Aqüeducte de les Ferreres: Pont del Diable a Tarragona

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

- Context:

La ciutat romana de Tarraco (Tarragona) té l'origen a la creació pels germans Escipió d'un petit assentament militar, l'any 218 a.C., durant la Segona Guerra Púnica. Al llarg dels anys, Tarraco va anar adquirint importància estratègica en el procés de conquesta del territori peninsular. L'any 45a.C. li va ser concedit l'estatut de colònia romana i, sota el govern d'August, el de capital de la província de la Tarraconesis, moment en què s'inicià un important procés d'urbanització.

En aquest procés resulta significatiu que Tarraco va arribar a disposar en època romana de fins a tres aqüeductes que abastien d'aigua la ciutat, tot i que tan sols se n'ha conservat un tram, l'anomenat aqüeducte de les Ferreres, que recollia l'aigua del riu Francolí.

Aquest aqüeducte, que va ser utilitzat fins a l'època medieval, és avui un dels monuments més significatius de l'arquitectura romana a Catalunya. La seva conservació depèn del Museu d'Història de Tarragona.

- Descripció formal:

L'aqüeducte té el punt d'origen a uns 15km de Tarragona, a l'actual localitat de Puigdelfí, on pren aigua del cabal del riu Francolí. Des d'aquí surt un canal que avança en paral·lel al riu fins al pont del Codony. Aprofitant els pendents naturals del terreny, la canalització arriba fins al barranc dels Arcs, on s'aixeca la part visible de l'aqüeducte, que salva el desnivell de la vall. El pont consta de dues fileres d'arcades de mig punt superposades. La filera inferior consta d'onze arcs, mentre que la part superior en presenta 25. L'alçada dels arcs és de 5,70m on no s'ha d'adaptar al desnivell de la vall. La longitud total de l'obra és de 217m i l'alçada màxima de 26m.

El conjunt està construït amb carreus en sec, és a dir, ensamblats sense utilitzar cap tipus d'argamassa o de material aglutinat. Els carreus presenten la forma d'encoixinat, excepte les dovelles dels arcs, que són llises. D'altra banda, convé destacar la importància de les impostes, el punt d'on arrenca l'arc, que, juntament amb les cornises que separen els dos pisos i la canal de l'aigua, remarquen l'horitzontalitat i la solidesa de la construcció.

El canal per on circulava l'aigua, situada a la part superior de la segona arcada, ha patit nombroses modificacions, si bé es creu que originàriament deuria estar coberta. La seva amolada és de 80cm.

- Entorn i integració urbanística:

L'aqüeducte i les seves arcades són testimoni perenne i excepcional de l'enginyeria i l'urbanisme del món romà a les nostres terres, però també una mostra del desenvolupament cultural, artístic i tecnològic assolit per aquella civilització.

Alhora, acrediten la importància que adquirí la ciutat de Tarragona durant l'època romana imperial i ens proporcionen un exemple de les grans obres urbanes que transformaren la ciutat a partir del moment que esdevingué capital.

- Funció, contingut i significat:

L'aqüeducte de les Ferreres fou un dels tres aqüeductes construïts per a abastir d'aigua la ciutat de Tarraco i va estar en funcionament fins a l'Edat Mitjana.

Com ha succeït amb altres obres d'enginyeria d'època romana, una llegenda d'origen medieval n'atribueix la construcció al diable, per això és anomenat Pont del Diable. Segons la tradició, el constructor de l'aqüeducte ja havia aixecat les dues rengleres 'arcades, però un fort temporal les va fer caure. Desesperat, el constructor va invocar al diable perquè l'ajudés a reconstruir-lo.
Lucifer li va proposar un pacte: construiria el pont en una sola nit a canvi de l'ànima del primer que begués l'aigua que transportava l'aqüeducte. L'endemà el pont estava construït, però e constructor va fer que el primer a beure-hi fos un ase i, d'aquesta manera, l'animal va ser la recompensa obtinguda pel diable.