Anselm Turmeda, Bernat Metge, Ausiàs March i Jaume Roig: Autors Clau de la Literatura Catalana Medieval

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda. Palma. Ingressa a l’ordre dels franciscans i segueix els estudis de teologia a Lleida i Bolonya. 1389 es converteix a l'islam i se'n va a Tunis on redacta l'obra. Obra més divulgada: Llibre de bons amonestaments, recull consells morals de rima fàcil, que conté l’elogi dels diners. Anselm Turmeda és l'obra més extensa inspirada en els apòlegs àrabs, conversa amb un ase, superioritat dels homes. Va entrar al convent dominicà.

Bernat Metge

Bernat Metge Funcionari de la cancelleria, l'arribada de Joan I li va permetre accedir fins al càrrec de secretari reial. Joan I mor i Bernat va ser destituït i empresonat, on va fer obres (Lo Somni) amb l'objectiu de recuperar el favor del nou rei. L’obra influïda per Petrarca, reflecteix l'actitud humanista, i l’objectiu personal. Primera etapa, obra en vers. Llibre de Fortuna: -1 persona - viatge a una illa imaginària, on aprèn que s'ha d'acceptar tot el que esdevé a la vida. El sermó és una paròdia dels discursos morals dels predicadors de l’època. Segona etapa: humanisme - Humanisme italià - Traducció d’una epístola de Petrarca, que té elegia per la cort.

Ausiàs March

Ausiàs March Gandia, suposa la renúncia del vers català, estableix una línia divisòria entre la poesia interior (trobadors) i exterior (per ell mateix). Trenca l’estil dels trobadors. PERFIL BIOGRÀFIC: Neix a una família de cavallers cultes, fill i nebot de Pere i Jaume March, participa en campanyes pel Mediterrani impulsades pel Magnànim, sense perfil de cavaller cortès, i se'n va a Gandia. És un cavaller, poeta i soldat que no vivia a la cort sinó lluny. Es casa amb Maria Antonieta (germana de Tirant lo Blanc), mor i es casa amb Joana Escorna que mor als 11 anys. Es va inspirar en les morts de les seves dones per fer poemes morals i espirituals. És el primer autor que li dedica poemes a la dona. L’OBRA: 4: Cants d’amor, morals, de mort, i espiritual. Mestratge amorós: ésser privilegiat.

Espill de Jaume Roig

Espill de Jaume Roig. Metge valencià que té un prestigi professional, fins que es fa metge de la reina Maria de Castella. Espill: Llibre de les dones. Novel·la de 4 parts. Caràcter misògin (edat mitjana) que expressa una crítica i aversió cap a les dones. És la ficció autobiogràfica, que explica la seva vida tan desgraciada a causa de la perversitat femenina. Espill és anomenat així per evitar vileses pròpies de les dones. Escriu per divertir. Té en comú (Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc, Blanquerna) que es fa a partir de la noció del viatge, ja que el protagonista abandona la seva casa de jove i se'n va a conèixer el món, amb diferents resultats presentat com un antiheroi.