Apol·lo i Dafne: Anàlisi de l'escultura barroca de Bernini

Situa l'obra en el seu espai cronològic

L'obra Apol·lo i Dafne té com a autor a Bernini, Gian Lorenzo i va ser creada entre 1622 i 1625 (s. XVII)

A quin estil pertany

L'obra Apol·lo i Dafne pertany a l'estil del Barroc italià.

Enumera les característiques formals, estructurals, tècniques i materials

• Tipologia: grup
• Cromatisme: monocroma
• Escultura exempta
• Composició: oberta o centrifuga, tectònica
• Línies: corbes i diagonals

Hi ha un cànon esvelt (membres allargats). Visió o perspectiva: multifacial, perquè les línies van cap a fora. Volum: massís, però els valors visuals (llum i ombra) l'anul·len. Les robes donen volum. Llum: clarobscur. Valor plàstic (elimina el volum), simbòlic i expressiu (a les cares). Color: policroma, elements pastissos, efectes tonals de la llum. Forma d'expressió: realisme, naturalisme, efectista. Es plasma un moment fugaç. Anatomia ben tractada-idealisme. Gestos emfàtics per expressar emocions, passions, mitjançant expressions tenses i exagerades. Textura de les superfícies: efectes de qualitats textuals i expressivitat, amb modelatge. Tractament dels plecs, ondulats. Hi ha ritme: amb les diagonals, formes obertes, serpentinades. Dinamisme actitud i roba. Tècnica: la talla. Material: marbre, fusta, bronze, estuc. Color: el del marbre o el bronze. No mostra cap figura geomètrica. Dramatisme. Espiritualitat. Delicadesa. Virtuosisme. Moviment. Presenta un instant. Apol·lo cànon de bellesa masculina. Canon: esvelt (membres allargats). Tractament de la nuesa (proporció formes).

Explica el tema representat. Iconografia. Significat i funció. Model literari

Explicació del tema. OVIDI: Les Metamorfosis. Eros dispara 2 sagetes: 1) la de l'amor, contra Apol·lo. 2) punta de plom -rebuig-, contra la nimfa Dafne (consagrada a Artemisa, no volia casar-se). Va ser ajudada pel seu pare, el riu Peneu (Peneo). Rebutjat, Apol·lo va teixir una corona amb les fulles de l'arbre que va ser Dafne (Dafne= llorer) i la va portar per coronar als poetes (triomfants al concurs Pític) i militars victoriosos.