4

Impediment de rapte. Aquest impediment tutela la llibertat de la dona en la prestació del consentiment matrimonial, No pot haver-hi matrimoni entre un home i una dona raptada o almenys retinguda amb vista a contraure matrimoni amb ella, llevat que després la dona, separada del raptor i trobant-se en lloc segur i lliure, trie voluntàriament el matrimoni, can. 1089.
El rapte consisteix en la separació violenta de la dona de un lloc q gaudeix de llibertat a un lloc moralment distint en el q queda supeditada al domini del raptor.
Es un impediment de dret eclesiàstic obliga sols als batejats, sobra amb q un d’aquestos siga catòlic per a q sorgisca l’impediment. Aquest impedient no te caràcter perpetu, sobra amb q desaparega la situació de subjecció de la dona la domini del raptor per a q se extinguisca l’impediment.
L’impediment es, en ppi, dispensable, però no sol dispensar-se tenint en compte q la cessació del impediment depèn simplement de la voluntat del rapto

 Impediment de crim. Pot definir-se com la inhabilitat per a contraure matrimoni entre aquelles pers q infligiren la mort al cònjuge de algú d’ells en es termes previs per la llei. Can. 1090, Qui, a fi de contraure matrimoni amb una determinada persona, causa la mort del cònjuge d’esta o d e el seu propi cònjuge, atenta invàlidament eixe matrimoni. També atempten invàlidament el matrimoni entre si els que amb una cooperació mútua, física o moral van causar la mort del cònjuge.
Sent un impediment perpetu i de Dret Eclesiàstic, sols pot cessar mitjançant legitima dispensa. Son, en la practica, molt difícilment dispensables, fins el punt de q s’afirma la impossibilitat de dispensa quan l’impediment es públic.

Impediment de consanguinitat. Can 1091, Es la prohibició legal de contraure matrimoni aquelles pers unides per vincles de sang en els límits establerts per la llei. El parentesc de consanguinitat consisteix en la relació natural provinent de la coincidència de antecedents generacionals + o - pròxims.
Línea: conjunt de pers q procedeixen unes de altres de forma successiva.
Tronc o estirp:  pers en la q conflueixen els precedents generacionals de altres.
Consanguinitat en línea recta: relació natural existent les pers situades en una mateixa línea.
Consanguinitat en línea col·lateral: rel. natural existent entre 2 pers. situades en línea distinta però confluents en una mateixa estirp o tronc.
Grau de parentesc: mòdul o mesura de parentesc existent entre les pers per a determinar la seva major o menor proximitat. a.Consanguinitat legitima o il·legítima: es legitima quan les persones q integren la línea o línees en q es situen els consanguinis tenen la consideració de fills legítims b.Consanguinitat plena o menys plena. Plena quant el tronc comú de 2 consanguinis en concret está constituït per els mateixos progenitors. Es menys plena quan esta sols coincideix en un progenitor. c.Consanguinitat simple o múltiple. El Codi reformat preceptua taxativament q el impediment de consanguinitat no se multiplica.
Requisits: 1. La relació de consanguinitat apareix sempre q entre estes 2 persones es produixca vincles de sang, independentment de q provingen de relacions matrimonial o unions il·lícites.
2. El impediment s’estén a tots els graus de la línea recta. En línea recta de consanguinitat es nul el matrimoni entre tots els ascendents i descendents, tant legítims com naturals, Can. 1091.
3. En línea col·lateral el impediment s’estén fins el 4t grau inclòs. Compren, per tant: - 2º grau, matr entre germans. - 3er grau, matr entre tios i nebots. - 4t grau, matr entre cosins germans, així com entre 1 pers. i els germans dels seus iaios.
Sent la relació de parentesc un fet permanent sols pot cessar per dispensa dels graus q no siguen prohibits per dret diví. Mai es concedeix dispensa en línea recta o en el 2º grau de línea col·lateral. Si existirà dubte de fet sobre l’existència de impediment de dret diví mai deu permetres el matrimoni. Es competència dels ordinaris la seva dispensa.



