectes mètrics

El poema utilitza versos alexandrins (12 síl·labes, 6+6), característics en Llibre de meravelles, amb un to narratiu i descriptiu. Estellés també empra altres mètriques en la seva obra, com l’octosíl·lab en poemes reivindicatius i el decasíl·lab en composicions cíviques. En aquest fragment, la divisió dels versos en dos hemistiquis aporta musicalitat i ritme al text, reforçant el caràcter evocador del record i la nostàlgia del passat.

Recursos estilístics

El poema presenta un desdoblament del jo poètic, on l’autor s'adreça a si mateix en el passat. Això es veu en l’ús de verbs en segona persona del singular, com «recordes», «evoques» i «penses», reflectint una conversa interior. També apareix la segona persona del plural, «fèieu», referint-se a la persona estimada. Aquest recurs expressa la distància entre el present i els records, creant una atmosfera de nostàlgia i introspecció.

Anàlisi de "Els amants"

Context històric i literari

Aquest fragment situa el poema a la València de postguerra a través dels records del poeta. En primer lloc, es fa referència a la ciutat de València com a marc espacial, un element recurrent en Llibre de meravelles i en poemes com "Els amants", que retraten la realitat valenciana de l’època. A més, s'esmenta el poeta català Josep Maria López-Picó, conegut per una visió conservadora de l'amor, en contrast amb l'amor intens i passional que caracteritza l’obra d’Estellés.

Temàtica principal

El tema del poema és l’amor apassionat i salvatge que perviu en el temps, enfront d’un amor idealitzat. El missatge del poeta és directe i vitalista. «Els amants» que donen títol al poema sempre s'han estimat «bruscament». Ara no ho poden fer tan sovint, «no estan en l’edat», però a vegades torna «l'enyorança amarga de la terra» i el rampell amorós ressorgeix i el retorna a l'èxtasi. L’amor educat, romàntic, protocol·lari, si es vol, no està fet per a aquests dos grans amadors.

Aspectes mètrics

"Els amants" està format per vint-i-cinc versos alexandrins, d'art major, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. Aquest vers és utilitzat per Estellés en moltes de les composicions d’aquest llibre i en altres poemes. El seu origen està en la literatura culta i ja va ser usat per molts autors nostres des de l’època medieval. Els versos són blancs, és a dir, no rimen entre si, però sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides.

Recursos estilístics

Les figures retòriques principals en aquest fragment són la hipèrbole i la metàfora. L’autor exagera i utilitza comparacions per expressar un amor únic i intens, com es veu en «No hi havia a València dos amants com nosaltres» i «Car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs». A més, el compara amb un huracà («es desperta, de sobte, com un vell huracà»), destacant la seva força. Aquest amor resisteix el temps, com mostra «Han passat anys… encara em pren aquell vent o l'amor».

Anàlisi de "L'estampeta"

Context històric i literari

El poema cita dos versos d'Ausiàs March que expressen l'enyorança d’èpoques felices. Inclou referències literàries com Garcilaso i Carles Riba, qui va convertir Súnion en símbol de llibertat. També retrata la València de postguerra, esmentant la repressió, l’estraperlo i llocs emblemàtics com el Coli, el Metropol i Bétera. Aquestes referències reforcen la temàtica de la misèria i la repressió, contrastant amb records més idealitzats i simbolitzant la pèrdua d’una època millor.

Temàtica principal

El poema reflecteix la repressió de la postguerra i la falta de llibertat d'expressió i d'estimar. L’autor denuncia la censura («ens ompliren d'espases la sintaxi»), la repressió social («arcàngels immutables a la porta del cine») i la corrupció del racionament («l’estraperlo»). Aquesta crítica es contraposa a altres poemes d’Estellés, com "Els amants", que tracten l'amor, o "L'estampeta", que parla de la mort. El poema exemplifica la seva literatura de compromís social.

Aspectes mètrics

El poema segueix la mètrica del vers alexandrí (12 síl·labes, 6+6), típica de Llibre de meravelles, aportant un to narratiu i descriptiu.

Recursos estilístics

Les repeticions vertebren el poema amb paraules clau com trista i dol, evocant la duresa de la postguerra. L’ús d’anàfores i paral·lelismes sintàctics intensifiquen el dramatisme.