Aprenentatge: definició, mecanismes i utilitat

Què és l’aprenentatge?

Distinció entre espècies animals (diferents graus) humans.

Aprenentatge: canvi de comportament per adaptar-se al medi. La vida és un aprenentatge continu que varia en forma i intensitat. Definició: El medi i l'entorn influeixen en l’aprenentatge, provocant diferències d’aprenentatge entre individus.

Adaptabilitat: qualitat important per aprendre comportaments per afrontar circumstàncies. El que aprenem es pot ensenyar i modificar per altres aprenentatges. Associació: relacionar naturalment els fets succeïts (majoria d’aprenentatges fets).

Com es fan els aprenentatges?

Per experiència directa amb els fets o a través dels mitjans audiovisuals. Animals simples aprenen conductes per rebre menjar. Animals complexos aprenen imitant comportaments.

Mecanismes per aprendre un comportament

Conductisme (s.XX) pretén fer de la psicologia una ciència objectiva de la conducta.

Condicionament clàssic

(Ivan Pavlov, 1848-1936) Resposta Incondicionada (RI) (innata) = Salivació. Estímul Incondicionat (EI) = Aliment. Estímul neutre (EN) = Estímul que no provoca resposta fins a ser associat amb EI. Resposta Condicionada (RC) = Salivació del gos a la resposta d’un prèviament EN. Estímul condicionat (EC) = Estímul prèviament neutre que ara causa salivació.

Adquisició

Condicionament clàssic: caràcter adaptatiu, preparació a fets imminents. L’aprenentatge es fa si l’EN es presenta abans de l’EI.

Extinció i recuperació espontània

Extinció: Disminució de RC en absència de l’EI després de l’EC. Recuperació espontània: RC davant de l'EC després de molta estona sense la presència de l’EI.

Generalització

Respondre a estímuls semblants a l’EC. Pot ser adaptativa. La generalització explica els prejudicis socials.

Discriminació

Resposta davant d’estímuls determinats (no resposta a estímuls que s’assemblen). La discriminació afavoreix l’adaptació (reconèixer diferències entre estímuls). La discriminació no és el mateix que la generalització.

Utilitat del condicionament clàssic

Les conductes d’organismes humans i no humans es poden condicionar. El condicionament clàssic s’utilitza en tractaments de trastorns psicològics (fòbies, addicció a l’alcohol) i l’ensinistrament d’animals.

Aprenentatge per observació

Imitar i observar la conducta dels altres. Albert Bandura. L'aprenentatge per observació és més eficaç quanta més importància social té a qui s’imita.

Condicionament operant

Conducta serà repetida si és recompensada, té menys possibilitats si és castigada. Conducta voluntària, que opera a l’ambient per tenir conseqüències (reforçades/castigades). L’estímul que controla la conducta es presenta després d’aquesta.

B.F. Skinner es basa en la llei de l’efecte (→Thorndike: “la conducta recompensada es repetirà). Gàbia de Skinner: caixa insonoritzada + barra quan és presa dona recompensa. Lleis de la conducta→Enginyeria de la conducta.

Modelament

Reforçar conductes properes a l'objectiu final desitjat. Les persones modelem les conductes dels altres (involuntàriament).

El reforç

Reforçador: conseqüència de la conducta que fa tenir més possibilitats de repetició. No el defineixen les seves característiques sinó les conseqüències. Característiques no són el mateix que efectes.

Reforçadors positius i negatius: Augmenten la conducta. Positiu (presentar estímul agradable), Negatiu (eliminar estímul desagradable). Reforçadors primaris i secundaris: Primaris són innats, sense aprenentatge (satisfer la gana al menjar). Secundaris són apresos i associats a l’efecte dels primaris. Immediatesa dels reforçadors: Actuen més eficaçment si són immediats.

Programes de reforç

El reforç constant és el més eficaç però poc freqüent a la vida real. No es reforcen totes les conductes (més eficaces per mantenir conductes). Reforçament continu: totes les conductes reforçades (més eficaç per aprendre la conducta). Programes de raó fixa: Reforçament després de nombre determinat de respostes. Programes de raó variable: Després de nombre variable de respostes (imprevisible). Programes d’interval fix: Reforçar 1a resposta després d’interval de temps determinat. Programes d’interval variable: Reforçar 1a resposta després d’interval de temps variable.

El càstig

Conseqüència a la conducta que la disminueix. No ensenya la conducta desitjada. Per major eficàcia s’utilitza el càstig amb altres tècniques. No ensenya bona conducta, desencadena agressivitat i por i genera ansietat.

Utilitat del condicionament operant

El reforçament excessiu pot tenir efectes contraproduents. Skinner afirma que la conducta humana està controlada per influències externes. L'ensenyament programat consisteix a dividir l'aprenentatge en petits fragments separats i reforçar-los.