Impediment de afinitat. Podem considerar la afinitat com el vincle familiar q es crea per matrimoni vàlid consumat o no, entre l’home y els consanguínies de la dona i viceversaProhibició legal de contraure matrimoni entre un cònjuge i els consanguinis del cònjuge premort dins dels graus q senyala la llei. El fonament d’aquest impediment es q el marit y la muller son una sola carn aquest impediment certa similitud amb la consanguinitat.
El can. 1092 La afinitat en línea recta dirimeix el matrimoni en qualsevol grau. Naix l’afinitat de matrimoni vàlid, amb independència de q estiga consumat, impediment entre el varo y els consanguinis de la dona i viceversa.
En quant impediment de caràcter perpetu, no cessa per ninguna causa q puga ocórrer en el temps. Sent, per altra part, de dret eclesiàstic es dispensable inclòs en els graus mes pròxims, dispensa per els ordinaris.

 Impediment de pública honestitat. Aquest impediment participa de la naturalesa del de afinitat. Can. 1093, L’impediment de pública honestedat sorgeix del matrimoni invàlid després d’instaurada la vida en comú, o del concubinat notori o públic; i dirimeix el matrimoni en el primer grau de línia recta entre el baró i les consanguínies de la dona, i viceversa.
Prohibició legal de contraure matrimoni q naix de un matrimoni invàlid (unió q s’ha celebrat amb aparença de matrimoni canònic, es irrellevant q esta unió s’haja consumat o no, matrimoni putatiu), o del concubinat públic o notori (certa unitat amb el propòsit de permaneixer en el mutu us del cos i certa continuïtat i duració en el tracte íntim). Pressupostos del impediment: matrimoni invàlid mes vida en comú.
Es un impediment perpetuo, es relatiu, solament afecta a les persones q es troben en eixa situació i potser dispensat per l’ordinari del lloc. Dirimeix solament en el 1er grau de la línea recta (l’afinitat dirimeix en tos els graus). No obstant, pot ocórrer q l’impediment de publica honestitat quede absorbit per el de afinitat quant un matrimoni invàlid quede convalidat o quan els còmplices del concubinat legitimen la situació celebrant matrimoni vàlid.
Similituds i diferencies entre el impediment de afinitat i publica honestitat.
Similituds: Els 2 fan referència a les relacions matrimonials amb els consanguinis respectius.
Diferencies: els pressupostos per a q naixca l’impedient, afinitat (matrimoni vàlid y relació estable) y la publica honestitat (naix de matrimoni invàlid o de una relació estable però il·legal -concubinat o unió de fet-)

Impediment de adopció o parentesc legal. Can 1094, No poden contraure vàlidament matri entre si els q estan units per parentiu legal provinent de l’adopció, en línia recta o en 2º grau de línia colateral.
Requisits: Existència de una relació adoptiva conforme a la llei civil, ha de tractar-se de una adopció legalment regulada per el dret civil. El grau de parentes esta previst en el Dret Canònic.
- L’impediment s’estén a tos els graus de la línea recta per lo q dirimeix el matrimoni entre l’adoptant i l’adoptat així com entre adoptant i descendents de adoptat y entre adoptat y ascendents del adoptant.
- En línea col·lateral sols s’estén fins al 2º grau, dirimeix el matrimoni entre adoptat i els fills del adoptant.
- No compren l’afinitat legal, es a dir, no hi ha impediment entre el adoptat i el cònjuge viudo del adoptant ni entre el adoptant y el cònjuge viudo del adoptat.
Impediment de dret eclesiàstic, relatiu(sols afecta als adoptants) admet dispensa y es perpetu. La dispensa la de concedir l’autoritat eclesiàstica 2 conseqüències: 1. La dispensa concedida en el fur civil no es suficient en el fur canònic, a pesar de q aquella facilitaria la obtenció de aquesta. 2. L’impedi canònic, donada la seva Nª, es susceptible de dispensa en tota la seva extensió, inclòs quant a tenor del dret civil fora possible dispensar-se en totes o algunes de les seves modalitats.